NOU DIARI A CATALUNYA: ARA.

El propassat dia 28,va sortir al carrer una nova publicació en llengua
catalana. En aquests temps de crisi, un grup de gent jove, intel-ligent i dinàmica ha posat al carrer l’esmentat rotatíu amb voluntat de sortir a buscar el futur, tal i com rese el primer enunciat.
El seu director es en Carles Capdevila. L’acompanyen en aquesta aposta interessat, periodistes i escriptors de renom. Gent molt preparada i pel
que demostren, amb molta empenta i voluntat de servei.
He comprat i he devorat el primer i el segon número,(tots els que han sortit fins ara) i crec que canviaré el meu costum de comprar La Vanguardia, per
L’Ara. Els articles i els editorials, són potser una mica més minsos, peró per
dir les coses clares i entenedores, no fan falta moltes paraules.
Porte de tot i es fà molt amé i entretingut. I una cosa ben important, es fer país, perque si no el fem els de casa, quí ens el farà? Sense mensprear ningú i respectant totes les opinions i parés. Que totes són dignes de tenir en compte.
Un xic mes d’ilusió després del canvi politic,que també tocaba. I de tot el que he llegit fins ara, hem quedo amb una frase del Antoni Bassas:
“el que ens fa petits es la nostra llibertat de pensar en gran.”

ANA MARIA MATUTE (blog adelantado del dia 26/11/010)

Aunque premios literarios no le han faltado a esta autora, en su prolífica vida literària, el Premio Cervantes, se le resistia y nunca llegue a comprender la razón. Buena pluma entre las buenas, con éxitos superventas desde años, excelente narradora de las duras visicitudes de la guerra Civil. Ha cultivado casi todos lo géneros; ha publicado diversas triologias y es miembro de la Real Academia Espanola ocupando el sillón K. Es profesora honorífica de prestigiosas universidades norteamericanas.
Se puede pedir mejor currículum?

En su haber el premio Nadal. (dos veces)
Premio Nacional de Literatura
Premio Planeta
Premio príncipe de Asturias de las Letras y por fin
Premio Miguel de Cervantes.

Larga vida a la homejeneada, con mi admiración, y reconocimento de lectora asidua.

LA VIOLÈNCIA DE GÉNERE

Avui es el dia mundial de la violència de génere Més propaganda gratuita per els maltractadors i les maltractadores. Perque de dones violentes y que saben com treure de polleguera als seus companys fins a obligarlos a fer un disbarat tan grand, també existeixen. Potser son menys agoserades i ademés no disposen de la força física dels homes. Per aixó, el casos extrems de violència, en són sempre les fatals perjudicades.
Cal examinar un a un cada cas, perque en molts d’ells l’home no es pas el més culpable de les greus situcions a que arriben les parelles, avans de produir-se el fatal desenllaç.
Conec cassos esfareidors, que el home se li han de girar per força les neurones. Quand es trobe sol, al mitg de carrer, sense quasi sóu, amb ordre de allunyament, sense poder veure ni parlar amb els seus fills que potser ocupen un pis herdat del seus pares......
L’home que se sent traït, en les seus aspectes mes intims, i que es veu
despreciat i rebutjat sense haber fet rès més que treballar per la familia. ....Res pot justificar una mort, Peró s’ha de tenir el cervell molt ben amoblat, per aguantar aquestos atropellaments, i que hi són tots ho sabem.
He exposat algún cas que ens dòne idea de lo que també es veritat. L’inrevès de la mayoria, d’acord, peró existeix. De cap manera voldria que s’hem mal interpretés, i que ningú es pensés que vaig a favor dels violents. No és pas la meva intenció. Perqué també hi ha violentes,i provocadores, es un fet, que no es por negar.

L'ESPERANÇA, L'ESPOIR, LA ESPERANZA

Es ésta una palabra que tenemos que tener en cuenta siempre. Este es el tema que debatimos en la classe de francés del último lunes entre la profesora i sus discípulas-os.
Salieron infinidad de pròs y contras, de argumentos muy pensados y otros sin fundamento, de escépticos y de mas sensibles com el tema. Un auténtico forum en el que todos debatimos, acaloradamente, y en le que se mojaron todos y todas.
Al final aceptaron las tesis de los más debilles entre los que me encontraba. Es una palabra magistral, sin la cual no es posible vivir.
empezamos por los temas más candentes y de actualidad.

La Crisis: Estan las cosas tan delicadas, que ha llegado el momento de confiar y esperar trabajando que todo se vuelva a redireccionar. Con convencimiento y fé.

La juventud: También las cosas andan revueltas, los educadores, sin interés, porqué ven que sus esfuerzos no se toman en serio, que han pasado a ser unos segundones en la clase, y han tomado la dirección los padres. Inaudito!

La família: Tambien espinoso y difícil. es un tema que sin esperanza, se hunde el mundo cuando hay una separación con hijos.

Los enfemos, todos: si sufren lesiones incurables, si són terminales, no podrian resistir sus sufrimentos si no tuvieran la esperanza de tener la fuerza necesaria, para poderlos resistir, con o sin medicamentos.

Se trate de lo que se trate tener esperanza, es fundamental, aunque tengamos que seguir trabajando y sufriendo las injusticias sociales. Por encima de nosotros, creyentes, ateos, agnósticos, siempre estará:
LA ESPERANZA.

A PROPÒSIT DE LES ELECCIONS CATALANES

Ya fa dies que els partits polítics estan escalfan motors, por la gran cursa del dia 28 de Novembre. Una cursa en la que tot si val: mentides , promesses falses, desqualificacións personals. aceptar favors a interessos impagables, i altíssims.... La cuestió sempre es la mateixa: Veure qui es pot seure, al la poltrona del Govern de Catalunya.
Propaganda? tota i més. Mitings? un a cada recó, a cada poliesportíu, a cada teatre, perque aixó sí, enguany tenim més pretedents que mai. Que jo sàpiga , hi ha al menys 7 partits amb propostes diferents. Per triar i remenar, com a les rebaixes. Quí en done més?

El que fa riure de debò, es que la gent, que no es tonta sap que les coses están molt malament, i entri el que entri a manar, ho té molt difìcil, per arranjar, la actual crisi, i rehedresar les polítiques socials, si no hi ha un duro enlloc. Està tot tan desmadrat que encara que hi posin voluntat y ganes, no se’n poden sortir de cap manera. Sinò temps al temps....
Peró una cosa es certa: hem d’anar a votar! (¿...?)

DESPRÈS DE UN LLARG VIATGE

Sempre passe, que desprès d’haver fet el viatge que somiabes, et quede per dintre, una mena de remordiment per haver deixat la família, el els compromisos, i fiena per fer, i també per haver gastat més del compte. Que sempre passe així. No sé com és, però no ho pots evitar. Si ho has passat bé o dones tot per ben empleat, però si hi ha quelcom que t’ha amargat el recorregut, llavors la cosa canvíe.
Endressar tots els paquets, veure que haguis comprat un regalet adient per cadascú. Desfer maletes i bosses, rentar i planxar la roba, i que tot torni a ser al seu lloc, es complicat i laboriòs. S’ha de ser valent, organitzat, i si pot ser tindre una mica d’ajud, no va malament. A més a més, trobes les plantes mitg mortes, que cal possar a la UCI sense esperar ni un minut, i mentres fas totes aquestes tasques el telèfon no pare.
Es de’agraïr que els parents, amics, veïns, i d’altres vulguin assabentar-se de com ha anat tot. I ho valoro. Per aixó es té que organitzar trobades, per explicar les noves experiencies, fer comparatives, veure fotos, etc. etc.
Total, que anar de vacances, es una moguda gran i que comporte molta feina i gasto. Tot i els inconvenients us ho recomano vivament.

L'ARRIBADA

Amics i amigues del blog.

Ja soc aquí !!!!!!

Acabo de obrir l’ordinador, i encara no he llegit a ningú. Espero posar-me al dia ben aviat, i tornar a escriure les meves parrafades. M’ho he passat molt bé, he descansat, he desconetat, i m’he he divertit.
Fins ben aviat!!!

Amigos blogueros todos

Después de haberme metido en este berenjenal de los blocs, hace mas de año y medio, y si las cuentas no me fallan, habré escrito por lo bajini, mas de 200 posts. Són multitud de palabras, un buen puñado de ideas, y gran cantidad pensamientos volcados en estas líneas, dia a dia. Pero no es lo que yo he hecho, que no tiene demasiada impotancia. Lo mas significativo y lo que me importa de veras, es que he encontrado mucho mas de lo que buscaba. Comprensión, apoyo, cariño, y mucha compañía.Formamos todos juntos un club formidable de amigos entrañables, que para nada querría dejar.
He disfrutado como nadie leyendo poesía, viendo los estupendos Yotub's que enviaís, los chistes, y enriquecerme con los consejos de personas muy documentadas, en psicología, en derecho, en historia, en medicina, en religión, y actualidad. He visto las mejores fotos que se hacen en este país. Con las nuevas técnicas, aplicadas a las corrientes mas actuales. Historias de cerca y de lejos, de política, y de entretenimento, de economía y de medio ambiente, verdaderas o de ficción.
Artículos e historias que son una maravilla y que vienen desde muy lejanos paises.
Todo, todo, me ha llegado, me ha calado, he reído y he llorado, pero para nada, cada cosa vuestra que he leído me ha dejado indiferente.
Ahora me voy unos dias y seguro que os echaré de menos. Seran muy pocos, y he pensado en todos al redactar estas líneas, para deciros de corazón, que me sois imprescindibles.
Gracias y hasta la vuelta. Portaros bien.

LA RUINA D'UNS AMICS

Avui estic mol trista. Estic fent les maletes per anarme’m uns dies de vacances, i justament al mateix dia m’ha assabento que uns amics intims, els hi subastarán la casa l’apartament, dos parkins i es quedarán amb una pagueta de miseria, i unes malaltíes grèus que els hi han ocasionat aquestos plets amb l’Hisenda Pública.
Es un cas que clame al cel, perque son més inocents, que els ocellets que retornen als climes més càlids per passar l`hivern, y que es veuem volar per sobre els campanars dels poblets y per damunt dels arbres acolorits de la tardor.
No se quina mena d’Estat de Dret tenim en aquest paìs de padereta. Serà el dret de robar a a carta-cabal, i de marejar la perdiu fins la extenuació.
Perque es done el cas de que tampoc tenen fills, i están sols i malats.
Aquesta feblesa es la que han aprofitat les homes de Harrelson per clavar-los-hi la última i definitiva estocada. No hi a dret! Amb els lladres tan grans que tenim pel carrer, paguen els pobres desvalguts, tots els plats trencats

Es veu que no puc marchar tranquil-la, perque ja fa dies que em temía un desnllaç així, (per tot com anave), i hagut d’éssser la el dia 8 de Novembre.

Demano disculpes a tots els meus amics de la globosfera, per explicar coses tan verdaderes i doloroses, en lloc de fer una reflexió més lleugera i de contingut més amé.

BUSCANT LES ETERNES GANGUES

Cada dia en hi ha més. Ara tot son sabateries OULET. texans OULET, Roba de nens OULET. Llenceria OULET. I ben aviat tindrem carns OULET, peixos i bacallans Oulet, i potser aigua envasada OULET. Qui sap on por arribar la moda dels comerços de rebaixes de tot l'any, que ara n'anomenen OULET'S. perque dedueixo que es aixó; generes de saldo que s'ofereixen a tot temps. Una mena de "todo a cien" però a lo bestia.
Hem suposo que els botiguers i comerços en general, el que busquen es vendre com sigui, i aquet es un parany com un altre per a fer que el client entri de una vegada. Si entre, tenen moltes més posibilitats de vendre que si passe de llarg. Por lo tant es imprescindible cridar l'atenció. Un ròtul amb les paules màgiques i ja està.
D'ara en endavant miraré si trobo alguna poesía OULET, un article de fons OULET, o algúna revista que escrigui en OULET. S'haurà de rumiar menys per escriure-la? S’hi podrán incloure mentides?. A lo millor es podran tolerar les faltes de Ortografía?. Si es OULET, tot si val. Penso que m'ho tinc que rumiar, una mica, però als escrits més dolentots els hi podría posar aquest lletrero: REFLEXIONS EN OULET

ELS PONTS FESTÍUS

Els ponts festius són un bon invent. La verdadera revolució dels darrers temps. Els hi van bé a tots: prefesors i estudiants. Hostelés i clients.
Autopistes i usuaris. Pobles i ciutats. Gent de mar i gent de montanya.
Vell i joves. Hi son plenament d’acord.
A primers de l’any quand rebem els nous calendaris la primera cosa que mirem es els ponts que hi ha. Com vindrà el pont de la Constitució, els nadals, les vancances.
No sé com trebalellem cap dia, amb el que ens agrade fer festa, es una cosa que no he entés mai. De profesionals del atur, ja en conec algún, però.