Des de ahir per la tarda estem navegant per aigües de Mexic. I molt que es note. La temperatura ha pujat, i la mar està més quieta que una catedral gòtica. Segurament
será el primer dia que podrem fer una passejada al sol mexicà, que fins ara ignorem si es igual que als demés llocs. Suposo que escalfarà lo séu.
Tal com haviem programat, vam veure una petita part del espectacle del teatre. No estave malament, però en comparació al Navigator, ere més aviat una cosa d’estar per casa. Avui per fer-nos una idea mes clara, hi tornarem.
També buscant i buscant, vam descubrir òn ere la capella, que ningú ens ho savíe dir. Es al costat del gimnàs i del salò de bellesa, dalt al pis 12., en un raconet amagat. El que no saben, son els horaris dels serveis religiosos, si es que n’hi ha.
Avui, per fí hem pujat a les piscines, i el panorama ere molt desabedor. I no podie ser d’altra manera. Amb tot els respectes, es veien un munté de vells de la 4ª edad, ben atrotinats, prenent el sol amb roba de bany. Perque la gent jove que també n’hem vista, es veu que al matí dorment la resaca de la disco. Totes les bal-lenes espatxurrades, i aquells armariots d’homes al seu costat, penses que quand es posaran ala piscina l’aigua besarà.
També hem tastat l'ambient de nit. Al pis 12, s'hi trobe un bar tranquil,amb seients còmodes, per poder fer la becaina si estás apurat, llums suaus,i música pseudo-clàsica primer, i després un grup de colombians tocant Bossa Nova, salsa i temes per l'estil.
Els dos grups bastant distres i amb solistes molt guapes
1 comentari:
Seguiré amb atenció tot el que succeeixi en aquest creuer.
Acabo de enviar-te un mail.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada