dijous, 2 de desembre del 2010

LES OBRES DEL MEU CARRER

Es van començar en el més de Juny, i encara n’hi quede feina per estona. Han fet el clavegueram, han tallat el arbres, han posat fanals nous, han enterrart tubs i mès tubs de tot color i de gruix. Desprès s’han fer voravíes noves amb rajola anti-lliscant, el vorals amb pedra picada i han obert el carrer de llarg i de través. S’han fet més fotats una vegada ja estave tot cubert.
Estic de tanques de color groc i de fer filigranes per etrar a casa, fin mes amunt del terrat.
El meu carrer és molt llarg, ademés fa molta pendent. Es camí de pas per anar a una escola que és al capdemunt de la muntanya i que te 2000 alumnes, per lo tan cada matí es monten un bons ciris per anar a l’escola, En hi ha que pujen a peu ben d’horeta, que potser es menys perillòs.
Demà semble ser que volen asfaltar, i avui tot el veinat tindrà que aparcar fora. Suposo que hi haura bofetades.
No ho comprenc. El meu carrer es de doble sentit de circulació, i tothom pujave i baixave sense problemes. Hi havíen arbres, enllumenat, voravíes, i asfalt com es natural. Ara amb la remodelació, no tinc cap dubte que quedarà molt millor, pero amb la gran crisi que tenim al damunt, valíe la pena aquest gasto tan gran per arrranjar una cosa que no estave pas tan malament? i donar tantes molesties als veins?

11 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

Qui millor que tu per opinar del teu carrer.

Jo soc de les que pasaria amb el justet, pero pot-ser crearia més paro.


Mira aci Valencia també veren fer moltes obres i gastos amb l´Americas´cup , les Fórmules I, i després no n´hi han diners, per necesitats més prioritarias.

Peró, que hi farem.

Ah ja t´he vist en el blog del Sr. Professor Ojeda Escudero.

Estás molt guapa i soimpática, amb el llibre del Quijot.

Petons i una abraçada, Montserrat

Unknown ha dit...

Ai les obres, ai les obres.
Sempre ho deixen tot potes enlaire. A vegades per be. Altres no.
A veure com queda tot.
Una abraçada.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Querida amiga: Paciencia, paciencia, tranquilidad que todo se empieza y se acaba, ya veras que guapa quedara tu calle, ahora eso sí, quizás le quiten el encanto de los árboles, las farolas serán distintas y unos pequeños retoques, pero ¿Qué sería de los pobres alcaldes si no tuvieran que hacer obras? ¡Con lo poco que cobran se morirían de hambre! ¿No crees? En hacer y deshacer, esta la ganancia y a los demás que nos den bola, pero no sufras esta toda España "patas arriba" y VIVA LA CRISIS.
Abrazos y los nervios quietos que estan de moda y mucho los Infartos, y nos llega Navidad y hay que comer turrón y neulas em cava, y despres, el raim. Ciao,

Asun ha dit...

Cuando esté todo terminado se te olvidarán todas las molestias sufridas. Piensa que el haber hecho esas obras ha permitido dar trabajo a unas cuantas personas. Visto así sí que ha valido la pena.

Un abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera. Per un part ja m'agrade que es facin coses, tant en el meu carrer com en d'altres. Peró es que són 7 mesos fins ara i esperemos. El gasto també es important, però si que es done treball a uns quands obrers, doncs mira.
Una abraçada maca

jg riobò ha dit...

Este país esta en obras eternas.

Montserrat Sala ha dit...

ahir comentaba les molesties que hem hagut se suportar tots aquestos mesos. Pero es que avui.
(potser em van sentir), no se el que fan avans d'enquitranar, i tenim un sorll infernal.
Ja t'enviaré la foto, si algún dia s'acabe.
Peetons tocaia

Montserrat Sala ha dit...

A veure com queda tot, perque sis mesos d'obres no es qualsevol broma. Estic de pols y sorolls fortíssims, fina al coco.
Gracies per la teva vista Jan. Ja he vist que tu tampoc anirás a menjar "olla podrida" i tens deus morir de ganes igual que jó.
Esclar que si es tan podrida, potser fasi molt mala olor i s'hagi fet agra, millor no merjar-la, no et semble?
Adeu!

Montserrat Sala ha dit...

Querida Higorca. Suelo tener bastante paciencia, pero esta vez creo que se están pasando. Ya llevamos de ruidos y polvaredas 6 meses y medio. No creas que me quejo por vicio.
Gracias por apaciguarme, amiga, Suerte que tengo!!!

Montserrat Sala ha dit...

Asun, esto que comentas es el único consuelo que nme queda, por lo demás estoy al borde de un ataque de nervios.
Saludos quijotescos.Me quedaré sin conocerte, y cree que lo lamento.
A lo mejor vienes tu por Barcelona alguana vez.
Sí? EStás invitada por supuesto y tengo sitio para la perrita, no lo elvides. No es hablar por hablar. También me supongo que Miyiam hará unos dias por aquí. Porfa que se acerque a Barcelona. Os acompañaré y os llevaré donde querais. Pensarlo. Un beso.

Montserrat Sala ha dit...

El de las obras eternas y las valizas amarillas que estás por doquier.
Saludos Riubò.