dimarts, 9 de març del 2010

CAOS CIRCULATORI

El que es tardarà a tornar la nomalitat, no ho sé, però el que es va viure ahir, per tot el país, va ser caòtic. A una ciutat tan densament poblada com és Barcelona i rodalies, no podíe evitar-se, aquest embolic monumental, que molts vàrem patir. El problema pricipal va esser que en aquella hora de la nevada, tothom ere fora de casa. Els nens als col-legis, les ofines plenes, i el magatzems també, amb gent, i quand es va fer l’hora de tornar a casa, ningú es va poder moure. Els trens van deixar de circular, els autobusos igual, l tots els cotxes sense cadenes. S’havíen quedat a casa, perque ningú esperave aquesta tempesta tan important.
Malgrat tot, i amb el gran enrenou que es va formar, ningú, va pendre mal, no hi van haver accidents personals, a pesar de les topades, i de la grand quantitat de movilitzacions. Alguns han dormit fora de casa, d’altres hi han arribat desprès de 4,5, o 6 hores, que per fer unt trajecte de 10 Kmtres. o menys.
Aquesta es una dada que diu molt del grau de civisme, dels ciutadans, que estoicament, van aguantar cúes, embussos, i molt fred.
Avui, fa sol, i darrere del vidres s'està calentet. Peró diuen que encara ha d’arribar una onada de fred molt forta i que no s'ha de baixar la guardia.
Estic dubtant si la primavera, que ja ha està molt aprop, sobre el calendari, es faci realitat, i comenci a a treure el nas, al final d’aquest llarg túnel

10 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:

En aquest moment, mentres escric estic veient de reull, les noticies del mati de Josep Cuní. Doncs tinc la T.V. Molt aprop de l´ordinador.

Esgarrifa el que aquesta tempeste de neu a colapsat.

A Valencia encare podem veurer la T.V.3, veurem lo que durará.

Aci a Valencia, també fa molt de fred.

Cuidat molt Montserrat, no t´encostipis.

Una abraçada tocaia.
Montserrat LL.

Lola Mariné ha dit...

Por suerte no tuve que vermelas con el tráfico y todo eso y la verdad es que lo pasé genial haciendo fotos y disfrutando de una imagen nunca vista de mi ciudad.
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

M'en alegro que tinguesis aquestaa sort. Jo la vaig patir dintre del cotxe 6 hores, i amb molta por de pendre un cop. avui em fam mal tots el ossos. Una abrçada ben forta.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Lsgostera: Ara m'adona que no he agrït la teva resposta, i no voldria entrar en nous conflictes. Jo tenia entés que a Valencia, no es podie veure TV3. Estaba errada pel que dius. M'en alegro. Petonets.

MySelf ha dit...

Tens molta raó Montse, no sé si els nostres polítics tindrien la mateixa paciència que els seus ciutadans. Sort que treballo prop de casa, encara que avui he hagut d'arribar esquiant tota mena d'obstacles.

Forta abraçada.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Que en Barcelona estáis, ya es raro, en toda mi vida recuerdo pocas veces ver la nieve de cerca en mi bella ciudad, ahora, cuando nieva, nieva de verdad, esperemos que llegue pronto la primavera, tengo ganas ya, hoy por fin después de un montón de meses he visto lucir el sol ¡Qué maravilla! Todo me parece distinto.
Besos

Montserrat Sala ha dit...

MySelf: si que vas tindre sort, sí, Jo en coneixo que per anar a casa des de el treball, i van esmerçar 6 hores. Y no eren a Madrid!!!
Una abraçada ben forta bonica.!

Montserrat Sala ha dit...

Hola Higor: yo tambien tengo muchas ganas de salir de este frio, i estas humedades que me tienen los huesos con sed de cambio y sol. Gracias por tu comentario i por visitarme tan frecuentemente.
Un abrazo grande.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Mala gestión, sin duda. Por otra parte: la nieve es bonita sólo desde la ventana de casa, al calorcito.

Montserrat Sala ha dit...

Podria ser mala gestión, pero tampoco es normal, una nevada tan grande,a estas alturas del calendario. Y en Barcelona,que justament hacia 17 años que no nevaba, i entonces nevó un poquito. Tendríamos que remontarnos al año 1962 para comparar, i por aquel entonces la nevada, fué solamente en Barcelona y no habia los deplazamientos de ahora al extraradio, ni éste estaba con las carreteras cortadas hacia toda Catañunya. Yó creo que se juntaron el hambre con las ganas de comer....y pasó lo que pasó. En dos horas todo estaba paralizado.
Uffff! vaya parrafada! Disculpe por robarle tanto tiempo. Gracias por el comentario.