 |
| Vist de més lluny, espante igualment.(foto M.S.P.) |
diari d'a bord,
(Segona entrega)
Aquí en aquest poble flotant o surador, passen el dies ràpidament.
Estem al setè dia de creuer i el mal temps segueix i quasi acabe amb la paciència dels amants de les activitats a l´aire lliure, que són la majoria i al cap i a la fi és el sentit prioritari d´aquesta classe de vaixells. Sol i mar.
Sense oblidar, esclar, les activitats nocturnes. Nosaltres no les vivim, però existeixen. I són molt importants des de el punt se vista de les companyies navieres. Els jocs d´atzar les ruletes i les maquines escura butxaques representen uns guanys gens menyspreables. I potser m’atreviría a dir que són els mes importants. Kitiklinc, kitiklinc
Les discoteques, els karaoques son plens a vesar. Allí es beu i es balla fins la matinada. Més ingressos!! Kitiklinc!!!
Una altra qüestió es la decoració ostentosa que tenen salons i cafès. Millor dit: per tot arreu hi sobren daurats i lluentors. Moltes obres d´art penjades als replans de les 8 escales magnifica ment enmoquetades i amples. I no diguem de tot el que penja a les parets dels salons o menjadors Obres modernes, amb firma I també molta foto d´autor. Tampoc es queden curts en escultures. A cada racó de cada replà una vitrina n´acull una i algunes de molt espectaculars. . Desprès cal destacar vidres i vitralls. Gruixuts, nets en tot moment, es deuen comptar per tones. Ah! i l’acer inoxidable, a dojo. Sense estalviar-ne gens.. I un llarg etc. que no encerto a en numerar.
Capítol apart són les lámpares de cristall de Bohèmia. Tot per arrodonir el conjunt de luxe i confort.
Al mateix temps, intento imaginar les cuines, les bodegues, les cámares frigorífiques les rentadores i planxadores, els laboratoris fotogràfics, les sales de màquines, els obradors del pa i pastissos… etc. I de les tones de residus que dèiem generar?, On viuen les quasi 2100 persones de la tripulalació? Començant pel Capità i el seu equip, tots els artistes, musics, crupiers, fotògrafs, entrenadors de tots els esports, massatgistes, animadors, jardiners, perruqueres i esteticiennes, equips de manteniment i neteja?. Personal d'animació. I hem deixo el mes important de tot: l´aigua. Tantes piscines, jacutzis, dutxes per tants centenars d´ànimes… quants metres cúbics fan falta per mantenir tan gasto i durant tan dies en alta mar?
Tot aquí es en grau superlatiu. i aquestes coses no les explique ningú. I a mi, m’agradaría saber-les.
12 comentaris:
Tot el que tu vas pensar en el teu creuer ho vaig pensar jo. Tot. I les observacions són molt semblants.
Saps que em va passar el dia que varem ser a Sant Petersburg? Passavem la nit al port, doncs dormiem a Sant Petersburg per tenir dos dies per visitar la ciutat. Doncs un vespre, després de sopar, vaig anar del menjador a la recepció a preguntar no sé què, i a l'escala em vec pujar dues noietes molt vistoses, però molt, i que anaven acompanyades d'un d'aquells mandamasos que va vestit de mariner amb galons. Aquelles noies anaven amb els tacons, la minifaldilla, eren molt guapes i no eres ni de la tripulació ni dues passsatgeres. Me les vaig quedar mirant doncs eren, clarament, dues putes de luxe. I vaig pensar que algú dels que més manaven en el baixell dormiria aquella nit acompanyat. Recorda que va passar al Costa Cruceros, ni més ni menys! El capità és feia el xulo amb la seva amiga, que havia pujat en un port per fer-li companyia, i es va apropar massa i va embarrancar.
No he anat mai amb creuer...
Me gusta más viajar en cualquier otro transporte, para gustos los colores...pero eso que explicas me suena mucho a lo que me han explicado amigas que si han ido...
Petons
Los cruceros venden eso mismo: lujo y sofisticación. Yo pensaba que las animaciones, karaokes, discotecas, etc. eran parte del crucero y gratuitas, otra cosa son las máquinas tragaperras y el casino.
En lo que respecta al agua, de eso yo no me perocuparía demasiado, sin duda es agua del mar tratada con ósmosis inversa.
Que lo paséis muy bien y a ver si cambia el tiempo para disfrutarlo.
Un abrazo
No puedo ni pensar en un crucero: me mareo como una cataplasma.
Es un mon irreal on conviuen persones reals.
Una abraçada
Ondia Ramón! Jo aixó no ho vaig veure mai. El cert es que al Costa Corcordia, va ser una cosa com la que expliques la el va fer embarrancar.
Si fos per mi. aquest Capità tardaria dies en vuere's lliure. On va a parar, possar en perill la vida de tantes persones!!!
Grcies per explicar les teves sensacions al meu blog.
Si Pluvisca. tienes razón, es todo lo que hay que explicar. Siempre lo mismo
Pero con todo, es agradable más que otra cosa.
Muchas gracias por decir la tuya.
Un bosote.
Hola José Vicente: Mira la gente somos por lo que nos dá. Ahora es la moda, y prueba de ello es la gran proliferación de ofertas.
Con el agua será seguramente como tu dices: agua recuperada del mar o desalinizada. Pero y los resíduos. ¿Te lo has preguntado? jajaja !!!
Un furte abrazo amigo.
Mariajesús, Es como si te encontraras en un bar o en el comedor de un restaurante, no te darías ni cuenta que navegas.
Supongo que esto también te lo habrán explicado.
Un beso. y gracias por tu comentario
Just el que tu dius Jan, Clavat!
Una capacitat de síntesi,inqüestionable.
Millor no es pot dir. Salud.
Montserrat, aquesta entrada té el mateix títol que l'anterior, hauries de numerarles per distinguirles si vénen més.
Els residus provinents del WC, de lavabos, cuines i dutxes, cada dia, van a parar al mar, aquests creuers segueixen una normativa per tractar aquestes aigües residuals abans de ser abocades a les agües, per la gran contaminació que provoquen; tones de residus de restes de menjar que s'han d'incinerar i les llaunes i els metalls no tinc ni idea, es descarregará al arribar a port...
Del comentari de Ramón, vull dir que m'ha semblat una frivolidad ...que dues dones, guapas o no, ni passatgeres ni de la tripulació, amb talons alts, amb minifaldilla i "putes", passaran la nit amb el mandamás… que passa?, els serveis d'aquestes dones es sol-liciten a tot arreu; es va dir que al capità del Concòrdia, (lamentablement naufragat,) se l'havia vist amb una jove ballarina aquella mateixa nit… ¿i qué?, podrien estar jugant al parxís o no? jejejejeje!
Molts petons
Bon dia Anna: Sigui com sigui, penso que als oceans no els hi fan cap falta aquestos transits de persones, i equipaments. penso que tard d'hora,les autoritats seran molt més riguroses.
Del que dius respecte a le distracións dels mandamassos, tens raò perquè no s'ha de ser tan malpenast. Però per desgràcia, crec que el capità del Concordia, no estava pas jugant al parxís al moment del accident. jajaja!!!
I es que "la "j......., no tiene enmienda".
posaré el numero d'entrega, a partir d'avui mateix.
Gracies Anna per recordar-m'ho.
Un petonet.
raceis Anna
Publica un comentari a l'entrada