Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses intranscendents de les vacances. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses intranscendents de les vacances. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de febrer del 2013

DEMASIADA CAL

Foto reciente de mi propiedad. Las Alpujarras.
Granada y Málaga.

Estos últimos días,tal  y como decía en mi entrada anterior, he tenido el inmenso placer de viajar por tierras andaluzas. algunas conocidas ya desde muchos años atrás de cuando viajábamos los cinco, en caravana. Entonces aquellas tierras nos cautivaron. Sus gentes sus pueblos blancos, sus costumbres y su luz. Aquel cielo permanentemente azul. Aquellos paisajes marinos increíbles, aquellas tabernas típicas, de Sierra Nevada tan acogedoras. Tenia un recuerdo fascinante

Y hemos vuelto, y lo hemos pasado bien, sin duda alguna. Sus habitantes siempre amables y graciosos, su luz mas intensa si cabe, pero hemos encontrado que ahora no se muestran tan receptivos con los forasteros. Permanecen en sus pueblos blancos pero con las persianas bajadas, sin ni asomar la nariz, porque se sienten invadidos. Si entras en un local, para tomar un refresco o una copa, sus dueños o son ingleses, escoceses o alemanes. Pasa lo mismo con las tiendas. Hay cantidad de ellas y de todas las ofertas de turismo y ocio, pero casi siempre regidas por extranjeros. A mí me ha faltado aquella calidez en el trato, aquella soltura en las palabras, de todos los andaluces. Ahora los que están, viven más cara al negocio, además y como no, completamente sorprendidos y preocupados, por todos los hechos recientes que avergüenzan a todo el país. Esto es muy comprensible. Pero viven tan volcados al turismo, que aquellos pueblecitos que nosotros conocimos años atrás, ya no son verdad. Y no lo son, porqué los municipios se encargan de encalar toda las casas que van quedando vacías, y que además por la zona marítima de Granada y Málaga son muchas. Igualmente lo hacen con las familias que no pueden costearse estos gastos, debido a la crisis.
De verse, se ve bien, aunque exageradamente engrandecida, Cierto. Pero solo ocupada por turistas y jubilados, en al Costa sobretodo. Para mi gusto, todo muy masificado  y con exceso de cal.

dimarts, 25 de setembre del 2012

LES COSES QUOTIDIANES DE LA VIDA


Aquest esquelet, segur que no l'hi agrade
la seva sort. Tampoc cap persona estaríe
satisfeta, veient-se fent de  florero desprès
de la seua mort


ELS ARBRES.

  Els hi tinc una verdadera devoció. Una fixació que ve de molt lluny, perduda en  el temps, i en els record boirosos de la infància.
Llavors jo ja tenia el costum de veure en el posat,  que presentaven, una comparació amb l’estat fisic i d’anim de les persones. Una mena  d'analítica o de metàfora, que jo inventava segons ho veia.
 Si era tort, hi veia la figura d’un  home geperut i amargat. Si l’arbre era recte ufanós i amb el tronc











Aquí s'endivine una persona generosa i completament entregada als demás.Potser una mica covarda. No ha sabut dir nó a ningú i ara n'està patint les consequencies. els uns l'han expoliat completament, comes pot veure en les seves rames de la esquerra, i els de la dreta poca vida l'hi deixen 










 
gruixut, em semblava  un home fort amb conviccións fermes i arrelades.  i anar fent.... per fantasies  que no quedi.














dimecres, 5 de setembre del 2012

NITS D'ESTIU


    
Oh nits d’estiu, sou plenes de poesia
que amb encís màgic i acaronador,
porteu al cor de tot el que somnia,
un xic de melangia , un xic de por.

Que en la quietud de tanta meravella,
en la pau que ens  amara d’infinit,
es veu en la claror de cada estrella
un nou misteri, fins un nou neguit.

Encisadores nits de lluna plena
amb l’aire saturat de perfums fins
vinguts, Déu sap,  de llunyana carena
o tal volta d’un frondós bosquet de pins.

Enfront vostre, la meva fantasia
S’ha desvetllat i sembla un nou sentit
i he descobert una gran harmonia
en la remor solemne de la nit .

I m’ha semblat sentir en mi una brotada
D’inquietuds i desvaris, fins passions,
i he volgut ser donzella enamorada,
que omple a l’amant son rostre de petons.

I he sentit una dolça esgarrifança,
com si tingués l’amor a frec de pell
i he clos els ulls amb la folla esperança,
d’obrir-los i trobar-me al costat d’ell.

dimarts, 7 d’agost del 2012

MARILYN MONROE


         50 anys sense Marilyn


Aquesta gran estrella de Hollywood, mai es va veure prou valorada, fins desprès de la seva desaparició. Sempre passe igual: “Después de muerta la daban caldo”. I es ben cert. Quan ella era la novia de tots els soldats, jo encara pentinava trenetes, i no calçava sabates de taló. Peró ja m’agradava anar al cine, i estava bastant assabentada, del que es podia llegir i veure en la pantalla gran. I en aquells moments no en vaig ser, mai conscient del que ella era i representava, al món del cinema. Tot i que, m’agradava molt veure pel·lícules americanes. Llavors era, el cine mes ben valorat, i sobretot, el mas espectacular. Però ella mai em va agradar. Semblava que l’interés que despertava, era degut a les seves mides i formes, i perquè aglutinava un sector majoritàriament, d’homes amants dels escots i de les seues tornejades cames, i cuixes, que mostrava en qualsevol ocasió. A més rossa platí, com ho havía estat, Mae West o Jean Harlow. Mites anteriors a ella, i reines també, del sex-appeal.
Particular ment, aquell somriure de femme fatale, i la mirada entornant els ulls, la veia postissa, la veia com una dona objecte. Un florero. Ni per un moment, se'm va passar pel cap que pugues ser una bona actriu, una excel·lent cantant, i menys encara que sabés o fos lectora habitual de bons llibres. Peró pel que es veu, no era ni de bon tros, tan estúpida ni tan superficial com la van vendre. Ens van enganyar com a xinessos. Perquè sinó, com amb només 7 pel·lícules va pujat al Olimp i segueix allà dalt inexpucnabla, passant davant de tantes i tantes actrius mes reconegudes  i mol més oscaritzades que ella?...
Tendria a veure el suposat idil·li de J.F. Kennedy, i la seva mort tan prematura i desgraciada?. O la sempre present incògnita de si va ser o no mort natural? Ha estat només el morbo, el que ens  ha fet mirar envers d'ella, i de la seua vida?
Qui ho sap això. El cas es que ella sempre es notícia. Any rere any el mitjans, se’n fan reso, i surt puntualment cada mes d’Agost, i això no té pas pinta de minvar;  Pot durar segles i segles. Potser fins la eternitat. 

dilluns, 16 de juliol del 2012

UN PREMIO BLOGUERO.


Mi amiga Felicitat de "El jardí del Pirineu", me ha horado, en concederme este premio, que creo que no merezco, pero que tampoco puedo rehusar. Le doy las gracias de corazón, igualmente que a mis lectores, pero su fidelidad en seguir  mis vacilantes pasos, y por ser indulgentes con mis errores, que son muchos y lo sé. por todo mi recorrido por mundo virtual.

 NORMAS DEL PREMIO:

1ª/ Se premiaran 7 blogs. 5 que no superen los 300 seguidores, y 2  libre elección
2ª/ No se podrá devolver el premio al que te lo ha otorgado, pero sí que tendrás que nombrarlo y
     enlazarlo a tu blog.
3ª/ Agradecer el premio desde el corazón de tu blog, osea si tu blog es de poesia, un pequeño poema
      Si es de cocina una receta sencilla.... (Esta norma es opcional, solo persigue el fin de dar más
      originalidad al concurso.
4ª/  El blog premiado, debe reflejar el ultimo comentario que le han dejado en su página.
5ª7 Decir tres cosas que no te gustan y tres cosas mas que sí te gustan.

SIGO:

     Los blogs  que he escogido para ser permiados, son a mi entender:

     Nuevos Caminos, de Remei
   
Me ha concedido el premio, Felicitat del Jardi el Pirineu.

Desde el corazón, un pensamiento:

La confianza, el respeto y la fidelidad, son virtudes,
que adorna el carácter de muchas personas,
pero, que hay que seguir trabajando,
siempre, para ser merecedoras de ellas.

El último comentario a mi blog lo ha hecho: del blog ATELIER VENECIANO
Blogger Bertha ha dit...
Preciosa jornada ya veo que la disfrutaste.Y en cuanto a la Magia y los trucos ya nos haría falta saber unos cuantos para ponerle un poco de fantasía a estos momentos tan tensos.

-Muchas gracias por tus consejos Montserrat.Cuando haga el próximo trabajo los aplicare seguro que son muy decorativos.

Besos feliz semana.
15 de juliol de 2012 14:01


 TRES COSAS QUE ME GUSTAN: la sencillez, la amabilidad, y un corazón bueno.ç

TRES COSAS QUE  NO ME GUSTAN: El rencor, la mentira, el orgullo.

Espero  haber hecho bien los deberes.  El que quiera se puede pasar a recoger sus  premio


Elimina

dissabte, 7 de juliol del 2012

L'INSOMNI


                              Fets i cassos
Si comencem a cercar els motius del insomni de moltes persones, que el pateixen, potser ens torbarem, que no es una senzilla disfunció orgànica, sinó que obeïx a moltes d’altres raons, de vegades molt mes inquietants.
Des de  temps enrere, cal afegir, la incertesa del futur, es una de  de les noves circumstàncies que es miri som es miri, es motiu mes que preocupant. Al voltant de moltes converses, i de quasi totes les  tertúlies dels mitjans de comunicació, es respire, una al-alenada de l‘aire corromput dels tripijocs, que fan uns i altres per robar a cara descoberta. Sentim una remor sorda però certa, i no voldríem veure les inútils reunions del ministres, i mandataris de tot el món, que fan, per retrobar-se cada quinze dies, només que per fer bereno les. O, algú sap que s’hagi fet cap avenç, per solucionar quelcom de profit per el pobres mortals, que mentres tant, suen la samarreta treballant com uns bojos? això els que tenen feina, però fument-se de fàstic, i de desesper tots els demés.
Però es que en hi ha d’alltres de motius per no dormir, deixant tots, els dolors físics, que en hi molts i que ens priven del descans nocturn; tan necessari per refer les nostres capacitats i per gaudir d’un bon to muscular, també trobem d’altres motius que encara que no siguin importants, també  ens fastiguegen el són. Poden ser: tenir un baby ploraner, les males notes escolars d’un fill, la discussió amb un veí, el no poder fer front a uns deutes que et reclamen amb insistència; Un accident, o una una topada amb el cotxe també ens pot  desestabilitzar i fer-nos passar al nit fent voltes sense dormir.

Una separació, por donar molta feina en aquest sentit.  Perquè no serà pas el son de una nit. Segurament abans de que es produeixi el trencament, el mes normal es haver vetllat una bona quantitat de dies, I figureu-vos, si cal discutir, la custodia del fills, o el saber qui es queda amb el pis;
bbbffffff!! 
Si reflexionem i pensem amb tot alló, que ens pot treure les games de dormir, Arribarem a la conclusió, que que si algun dia podem gaudir de un son llarg i reparador, serà un autèntic miracle.














dissabte, 2 de juny del 2012

UN PEQUEÑO PROBLEMA, "DE NADA."


                                 (de la serie los viejos viajes)

Nos quedamos tan helados que nadie reaccionaba. Yo ,me puse las manos en la cabeza y los chicos enmudecieron de golpe. Empezamos a pensar soluciones, pero todo era malo. Renunciar a las  vacaciones, fue lo peor que se nos ocurría. Mi marido que es hombre de carácter templado, nos escuchaba, mientras por su cabeza, le iba llegando una una idea digna, del profesor Franz de Copenhague (Esta descripción la entenderá como nadie, mi amiga Montserrat Llagostera) el dicho profesor era un personaje del TBO, que hacia unos inventos, de lo mas surrealistas, que se pueda s imaginar. Y a él se le ocurrió una cosa semejante. Llevaba unas pocas herramientas como todo buen mecánico, que se precie. Tomó el mando de la situación y empezó a trabajar i desmotar el  motor. Nos mandó a mi hijo y a mi, a Milán. Previamente telefoneamos a un taxi, con al ayuda, del  señor de la gasolinera,  y nos marchamos los dos con el encargo de buscar una pieza,  imprescindible, para el invento. Vaya aventura! Porque en el més de Agosto, en Italia no quedan ni los ratones, todas las tiendas de recambios cerradas. Y vueltas y mas vueltas, y sin podernos entender porque tan fácil que parece el idioma,  puedo asegurar que no lo és nada. Por fín encontramos lo que buscábamos. La junta que después de haber recorrido, todas las tiendas y de haber agotado todos los recursos. Aquello fue un auténtico master de  italiano acelerado. Mi hijo me decía: Mamá  hablas tan bien italiano, que ni yó, te entiendo. Hasta aquel dia ni valoré lo que era tener un marido mecánico. Otra persona le pasa algo parecido, y no solo se quedan sin vacaciones, si no que han de repatriar el coche, y tomar todos el avión, para regresar. Una ruina, vamos.
Una vez solucionada la averia, con una chapuza, digna de un gitano, pusimos a prueba el invento, y partimos  para el camping, y allí ya decidiríamos como coordinar la nueva situación. Con todo el sigilo, mi marido conducía como si aquello tuviera que explotar. Pero no lo hizo. Entonces, fue cuando yo perdí los papeles, y la tensión que había acumulado, esta si que explotó.
Una visita muy oportuna, avisada por no se quíén, hizo acto de presencia en la casita .Eran los catalanes que me consolaron a mí que estaba hecha un mar de lágrimas. Unos señores que llevaban muchos años viajando en caravana pero iban dos hermanos i respectivas familias. Y nos explicaron, que ellos estaban subiendo hacia el cabo norte, y que en un descuido por dejar el gas encendido,, se les quemó una carvana con el equipaje i todo dentro. Y que esto no les acobardó para nada i que no estuvieron dispuestos a renunciar a las magníficos viajes que este sistema, les permitía. El mundo es pequeño.!!!