Ja he sabut, (que no es facil, perque aquí tot-hom parle en anglés), l’embolic dels noms. Resulte que Pixilingue, es el nom del port, que és lluny de La Paz 27 Kilòmetres. Un lloc també estrany, i solitari encara que semble predisposat a tractar bé al turisme. Algù va dir que ere un progrès sense ximeneies, el turisme. La realitat del país, el aquell costat del Pacífic, es que està tot, bastant enraderit, i que li manque moltes infraestructures i serveis per rebre gaires turistes, ara com ara.
Fá dos dies que tenim amics nous. Un matrimoni mexicá afincat als EEUU, fá treta anys, peró amb ganes de recuperar els origens, i adoren tot lo espanyol. Ells alhora son amics de uns americans autèntics i molt balladors, i semble ser que ens han integrat al grup. També hem conegut a un mallorquí, que es el responsable de tots els restaurants del barco. Osigui, que forme part del cuadre de comandaments. Ara amb residencia oficial a Costa Rica. Teníe moltes ganes de parlà català, i ens va explicar un munt de coses interessants del seu treball i demés. Amb totes questes persones, amb les que podem comunicar, el creuer va prenent forma. Que ja ere hora. I poc a poc totes les cares s’et fan conegudes, i et penses que estas més en familia. I sobretot et segueix sorprenent, la cantitat de gent obesa, invàlida i malcarada, que hi ha bord.
Aviu arriben a Mazatlán, que de lluny ja es veu una ciutat més gran. Tot just ho comencen a veure.
dijous, 29 d’octubre del 2009
CREUER S. FRANCISCO-MEXIC (continuació)-5
La nostra petita sortida Topolobambo, ha consistit en un passeig en barca, per entre les moltes illetes, que conformen el seu litoral. Eren pocs turistes els que han escollit aquest tour, i no ha estat gens malament. Un guía local molt patriota, ens ha explicat la seva vida, ens ha cantat a la gutarra unes cuantes cançons, i ens ha portat a un illot deshabitat, que es refugi de aus migratòries, i llar de moltìssims pelicans. S’en veien de tan enormes i feixucs que els hi costaba aixecar el vol. Les cordes d’amarratge del nostre barco, s’es van emplenar deseguida, i no en van sortir fin el moment de treure les amarres.
El guía turistic, ens và fer una altra demostració, que a mí em va fer molta gracia. Va, acostar-se a una barca de pescadors de camarones i els hi va demanar que ens ensenyessin les captures.(una especie de gambes molt apreciades) Els homes, dos en una barca petita, ho van fer així, i l’hi van donar mitja dotzena de gambes fresques i transparents. Les vam ensumar tots, els hi va treure el cap amb els dits, i els va tornar a la mar. Va posar les cues netes en un got de plastic, amb pebre negre i els và arruixar amb tequila, i varen deixar de bellugar al moment. Amb els dits mateix va convidar a menjar-ne, i per les exclamacions que feient els afortunats, deurien ser bocatto di cardinale.
En el mateix passeig, hem vist grups de dofins i els hem flmat.De tornada hem pogut admirar una posta de sol molt singular. Quand el sol feie una estona que havíe desaparegut, el cel i el mar s’han tornat completament vermells. En una imatge i uns instants magics que també hem enregistrat.
El guía turistic, ens và fer una altra demostració, que a mí em va fer molta gracia. Va, acostar-se a una barca de pescadors de camarones i els hi va demanar que ens ensenyessin les captures.(una especie de gambes molt apreciades) Els homes, dos en una barca petita, ho van fer així, i l’hi van donar mitja dotzena de gambes fresques i transparents. Les vam ensumar tots, els hi va treure el cap amb els dits, i els va tornar a la mar. Va posar les cues netes en un got de plastic, amb pebre negre i els và arruixar amb tequila, i varen deixar de bellugar al moment. Amb els dits mateix va convidar a menjar-ne, i per les exclamacions que feient els afortunats, deurien ser bocatto di cardinale.
En el mateix passeig, hem vist grups de dofins i els hem flmat.De tornada hem pogut admirar una posta de sol molt singular. Quand el sol feie una estona que havíe desaparegut, el cel i el mar s’han tornat completament vermells. En una imatge i uns instants magics que també hem enregistrat.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
CREUER S. FRANCISCO-MEXIC (continuació)-4
Demà per fí,(depres de navegar tres dies seguits), desembarquem a Topolobambo. Un indret segons han explicat, molt i molt maco, però que per poder visitar les seves amagades maravelles, s’ha de fer 2 hores en autocar i 6 en tren. Es veu que es quelcom espectacular. es tracte de un passatge natural increïble, amb unes gorges verdes i profundes. La excursió inclou el dinar dintre del tren turistic, i espectacle dels locals amb clavatistes inclosos. Noaltres no hi anirem, per por a pendre massa cansament, perque m’havía deixat de dir, que es surt a les 5 del matí i dure 18 hores mínim. Farem un recorregut mes petit per la tarde i punt.
Dons bé, ja som a Topolobambo. a les 5 del matí ja es començave a sentir la gent que tenie que sortir a la primera excursió, i la més llarga. Nosltres, tal com vàrem decidir, agafàrem una més petita per la tarde i el matí el dedicaríem a coneixer el petit poble de pescadors. Và resultar ser un poblet petit i miserable. Un cul de món, que mai hauría pensat que existís, excepte si parlem d’Arica. No es pas d’extranyar, que quand hi ha una desgracia mediambiental, com es ara inundcions, pluges o vents huracanats, faci tan mal en famílies i cases. Si es pot dir cases, perque en realitat no tenen ni cabanes, ni carrers, ni cotxes ni rés de rés. Es de admirar la filosofía que hi posen, i lo feliços que són amb les seves escases pertinences. Se sent músic ranxera per tot arreu, i l’estrès no els fa cap mal. Calor i poques ganes de treballar, es tot el que tenen en abundancia.
Dons bé, ja som a Topolobambo. a les 5 del matí ja es començave a sentir la gent que tenie que sortir a la primera excursió, i la més llarga. Nosltres, tal com vàrem decidir, agafàrem una més petita per la tarde i el matí el dedicaríem a coneixer el petit poble de pescadors. Và resultar ser un poblet petit i miserable. Un cul de món, que mai hauría pensat que existís, excepte si parlem d’Arica. No es pas d’extranyar, que quand hi ha una desgracia mediambiental, com es ara inundcions, pluges o vents huracanats, faci tan mal en famílies i cases. Si es pot dir cases, perque en realitat no tenen ni cabanes, ni carrers, ni cotxes ni rés de rés. Es de admirar la filosofía que hi posen, i lo feliços que són amb les seves escases pertinences. Se sent músic ranxera per tot arreu, i l’estrès no els fa cap mal. Calor i poques ganes de treballar, es tot el que tenen en abundancia.
CREUER S. FRANCISCO-MEXIC (continuació) nº3
Des de ahir per la tarda estem navegant per aigües de Mexic. I molt que es note. La temperatura ha pujat, i la mar està més quieta que una catedral gòtica. Segurament
será el primer dia que podrem fer una passejada al sol mexicà, que fins ara ignorem si es igual que als demés llocs. Suposo que escalfarà lo séu.
Tal com haviem programat, vam veure una petita part del espectacle del teatre. No estave malament, però en comparació al Navigator, ere més aviat una cosa d’estar per casa. Avui per fer-nos una idea mes clara, hi tornarem.
També buscant i buscant, vam descubrir òn ere la capella, que ningú ens ho savíe dir. Es al costat del gimnàs i del salò de bellesa, dalt al pis 12., en un raconet amagat. El que no saben, son els horaris dels serveis religiosos, si es que n’hi ha. Avui, per fí hem pujat a les piscines, i el panorama ere molt desabedor. I no podie ser d’altra manera. Amb tot els respectes, es veien un munté de vells de la 4ª edad, ben atrotinats, prenent el sol amb roba de bany. Perque la gent jove que també n’hem vista, es veu que al matí dorment la resaca de la disco. Totes les bal-lenes espatxurrades, i aquells armariots d’homes al seu costat, penses que quand es posaran ala piscina l’aigua besarà.
També hem tastat l'ambient de nit. Al pis 12, s'hi trobe un bar tranquil,amb seients còmodes, per poder fer la becaina si estás apurat, llums suaus,i música pseudo-clàsica primer, i després un grup de colombians tocant Bossa Nova, salsa i temes per l'estil.
Els dos grups bastant distres i amb solistes molt guapes
será el primer dia que podrem fer una passejada al sol mexicà, que fins ara ignorem si es igual que als demés llocs. Suposo que escalfarà lo séu.
Tal com haviem programat, vam veure una petita part del espectacle del teatre. No estave malament, però en comparació al Navigator, ere més aviat una cosa d’estar per casa. Avui per fer-nos una idea mes clara, hi tornarem.
També buscant i buscant, vam descubrir òn ere la capella, que ningú ens ho savíe dir. Es al costat del gimnàs i del salò de bellesa, dalt al pis 12., en un raconet amagat. El que no saben, son els horaris dels serveis religiosos, si es que n’hi ha. Avui, per fí hem pujat a les piscines, i el panorama ere molt desabedor. I no podie ser d’altra manera. Amb tot els respectes, es veien un munté de vells de la 4ª edad, ben atrotinats, prenent el sol amb roba de bany. Perque la gent jove que també n’hem vista, es veu que al matí dorment la resaca de la disco. Totes les bal-lenes espatxurrades, i aquells armariots d’homes al seu costat, penses que quand es posaran ala piscina l’aigua besarà.
També hem tastat l'ambient de nit. Al pis 12, s'hi trobe un bar tranquil,amb seients còmodes, per poder fer la becaina si estás apurat, llums suaus,i música pseudo-clàsica primer, i després un grup de colombians tocant Bossa Nova, salsa i temes per l'estil.
Els dos grups bastant distres i amb solistes molt guapes
dimarts, 27 d’octubre del 2009
CREUER S. FRANCISCO-MEXIC (continuació)
Mentres tent hem fet una roda de reconeixement, per les botiques, les joierires, els salons diversos que tenim a bord. Mejadors, sobretot. I bars. I escales. Panoràmiques, i interiors. Grans, amples i enmoquetades. A les zones d’aigua encara o hi hem pujat, Fà massa fred, i només obrir una porta, s’et treuen les ganes de treure-hi el nas.
Els jugadors i jugadores empedernits, disposen de un bon Casino, amb màquines escurabutxaques, taules de bingo, ruletes i bacarrà. Penso que no hi manque rès.
Un gimnas ben equipat, dispose de bons profesionals i entrenadors personals. Spa massatges, cures de pell, manicures, pedicures, perruqueria etc. etc.
Aquesta tarde, estàvem a una taula obsevant els fotògrafs que n’hi ha dos o très. Una noia especialment, tenie tal requesta, que les parelles, famílies i grups, feien cùa llarga pqerque ella es prengués. I a fé que hi tenie traça. Els arrenglerave, els feie mirar cap dreta o esquerra, o abraçats o ajeguts o damunt d’una escala, amb molta gracia i llestesa. He pensat: Mira, una persona que li agrade el seu treball i que el sap fer. Una bona profesional. I en el temps que correm, no abunde massa aquesta especie. Es la excepció que confirme la regla, de que la gent treballe a la força, i sense gens de gust. En general però, tot el personal de sevei del barco, es força bó i eficient.
Els jugadors i jugadores empedernits, disposen de un bon Casino, amb màquines escurabutxaques, taules de bingo, ruletes i bacarrà. Penso que no hi manque rès.
Un gimnas ben equipat, dispose de bons profesionals i entrenadors personals. Spa massatges, cures de pell, manicures, pedicures, perruqueria etc. etc.
Aquesta tarde, estàvem a una taula obsevant els fotògrafs que n’hi ha dos o très. Una noia especialment, tenie tal requesta, que les parelles, famílies i grups, feien cùa llarga pqerque ella es prengués. I a fé que hi tenie traça. Els arrenglerave, els feie mirar cap dreta o esquerra, o abraçats o ajeguts o damunt d’una escala, amb molta gracia i llestesa. He pensat: Mira, una persona que li agrade el seu treball i que el sap fer. Una bona profesional. I en el temps que correm, no abunde massa aquesta especie. Es la excepció que confirme la regla, de que la gent treballe a la força, i sense gens de gust. En general però, tot el personal de sevei del barco, es força bó i eficient.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Cruer Sann Francisco-Mexic
Desprès de passar per moltes i desafortunades aventures,(entre elles la pérdua de la càmara fotogràfica, incloses les fotos dels dies anteriors als USA), estem al creuer.
Un primer cop d’ull, i no ens semble tan luxos com el Navigator of the Seas, ni de bon troç. Però es tot molt net. L’habitació es gran i el llit una plaça de toros. Estem al pis o Deck nº 10, i tots el serveis son amb angles. No es fácil adaptar-se. Però sempre trobem algú que ens fa d’intérpret. Tenim un bon balcó per pendre el sol, encara que de moment no l’hem vist pas. Mes aviat fa fred i vent. La gent menge per avorriment a tot-hora. Es podríe dir que un 70 per cent del passatge són vells i força. I d’aquest 70, un 30 per cent son grossos de solemnitat. Obessos declarats i consentits, que fins tot i no poden caminar. Necesiten caminadors o cadira de rodes.
Com a tots els creuers, el menjar et surt per les orelles. Variat. I en tot moment, fan coses per matar el cuc. I els bebedors, també es poden despatxar a gust, encara que els hi resulti una miqueta més car.
De moment no hem vist cap espectacle de nit ni cap sxòu, perque ahir només arribar al barco i desprès de la primera cutxa, vaig caure a la cabina de banys i per poc no em treco la crisma. Afortunadament no vá passar del ensurt, i avui, després de pendre paracetamol i demès, he pogut sortir a esmorzar. Fins al vespre doncs, no ocmençarem a fer vida social.
Un primer cop d’ull, i no ens semble tan luxos com el Navigator of the Seas, ni de bon troç. Però es tot molt net. L’habitació es gran i el llit una plaça de toros. Estem al pis o Deck nº 10, i tots el serveis son amb angles. No es fácil adaptar-se. Però sempre trobem algú que ens fa d’intérpret. Tenim un bon balcó per pendre el sol, encara que de moment no l’hem vist pas. Mes aviat fa fred i vent. La gent menge per avorriment a tot-hora. Es podríe dir que un 70 per cent del passatge són vells i força. I d’aquest 70, un 30 per cent son grossos de solemnitat. Obessos declarats i consentits, que fins tot i no poden caminar. Necesiten caminadors o cadira de rodes.
Com a tots els creuers, el menjar et surt per les orelles. Variat. I en tot moment, fan coses per matar el cuc. I els bebedors, també es poden despatxar a gust, encara que els hi resulti una miqueta més car.
De moment no hem vist cap espectacle de nit ni cap sxòu, perque ahir només arribar al barco i desprès de la primera cutxa, vaig caure a la cabina de banys i per poc no em treco la crisma. Afortunadament no vá passar del ensurt, i avui, després de pendre paracetamol i demès, he pogut sortir a esmorzar. Fins al vespre doncs, no ocmençarem a fer vida social.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Un post des de l'Oceà Pacific
Encara no sé ben bé perque hi hem ant a parar tan lluny. Però la vida es així, i tens moments bojos. Suposo que aquesta ha estat un d'ells. Perque al llarg dels anys, vas vivint i veient coses que et son més properes. i arribe el moment que si vols coneixer nous llocs, ja et tens que desplaçar, com ara ens passe, llunyíssim.
Un cop has pres la decisió, agafes quatre coses i el repall de dents, prens un avió o dos i llestos. Sense sopesar els inconvenients que et trobes desprès. L'idioma es el més principal, i les comunicacions amb casa es fan imposibles. Ningú t'enten. Els canvis horaris també representen unn altre handicap, perque quand per fí pots trucar a casa allà son les 4 de la matinadapots.I al hora normal pels de casa,tú estàs dormint com un soc. Arribeis a la conclusió de que la llengua espanyola està arreu deprestigiada. Hi ha gent tan ignorant, que no té ni idea de que es la 2º llegua en importancia del món. I parlà català, aquesta sí que es una feina completament inútit i innecesària. Ho tinc clar: he d'estuduar ingés o no em podrés moure de casa mai més.
Un cop has pres la decisió, agafes quatre coses i el repall de dents, prens un avió o dos i llestos. Sense sopesar els inconvenients que et trobes desprès. L'idioma es el més principal, i les comunicacions amb casa es fan imposibles. Ningú t'enten. Els canvis horaris també representen unn altre handicap, perque quand per fí pots trucar a casa allà son les 4 de la matinadapots.I al hora normal pels de casa,tú estàs dormint com un soc. Arribeis a la conclusió de que la llengua espanyola està arreu deprestigiada. Hi ha gent tan ignorant, que no té ni idea de que es la 2º llegua en importancia del món. I parlà català, aquesta sí que es una feina completament inútit i innecesària. Ho tinc clar: he d'estuduar ingés o no em podrés moure de casa mai més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)