diumenge, 11 d’abril del 2010

SENSE QUEIXA NI DESENGANY

Moltes vegades en el transcurs de la vida, quand rès ha estat fácil, quand s’hagut de treballar i estalviar per pujar uns fills, per donarlos-hi estudis i una millor qualitat de vida, de la que els pares han tingut. Mentres aquesta tarea es va consolidant i es fa realitat, penses: quand acabaré de luitar per totes aqueste obligacions, em podré donar per satisfeta. Podré estar orgullosa junt amb la meva compañía, d’haver complert com persones, amb la familia i la societat. Podré estar contenta, perque he tingut molta sort i que les coses més o meys han sortit com espàràvem. Lavors, t’imagines d’amunt d’un turò contemplant la teva obra, i setin-te feliç.
Però, el que pase amb això, es una cosa en la que no s’hi ha pensat mai. Es que el descans, la satifació per haver fet els deures de la vida, amb bona nota, d’haver complert amb allò que segons el teu criteri, ere lo correcte, et deixe tan esllomat, i tan fatigat, que ja no tens ganes de gaudir de la llibertat gaunyada a pols. Trobes, que la nova situación no et satisfà tant com t’havíes arribat a imaginar.
Els fills, es veritat, son fora, però els anyores, et quedes sol i orfe de fills I de pares, quasi al mateix temps. I molts cops, la situació ha canviat tant, que ni tu mateix, creus que ets igual persona que avans. Anar als metges es ara la nova distració, No es pot pasar ni una setmana que no es tingui que visitar al podòlec al radiòlegec, al estomatòlec i a tots els òlecs haguts i per haver. I puc ben asegurar que no es el més divertit del món.
Ni per descomptat, res igual del que s’havíe programat al principi de la nostra singladura com parella.

17 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bona nit:

Es veritat Montserrat.
De joves ens fem uns esquemas.
I després la vida va marcant els camins.
Pero la questió es viurer el día a día per molts "olegs", que tuinguem que visitar, i mentres només siguin el nostres.
De vegades també hi ha algún fill malalt i que s´ha de cuidar.

Una abraçada, amb molt de carinyo, Montserrat Ll.

Anònim ha dit...

Montserrat...así es la vida..."pero es vida"...tienes unas ilusiones y luchas por ellas, pero dejas atrás otras cosas, los padres ya no los tienes, los hijos hacen su vida, los años no perdonan,la salud se resiente, "pero es vida"...
gracias a esas visitas médicas, que cansan si son asiduas, encuentras los remedios a las dolencias..."pero es vida"
gracias,gracias...por siempre a la vida...

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera: Seguirem anant als òlecs, i sense rechistar, no sigui que anènessim a pitjor
Un petó gran.

Montserrat Sala ha dit...

Anna Jorba Ricart: SENSE QUEIXA NI DESENGANY Aixó es VIDA!
Un petonàs guapa!

MIGUEL NONAY ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MIGUEL NONAY ha dit...

La vida ciertamente tiene eso, pero hay que luchar y seguir adelante.

Gracias por tu apoyo y tus comentarios Montserrat.

Besicos desde Zaragoza.


A Salto De Mata

Montserrat Sala ha dit...

Veo que me comprendes. Pero desde luego, es mucho peor no vivirla. Tu visita me llena de satisfación. Gracias amigo!

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Pues le doy mucha razón en su reflexión, es una evidencia cotidiana,los padres se quedan solos , no bstante pueden seguir manteniendo un cierto status de "Padres" SIENDO ABUELOS,pues muchos hijos recurren a sus padres para que les cuiden a sus hijos mientras ellos van a trabajar, mientras dura este servicio, aún se sienten necesarios y su vida tiene un sentido positivo a pesar de los achaques, lo malo de la historia es que cuando te quedas con los achaques y todos a han crecído y volado del nido no saben ué hacer para dar el sentido a su vida que tenían antes, y ahí entra el tesón de la persona en seguir teniendo ilusión por las pocas cosas que ya puede hacer.
Gracias por venir a mi Casa y estar a mi lado, siempre me alegro de verte.
Con ternura.
Sor.Cecilia Codina Masachs O.P

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Difícil rol el de ser padres: significa dedicar gran parte de tu vida a tus hijos sin esperar ninguna recompensa. Antes, cuando se terminaba de criar el resto de la vida era corta. Ahora uno sobrevive muchos años a esa función y a muchos les es difícil encontrar otra que llene la vida por igual.
Por eso es necesario comprender que criar a los hijos es una etapa: importante y que hay que hacer de la mejor manera que uno pueda y sepa, pero sólo una etapa de la vida.
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Gernmana Cicília: Les coses no son ben bé, com un se les imagine. De vegades son millors!!!!
jajaja! (es una broma) Lo que sí es veritat es que mantenim l'anim, i l'humor per poder escriure coses serioses. Gracies germana per la seva visita, i que gaudeixi del dia pujòs d'avui.

jg riobò ha dit...

Lo mejor de este mundo es cuidar de los hijos porque sí.

Montserrat Sala ha dit...

Claro! Completamente de acuedo. Nunca pensé lo contrario, pero cuando se acaba cuidar a los hijos i los padres, i casi a los nietos...Se produce el vacio. sí o nó?. Gracias por tu valuosa opinión

/ ha dit...

Gracias querida Montse, siempre tan amorosa conmigo!

TE DESEO UNA SEMANA MARAVILLOSA!! BESOTES!!

Montserrat Sala ha dit...

Profesor Ojeda: Seguramente vamos a destiempo por eso que Vd. señala, i si le añadimos que en mi caso me casé muy joven... pues las cuentas ya salen. gracias por ayudarme acomprender este pequeño detalle que se me escapaba, (i con lo facil que es de entender!) Un saludo muy cordial profesor

Montserrat Sala ha dit...

Stanley, tú si que eres educado y cortés.
Gracias a tí! Saludos.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Que vamos hacer!!!! La vida es así, lo hemos ido haciendo cada uno de nosotros, unos están más cerca, otros más lejos, lo importante es que sean felices como nosotros lo hemos sido, tenemos que conformarnos y nada más. Te mando un montón de besos querida

Montserrat Sala ha dit...

Buenas noches Higorca: NO solo me conformo con mi situaciión sinó que me siento feliz por todo el trabajo hacho. Pero es sorprendente, no me diras que nó. Estar en la cima y saberse mantener ahi, esto es lo dificil. Gracias por tus sabias palabras.