Però un día, sense saber com, es va produïr una gran foscor. Semblaba un forat negre, un pòu lletg i profund, y sempre era de nit. La vida es va tornar molt avorrida. Tothom dormía hores i hores. Els estels i les estrelles, no podíen presumir, els cometes xocàven entre ells perque no s'hi veien got, i totes les anelles, anaven barrejades i esmaperdudes, i cap dels planetes, savía quin rumb pendre ni òn anar.
En mitg d'aquell garbuix de coses, els meteorits, que extranyament, encara tenien ganes de jugar, van fen un xoc per divertir-se, peró com no si veien ni gota, vàrem xocar tan ford, tan ford que es va sentir des de tots els confin del univers:
¡¡¡ BAAARRRAAABUUUMMM !!!
Tan forta va ser la topada, que d'aquella explosió, va neixer ni mens menys, que l'astre mes grand i més important de la nostra constel-lació: EL SOL !!!! Seguit, per una nevulosa anomenada Aurora Boreal, projectant llum i vida a dojo.
I ja es van haver acabat els problemes. Aquell nòu i gegantí Planeta, era tan bonic i potent, i feia tanta escalfor, que mai més, cap astre va sentir el fred. Tot va ser
Il-luminat, amb els colors del Arc de Sant Martí, que lluía esplendoròs.
I des de llavors, va ser per sempre més el Rei de tot l'Univers. Y tota la comunitat d'habitans de l'Espai Sideral, van restar molt feliços, i van menjar molts però que molts regal.lissos,
