Ha estat un gerro d’aigua freda per els madrilenys, la noticia viscuda en directe la tarde del passat divendres. Semblava que tot era al seu favor, i l’alegria jà es visquÍa pel carrer. Una llàstima tot plegat. I un gasto important ben inútil. A mí personalment m’hagués agradat i estava a favor de la nominació.
Però no vaig perdre de vista ni vaig deixar de considerar i de tindre amb compe, tots el condicionants que van fer que Rio fòs la ciutat escollida.
Si ho mirem detingudament, els teníe tots. I ho vaig tindre molt més clar, quan van donar Chicago com la primera derrotada. A pesar de presencia d’ Obama i de la seva muller que já ere allí, fent cammpanya.
De seguida vaig pensar: Si es carreguen un pes tan pessant, el Rei i la Reina d’Espanya, ho tenen malament. Primer indici. Però només el vaig notar jó, perque la gresca seguÍe i les declaracions, amb directe, semblave que tot estés dat i beneit.
Pero es que hi havíe d’altres coses a trindre en consideració i eren deteminants: Els jocs mai, mai, s’havien organitzat a l’América llatina, i per lo tant, tocave. Tampoc es podia saltar una altra norma que és: No fer mai uns jocs dues vegades seguides al mateix continent. Per lo tant després de Londres el 2012 no podía pas ser Madrid, que edemés de ser al mateix contininent,es molt aprop. Lula, que es un relacions públiques molt reconegut sab abogar i tocar la fibra de la llàstima i segurament hi ha d’altres coses que no encerto a endivinar.
Sigui com sigui tindrem que esperar una mica més per que aquesta fita sigui relitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada