dijous, 29 d’octubre del 2009

CREUER S. FRANCISCO-MEXIC (continuació)-5

La nostra petita sortida Topolobambo, ha consistit en un passeig en barca, per entre les moltes illetes, que conformen el seu litoral. Eren pocs turistes els que han escollit aquest tour, i no ha estat gens malament. Un guía local molt patriota, ens ha explicat la seva vida, ens ha cantat a la gutarra unes cuantes cançons, i ens ha portat a un illot deshabitat, que es refugi de aus migratòries, i llar de moltìssims pelicans. S’en veien de tan enormes i feixucs que els hi costaba aixecar el vol. Les cordes d’amarratge del nostre barco, s’es van emplenar deseguida, i no en van sortir fin el moment de treure les amarres.
El guía turistic, ens và fer una altra demostració, que a mí em va fer molta gracia. Va, acostar-se a una barca de pescadors de camarones i els hi va demanar que ens ensenyessin les captures.(una especie de gambes molt apreciades) Els homes, dos en una barca petita, ho van fer així, i l’hi van donar mitja dotzena de gambes fresques i transparents. Les vam ensumar tots, els hi va treure el cap amb els dits, i els va tornar a la mar. Va posar les cues netes en un got de plastic, amb pebre negre i els và arruixar amb tequila, i varen deixar de bellugar al moment. Amb els dits mateix va convidar a menjar-ne, i per les exclamacions que feient els afortunats, deurien ser bocatto di cardinale.
En el mateix passeig, hem vist grups de dofins i els hem flmat.De tornada hem pogut admirar una posta de sol molt singular. Quand el sol feie una estona que havíe desaparegut, el cel i el mar s’han tornat completament vermells. En una imatge i uns instants magics que també hem enregistrat.