Estem en plena campañya infomativa, i es el moment just semble ser, de que surtin al carrer tots els resùmens que es fan sobre préus, sobre el canvis, polítics, sobre salud, i sobre qualsevol cosa, es pugui bellugar i anar amunt u avall.
No tinc ni idea del perque tots es posen d’acord, en que sigui el 31 de Desembre per fer exàmens de conciencia, y per fer nous propòsits, com si nó es puguèssin fer, demà-passat o el més vinent. I també es contròlen coses superflues i es parle de la carestía de la vida, de les pensions i del salari mínim interprofesional.
Dons bé, en aquest contex es díu avui de que fa deu anys de l’entrada del Euro. Desde el dia 2 de Gener de l’any 2.002, tot-hom, cobre i pague amb la moneda úica d’Europa: L’Euro.
Els estudis que es fan d’quest fet, ja comencen a inundar totes les graelles televisives. Adornades totes elles amb un rosari de entrevistes a péu de carrer. Els diaris del dia tots sense escepció, ho remarquen i amb una total sintonía. L’aventura del Euro, no agrade a ningú. o molt poca gent. En el que també, hi són d’acord, es en que, ho accepten com un mal necessari, i que cal prudencia, paciencia i esperar que tot s’acabi bé. Jo no voldría pas pronunciar-me, ni en un sentit ni en un altre, tinc els meus dubtes perque les coses han anat tan malament, que penso que em fa vergonya de pertànyer i vuire aquest temps, i en aquest país, òn la corrupció s’ha agreujat, de manera, ben evident, i s’ha fet protagonista absoluta. Aixó, més el mal rotllo que tota la societat, s’ha barrejat tot dins una coctelera, i n’ha sortit cantitat de protestes de indignats, de desencisats i d’abatuts, pel pés de tot plegat.
Penso honestament, que tenen raò. I molta!!!
