dilluns, 11 de gener del 2010

INVALIDESA PARCIAL TRANSISTÒRIA

Amb aquesta nova trompada que he près,i que m'ha deixat mig estabornida, estic novament fora de servei. No m’agrada gens. Soc una persona molt i molt activa, i restar aseguda al sofà o al llit, hores i hores, no m’ho acabo. Tinc coneixement i sé que em toque pasar aquest tràngol. y que ningú m’el pot estalviar. Per lo tant val més que pensi en altres coses, em tranquilitzi i m’organitzi el temps amb bones lectures, rebre les visites i descans.
Això es el que jó aconsellaría a una amiga o parenta que passès per aquesta proba tan cruel de resistencia de mirar les mussaranyes. M’he donat compte que no es pas igual donar bons consells que posar-los a la pràctica. M’ho pensaba així mateix, i per lo tant tampoc m’ha sorprès. El sacrifici que he de fer, es molt més dur i espinós, del que em podía imaginar en un primer moment
El cas és que ara mateix, s’em fà una muntanya pasar quaranta dies amb el bras esquerre sense poguer-lo bellugar, ni poc ni molt.
De moment estic escribint amb un sol dit, de la ma dreta, esclar, i no es massa divertit, ni s’en avance gaire. Però trenco aquesta inmobilitat que m’exaspere. He de buscar les lletres una per una, i les pico malament. Lo més empipador es escriure les mayúscules amb una sola má.
He probat de llegir, ara que tinc una lectura que m’ha enganxat, però pasar les pàgines, es tota una odisea, si no ho faig possant el llibre damunt una taula.
Un altra cosa impotant: tal com m’he de guarnir, em veig un fardo, i ja tenim el mal humor assegurat. Bbbbrrrrrrr. Mareta meva! Paciencia!

10 comentaris:

Estela ha dit...

Es tener mala pata...o mala mano...pero amiga mejor te lo tomas con paciencia, escribir escribes muy bien, pero claro nosotros no vemos el esfuerzo que haces, cuidate mucho, desde aqui te envio mucha energia positiva para que lo lleves mejor.

Un abrazo!!

Montserrat Sala ha dit...

recibida la energia positiva. Gracias Estela, y que tengas un maravilloso dia.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA MONTSERRAT: A LA MEVA ENTRADA JA T´HE CONTESTAT QUE LES FLORS ERAN PER TU.

COMPRENC QUE QUAN S´ES MOLT ACTIVA, ELS CONSELLS NO SERVEIXEN GAIRE.
PRESISAMENT JO ET DEIA QUE LLEGISIS I ET DEXEISIS MIMAR.

JA GENT QUE SI QUE S´APROFITARIEN DE LES CIRCUNSTANCIES PER FER EL GANSO. PER CASASQ´UNA SOM COM SOM.

BUENO MIRA, ARA JA NO SON 40 DIES SINO TREINTA I PICO ELS QUE QUEDAN.

ENERGIA POSITIVA. DESDE VALENCIA. Montserrat Llagostera

Montserrat Sala ha dit...

Moltes gracies pels teus bons desitjos. ho tindré tot en compte i miraré de fer-te cas. una abraçada.

Conxa ha dit...

pues como es más facil dar consejos que llevarlos a cabo como tú dices: Paciencia.....

Si te cuesta trabajo pasar las hojas del libro...dios...¿qué será del resto? una autentica proeza eh???

Cuidate.

Norma ha dit...

Montse, como dice el refrán, ...has lo que yo digo, no lo que yo hago, ja ja ja. Paciencia,, divina palabra, cuánto cuesta, lo más importante, cuánto se logra. Montserrat vamos para adelante. Muchos besos para tí.

Montserrat Sala ha dit...

Conxa, moltes mercés, pel cuidado. Lo de les fulles del llibre es veritat, peró, avui ja no he fa tant mal, i llegeixo bé damunt la taula. La qualcosa em fa pensar que tal com vagi minvant el dolor també guanyaré mobilitat. Una abraçada forta

Montserrat Sala ha dit...

HOla Norma. Tu refrán, como casi todos, es la pura verdad. Así que he decidido no quejarme más, i disfrutar un poco del parón. Abrazos.
Te echaba de menos!

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Espero que te recuperes pronto. Mientras tanto, descansa.

Montserrat Sala ha dit...

Muchas gracias por el consejo Sr.Ojeda, Viniendo de vuesa merced, no me queda otro remedio, que haceros caso.
Afectuosamente