ANAR DEPRESSA

El nou Govern de Catalunya, ja s’ha possat a treballar. No sé si serà per bé o per mal, pero que tots están cara a la feina, semble que sigui un fet.
Escenifiquen molt bé el seu rol. No han esperat tansevol que el dia 3 de gener, que és quand comence l’any per quasi tots.
En principi aquest tret m’agrada. Mans a la feina, i som-hi!. Els assumptes de la política, estan tan despretigiats, i tan malament, que cal treballar de valent per reedresar-los i mirar de arranjar lo més urgent, que és com tots sabem, baixar les estadístiques de l’atur, millorar l’auto govern, i fer agafar confiança en el país que teníem un temps enrere.
Les meves humils capacitats, no donen per saber si aquest objectiu l’han de assolir gent de dretes, gent d’esquerres, o gent del centre. Per mí tots són persones humanes, i fins i tot vull creure que persones correctes i amb voluntad de sevei al país. Tots ells, tendríen que prioritzar les mancances que patim, avans de pensar en les consabudes inauguracións i viatges protocolaris. Per aixó s’han inventat les video-conferencies, per estalviar gastos inútils. i poder comunicar-se amb el qui calgui, de gairebé tot el món.
A bon segur que tindrán que buscar, compradors, colaboradors, o inversors d’allà on siguin, i no deixar escapar ni un centim per cap costat. Només procedint amb diligencia i efectivitat podran cumplir promeses electorals i retornarl'orgull de gent treballadora i ferma que sempre ha distingit al poble català.

L'HOME DELS NASSOS

De molt petita el meu pare sempre deia que el dia 31 de Desembre, ere el dia en que passave per devant de casa un home que tenia tans nassos com díes té l’ any. No ho vaig entendre mai. I ere ben senzill, però en aquell moment tot y que reclamava una explicació, sempre contestava que em posés a la finestra per a veure’l passar.
He estat sempre molt curiosa, i aquesta actitud, segur que induïda per la bona intenció, em molestave molt, i quand per fí m’en vaig enterar d’aquest i d’altres petits secrets de la festa de Reis, de la tradició del Cagatió etc. no em vaig portar cap disgust, però en realitat, m’enganyaven, i aixó no m’agradeve gens ni mica. Els nens son nens, pero no idiotes. i quand ho demanen s’els té que informar.
Perqué, aviam: que hi té veure els nasos de algú amb el traspàs de un any a l’altre? I el perque es dona menjar al tió, si tots saben que els tions o les buscalles no mengen? Es més raonable deixar menjar al balcó la nit de Reis, per que se supose que els camells sí que poden tenir gana com un altre animal. O també, es més llogic deixar pastissos a la ximeneia, perque el Pare Noel, pugui fer un petit resopó. Es més creible. Ara lo del home del dia de Sant Silvestre, sempre he pensat que ere una presa de pel i una tocadura de nassos.

LAS CAMPANADAS DE FIN DE AÑO

Ya van quedando menos fiestas, menos banquetes, y menos villancicos. Claro que este fin de semana, y en cuanto a menús se refiere, la cosa está que arde. Habrá que inventarse una cena ligera y original a base de frutos tropicales, embutidos selectos, y pastel. Algo delicioso, no grasso, y que se pueda saborear entre baile y baile, antes de la medianoche, y también después de las uvas.
La resaca del dia siguiente, siempre será más soportable, y si se bebe con moderación, mucho más. Divertirse nunca quiere decir emborracharse, o empacharse de comidas contundentes, como asados, mariscos, caza etc., hasta los topes. Divertirse es mucho más que esto, es sinónimo de salud, es estar alegre con tu pareja, o con tus hijos con tus padres si los tienes, pero mas que nada con los amigos de toda la vida, los que te escuchan, te ayudan, y te dan su calor durante todo el año. Acompañado por ellos puedes pasarlo bien en confianza, con un desmadre controlado, pero desmadre al fin y al cabo. Los gastos serán mas moderados, tu hígado y tus riñones te lo van a agradecer.
No quisiera parecer un anuncio de la Dirección General de Tráfico, pero a la hora de hacer las fiestas conviene tener seso y no pensar solo en sí mismo, Porque tus locuras si salen mal, (y a la larga siempre salen mal,) tu vida no solo te afecta a tí. Hay que tenerlo en cuenta.

EL TRANSIT DE LA VIDA

Molts s’aferren a la vida,
malgrat sigui, feixuc pés,
potser pensen que després,
el que hi ha, és el no rés.

Potser hi ha un gran buït,
o un càlid i inmens espai,
tinc molt dubtes, i carai,
perqué ha de ser dolent l’espai?

I perque no ha de ser bonic?
Sigui grand, sigui petit,
perque pensem tan malament,
d’aquest destí que no coneixem?

Els demés que desprès vindran,
molt després de nosaltres,
segur que també pensarán:
tots anirem, òn són els altres

NOU GOVERN A CATALUNYA

Per uns moments done la impressió, de que el nou Gobern de Catalunya, te molt clara la prioritat per resoldre com sigui el problemes econòmicis actuals. I per fí han vist que es tenie que reduir el gasto public i la deuta externa. Ja ere hora! Ara bé. De quina manera s’enfocarà el tema? com s’ho farà el nou President perqué creixi el treball i baixi l’atur? Hem arribat a tocar fons, i ho tindrà molt difícil
El discursos que fins ara he escoltat m’han semblat plens de bona fé, de grans propòsits i de decidida voluntat de portar-los a terme. Fins i tot ha dit unes frasses que considero mes que brillants. Ens ha fet saver que gobernarà: amb el cap fred, el cor calent, la má ferma i els peus a terra.
Sensacional !!!.
Si l’hi ho deixen fer, osía actuar amb aquest tarannà, n‘estic segura, que anirem d’una altra manera. A més a més, segons els entesos, ha sabut escollir un bon equip, incloent-hi persones de solvencia contrastada, en anteriors governs.
Deixem passar el temps, que és en definitiva, el que demostrarà, si tot aquest acurat programa, serà una realitat o simplement una falsa il-lusió.

LES RELIGIONS A DEBAT

En totes les comunitats cristianes del món, es celebre el Nadal, festa molt capdal, que també comparteixen Protestants, Adventistes, Testimonis de Jehovà i d’altres fidels. Una lista llarga. El fet de que sigui tan universals, m’ha fet pensar en les demás religions del món, cada vegada més allunyades entre sí. No hi ha ternes mitjos.
El que és creient, ho és contra totes les lleis de la física, i el que es agnòstic ho és també, contra, tots el profetes, contra tots es estudiosos del evangeli, i desafíe als milions, i milions de catòlics de desde fa mes de dos mil anys defensen la vinguda a la terra de un Jesús Salvador.
Moltes altres creences són així mateix, estudiades i tingudes com les viritables religions, y tenen un munt de seguidos i adeptes que són capaços de inmolarse, per demostrar a tohom que les seves idees, i que segons ells són les úniques, les verdaderes.
A través dels segles,la humanitat, els seguidors de totes les religions s’han enfrontat en guerres, cruels i sanguinaries, i fins ara no s’en ha tret rés de clar. Ni tans sols, la certesa de que existeix un Esser superior a nosaltres.
Un Déu misericordiós o justicier que amenace als homes més amb el càtig que en el premi.
Sota el meu pund de vista, si tots els creients, que frequenten les esglesies, les sinagogues, mezquites i altres llocs òn la gent s’aplegue per a resar, si tots i cadassún d’ells donés molta més caritat, ajudés a mes pobres y fes voluntariat totes les hores liueres, i sigués mes tolerant, el món sí que cambiaríe de veritat. Peró quand dic tots vull dir TOTS. y si procedisin amb conciencia tots igual, no cadríe religions de regulessin aques fet.
Una utopía tot plegat. Una formosa utopía.

EL BROGIT DE LES CASSOLES

Si alguna festa tenim en el calendari, que sigui tipicament una festa gastronòmica, aquesta és sens dubte el Nadal. A més a més de tota la parafernalia dels regals, el seguiment fevoròs de la luturgia del Advent, en molts casos, tot el demés es festa de taula, de menjar i beure.

Vas a qualsevol escala de veïns i els olors forts i especiats dels guisats, se senten d’un tròs lluny. Les escudelles grand tradició i per fer la qual es requereixen, tres o quatre olles, algunes ben grans de mida. Unes olles que només es fan servir una vegada a l’any. I es que i posem tanta quantitat de menjar, que si pensésim amb el nostre fetge i els nostres rinyons, segurament en treuriem la mitat.

Però que hi farem, les tradicións són les tradicions, i si después s’ha d’anar a urgencies per un empatx, s’hi vá i llestos.
Però insisteixo, ho tendríem que fer al revés. comprar menys, perque ara es quand tot es més car, ens estalviaríem les urgencies i un munt de diners. I el nostre cos i la nostra salud, no s’en resentiríe.

BONES FESTES I BONS MENJARS, PER TOTS!!!