dimarts, 28 de juliol del 2009

Els prats de la Europa Central

Els prats a la Centre-Europa rural.
El turistes del Sud d´Europa que visiten el Nort i el Centre del Continent, (els espanyols, italians, francesos, grecs, portuguesos, etc.cte.) tots busquen cultura, palaus esplendorosos, balnearis de renom, ópera, i els variats concets que s´oferiexen arreu. Hi ha qui hi trobe i es complau en els diferents sports d´aigua com les regates o el winsuf que es practique en molts indrets Uns i altres passen fent carretera amb autocars, passen pels aeroports, embarquen als grans llacs, o van en cotxes particulars amb fiambrera. Un cop esgotats els dies que disposen de lleura, depressa tornen cap els seus llocs d´origen, satisfets, saturats de kilómetres i cansats de tans museus i tanta maravella.
Si algún visitant hi va en busca de natura, (que també sont molts), gaudeixen sobretot del alpinisme, senderisme,o del esquí. Pero tothom torne a casa, pensant que no han passat gens de calor, que el paissatge, es net i molt verd i que les persones els han atés, si més nó, ho han fet amb cortesía.
Tot ells han descuidat un factor que passe desapercebut, i que es molt important pels habitans d´aquestes terres priviliejades:
Els prats de pastura i forratje. En una passejada que acabo de fer, pels camps de Voralberg, (una regió al Oest d Áustria tocant el llac de Constança, concretament el Bregenzerwal), té unes pastures i uns camps tant impresionants que mereixen un capítol apart. Unes muntanyetes arrodonides, coronades per uns bosquets tan densos que ni s´hi cole la llum. Cuidats pins i abets, que són d ún verd tan intens que si fa sol quasi et fan mal als ulls el mirar-los. Reguitzells de flors i multitut plantes de diferents especies hi conformen aquestos prats que son el secret dels seus famosos formatges, juntament amb l´humitat del clima, que conserve l´herva sempre fresca. Poblets i cases florides en mitg d´aquestos prats, a vegades inmensos, constitueixen, per mí un atractíu especial. Les carreteres que serpentejen amunt i avall, l´hi donent el tó just i definitíu d´un inmens jardí pentinat i conreat amb cura extrema.