diumenge, 3 d’octubre del 2010

UNES NOCES D'OR

Que són unes noces or? em preguntava l'altre dia?
 tots ho savem el que són unes noces d'or.
una festa en la que dos vellets joves,
recorden claríssimament,
el dia que van ajuntat cos i ànima por sempre.

Són dels pocs priviliegiats que hi poden arribar,
amb  el cap seré, el cor plé d'amor,
i amb molts proyectes de vida
laboral, artística i familiar.

Sòu d'admirar, estimats Dany i Gelu.
De vosaltres aprenem molt, i
sobretot ganes de continuar, per
arribar a la meteixa fita
amb els mateixos ullets enamorats.

Sóu d'admirar, per vostre caràcter.
Jove, actíu, i mai vençut ni enfonsat,
a pèsar d'haver sortejat,
problemes i maldecaps com tothom

per aixó estem aquí tots,
per fertejar com cal,
l'esdeveniment únic encara en el grup.
i per donar-vos les gracies,
pel magnífic ejemple  rebut.

     QUE SIGUI PER MOLTS ANYS!!!!!!
           QUE PUGUEM FER TAN BONS REGANYS!!!!                                                        

15 comentaris:

Eastriver ha dit...

50 anys! Quina meravella. Arribar lluny en companyia. Si això no s'asembla una mica a la felicitat, ja em direu què s'hi assembla.

Montserrat Sala ha dit...

ramón, no soc jó la que celebraré le noces d'or. Són uns amics i aquest vers els hi he fet, per recitar-los-hi el dia 14 que fan una festa. Jo només em fa 46 1/2, que estic amb en Jaume. Digali felictat, dígali rutina, peró jo sense el meu marit, no puc imaginar,com seríe la meva vida.
Gracies amic. Et desitjo la mateixa sort que em tingut nosaltres, encara que casaqú hi ha posat molta, voluntat, paciencia i respecte. No hi ha d'altres secrets ni recptes miraculoses.

Myriam ha dit...

Felicidades a tus amigos... ¡Qué logro! y a ti por tus 46 y medio.

Saludos

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BON DIA MONTSERRAT:

PER MOLTS ANYS MÉS ALS TEUS AMICS.
I A TU I AL TEU MARIT, QUE POGUEU COMPATIRLOS.

UNA ABRAÇADA, Montserrat Llagostera.

Anònim ha dit...

Enhorabuena a los amigos que han llegado a los 50 años de compartir la vida...una celebracion familiar entre hijos, nietos a veces bisnietos...junto a las amistades...renovar el compromiso es siempre grato.

jg riobò ha dit...

Un abrazo.

Conxa ha dit...

Pues muchas felicidades a tus amigos!!

Como dices no es fácil poder celebrarlo, unas veces por falta de amor, y otras por falta de vida,como fue en el caso de mis padres...

Que lo disfruten por mucho tiempo!!

Montserrat Sala ha dit...

Miryam: Gracias por felicitarme también a mí.
DEberias hacer un análisis en profundidad del como y el porque, hay amores que perduran. y sociedades parentales tan largas.

Un beso grande desde Barcelona




Montserrat tocaia: Celebro i t'agraeixo el teu comenteri, i el teu suport. Petons, guapa!



Anna Joorba: volia esperar a la tarde per saver el que t'ha dit el metge. Peró tampoc puc deixar d'agraier-te el comentari i la felicitació.
Petons.



Otro abrazo, i gracias por tu visita.

Montserrat Sala ha dit...

Conxa: Tal como les escriiboe en mi poesia, són unos previligiados, de haver podido llegar a esta cita. No todos lo pueden decir.
Gracias Conxa por dejarte ver tan a manudo.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Aquí, uno que no llegó ni a las de plata.
Enhorabuena a los que sí lo hacen.
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Estimando profesor: Tampoco tiene más impotanciai cia que la que se le quiera dar. Las cosas y las personas no siempre son igual. Y las circunstancias,
varian un montón e unos a otros. Hay que mirar hacia adelante siempre.
jajajajajCa! mira quien habla,y quien da conseejos!!!
MI amigo Ciríaco me dijo una vez: El que sabe sabe y el que no sabe enseña. jajaja!
Saludos cordiales!
z

mariajesusparadela ha dit...

Los marimonios de antes estaban más acostumbrados a sufrir y se "aguantaban" más las torpezas del otro.
Y despues de veinte años ya hay un cariño entre las personas, aunque el amor ya no tenga fuerza.
(Lo que quiero decirte con lo del traductor, es que google me hace una traducción directa y macarrónica, que nunca concuerda con lo que queremos decir en la realidad. Gracias por molestarte en traducirlo para mi. Hay una enorme diferencia entre decir"el norte y el sur nunca podrán sentarse en la merezco mesa" a decir "nunca podrán sentarse a la misma mesa").
Muy bonita la nueva decoración.

Montserrat Sala ha dit...

M" Jesus: Verdaderamente la tradución, de Google,es deplorable. Gracias por contestarme, y por opinar sobre la entrada de hoy.
Tú lo dices bien claro. La juventud de ahora no está acostumbrada a aguantar nada, ni sufrir un dolor de muelas. NO soportan las costumbres del otro, ni respetan sus gustos. Luego tienen independencia económica, y es lo que faltaba para el duro. Feliz tarde.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Me parece que voy a tener que presentarte a un certamen de poesía, es muy bonito tu poema, sentido y a la vez dulce ¡¡¡Que maravilla poder cumplir los 50, o lo que es lo mismo, BODAS DE ORO!!! Enhorabuena a tus amigos y que puedan segur cumpliendo y nosotros todos poder seguir felicitándoles.
Abrazos

Montserrat Sala ha dit...

Gracias Higorca: Me alegro que te haya gustado mi verso, (de pan con aceite), O en catalán de (Pa sucat amb oli)que significa que aunque me aduleis, soy conciente de mi pequeñez respecto a esta tema. DE todas las meneras te lo agradezco, amiga mia.