La gran crescuda i el increïble progrès en el món de la tecnica i de la infomàtica, ha fet que aquestos tres elements que anomeno, hagin passsat a millor vida desde fa algún temps.
A casa meva un cop que ens han deixat els fills ha quedat lloc per consevar aquestes relíquies, encara que només sigui pel valor sentimental que tenen. Perque ja em direu que n’hem de fer de una valuosíssima colecció de musica clásica enregistrada en dicos de vinil. Un regal molt apreciat en en seu dia i que ere mirat com una cosa valouosa, per tota la vida, i ara s’ha convertit en escombraries. Pures i dures, auténtica brossa.
El cassettes, idem de idem. Els treballs que teníem en passar-nos amb el amics el ritmes de moda, comprar cintes verges, grabar..tornar-les a passa a un altre amic. I ara jeuen en un racó, ben embalades, aixo sí, pero a la fí també els hi toque el desti de les altres endròmines inútils.
I es que no es d’extranyar que hi hagi deixalleries a cada barri. hi fan molta falta. Perque, sinó òn aniran a parar les cintes de video que amb tan afany, hem anat coleccionant, per tindre una bona videoteca? Comprar les millors películes, les mes premiades, les més vistes....i l’aparell per visionar-les. Ara: Tot per lleçar!!!
(Aquest escrit es va publicar el 24/5/2010)