dijous, 22 d’abril del 2010

LES TELES DEL VEÏNS

No sé com És que sempre passe igual. Els veïns que els hi agrade el futbol, són justament al que el hi agrade també tindre la tele pujada de dicibels. A mí no em moleste gens, perque, si llegeixo, excolto música o estic al ordinador, ja tinc la precaució de utilizar els "pinganillos". D’aquesta manera no molesto ni em molesten, i asunto saldat.
Pero es que, tenim un veïns mutus, que quand senten en Pujal i el seves super-trasmisons dels partits del Barça, semble que els hi agafe una mena de atac, que m’arribe al meu despatxet, i el soroll es cole per tot arreu. Comence la funció: Els altres veïn criden:”que ens tornarem sords!!!” els altres “Que farem venir la Urbana, si crideu així”….Al cap i a la fí, tipa de discusions he de sortir a fer una volta o vaig a posar una rentadora a baixo la cuina a berenar. La questió es no entrar en discusió ni amb als uns ni amb els altres, pero la veritat es que penso que hi han gent, am molt poc a gens de senderi, que només espere el dia del futbol per armar-la de valent, i no deixar en pau a ningú, sense neguitejar ni neguitajar-se. Un pòu de sensateça es el que els hi manque a tots plegats. Anar pel món amb aquesta poca corda, es esposar-se a rebre un ensurt, amb consecuencies inesperades.

12 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Aquests veins teus, m´haurian denunciat quan a pesar de les meves supliques els meus fills el gran i el més jove amb posaven el HEAVI METAL A TOTA PASTILLA.

Menys mal que ara ja no ho fan.

A mi no amb moleste rés.Aixó que devagades passen als avions que van cap al Aeroport molt baixos i amb soroll molt fort.

Això si, si estic el cinema els efectes especials amb aquell soroll estruendós amb fa mal de cap.

Acabo dien que uns i altres tindriem que se tolerants i mirar de molestar el menys possible als veins.

Una abraçada tocaia.Montserrat Ll.

Maite ha dit...

Hola!!

Gracias por las palabras escritas dejadas en mi blog, veo que tienes dos... yo también, el otro lo tengo lleno de poemas de los grandes poetas.

Te reitero mi gratitud.

Maite

P.D. Te sigo soy un bloc de notas y una pluma estilográfica, no sé escribir en catalán, pero algo entiendo.

a salto de mata ha dit...

Montse, que no quiere salir mi comenario, pruebo por tercera vez. jejeje.

Que los vecinos, son unos impresentables muchas veces, y que el futbol es la excusa perfecto para hacer de las suyas.

A mi es que no me gusta el futbol...


Besitos¡¡¡


A Salto De Mata

Asun ha dit...

Yo creo que no soportaría a vecinos ruidosos. Mas vale que hasta ahora he tenido suerte. Cruzo los dedos para que siga así muchos años.

Besos

Montserrat Sala ha dit...

MONTSERRAT LLAGOSTERA: El soroll a més de ser perjudicial per la salud, es una cosa que pose molt neviós, aquell que no el tolere. A casa nostra tenim sort. Només tenim aquestes trifulques però mai arriben amés. Gracies i abraçades tocaia

Montserrat Sala ha dit...

Mª Teresa: has sido muy diligente en contestar mis palabras. Gracias.

Yo escribo siempre en catalán, pero escribo también i me gusta, el castellano, el fracés y algo de alemán.
Me ofrezco a traducirte el bloc que quieras y cuando quieras. Lo haré con sumo placer. Puedes aparcar tu bloc y tu estilogràfica.
Saludos cordiales

Montserrat Sala ha dit...

Es verdaderamente un suplicio, tener que soportar un ruido machacón i voluntario. A mí no me molestan estos vecinos que además son encantadores tanto los unos como los otros, i además se trata de unas 2 horas semanales.
Gracias Asun por tu aportación. Un beso.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Miguel: De modo que tampoco te gusta el futbol. Pues ya somos dos. Pero de verdad que entiendo que chillen este rato del futbol. Los demas dias de la semana són gente encantadora.
Yo me lo tomo a risa. i todos tan felices. Un abrazo amigo

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Lo mejor es vivir apartados como nosotros, pero aquí cuando gana el Madrid, tiran cohetes casi toda la noche, mi marido y yo nos reímos y cuando pierde lo comentamos, hoy no explotan, así que es mejor filosofía y buena letra.
Abrazos

Montserrat Sala ha dit...

Lo mas normal es que ahí tiren cohetes cuando gana el Real Madrid. Ya se sabe en este paìs i en muchos otros, el futbol representa una vàlvula de escape a los numerosos problemas que nos viene acuciando. Así que mejor ser tolerante i dejar que la gente se divierta si puede. Gracias Higorca por tu puntual comentario.

Anònim ha dit...

Montserrat...
a mi me gusta el futbol...en casa celebramos los goles del Barça con jubilo, con aplausos y tal vez con jaleo...
no quisiera ser molesta para el vecindario...pero en dias de buen partido, hacemos todos lo mismo...
Pero todo se puede tener en cuenta para no molestar...

Montserrat Sala ha dit...

Justo lo que le decia a alguien, no hacer mucho. Hay que ser tolerante que al fin i al cabo son dos horas a la semana. i no siempre se chilla. Lo que pasa aquí, es que si encima hay recillas entre vecinos por otros motivos, se aprovecha la ocasión
A mi lo que de verdad me importa es que la gente, esté contenta. i si esto les hace felices: ADELANTE CON LOS FAROLES!