 |
| Foto del meu arxiu. Un riuet fet poesia. |
Quan en les nits de volta asserenada,
del grill escolto el cant acompassat,
no sé quin encís té aquella sonada.,
que sempre l'esperit m'ha contorbat.
Sembla salmeig d'un ritual sagrat,
ressò confús que de la llunyania,
que ens vol parlar d'uns segles que han passat,
i d'uns altrres qeu vindran quan jo no hi sia.
I l'ahir i el demà dins la nit quieta,
es confonen en eterna conçoneta,
sota el mantell d'estels endomassat...
i aquest vel infinit que no es destria,
va embolcallant el cor amb melangia,
d'dallò que pogué ésser ... i no ha estat....
