dimarts, 4 d’agost del 2009

Les dietes de l'estíu

En la nonstra societat de consum, hi ha montats uns estereotips cada any per aquestes dates, que son tan espùpits com inùtils. I es que per posar-te una roba de bany cal estat prim i flagelat com un san cristo. Cara desnutrida, mirada llànguida i ossos prominents. Tot ajustat a la talla 38, encara que la persona sigui una balena d’una tona i mitja.
I jo em pregunto: perqué? Perque tan d’esforç, sacrifici, diners, força de voluntad malgastats per estar 1 mes o dos pesant de 2, a 10 kilos menys de l’habitual?
El cert es que aquestos kilos es guanyen desprès a la tardor en una setmana i amb escreix. I la gent ho sap, ademés. No entenc rès.
Precisament ara, que tenim tan i tan per escolliir i fer bons menús. De tota especie qualitat i preu. Tenim la inmense sort de pertanyer al litoral de la Mediterrània, que ens ofereix els millors fruits i els millors components per seguir una dieta equilibrada i sana.
Doncs que es el que falle.? Òn està el quit de la quesitó?. Si el sabés, hauria descobert una cosa tan impotant com la llei de la gravetat, o una cosa per l’estil, i llavors podriem buscar-hi la solució.
Ara com ara i amb els intressos creats per les grans multincionals de la cosmètica. Els miles de sales i persones que només s’ocupen de cuidar el cos, la publicitat reiteradament incisiva en fern-nos creure que estan prims serem molt més felinos, veig molt difíci, sortir d’aquest cercle viciós, al que estem abocats i presionats.