divendres, 23 de novembre del 2012

ALLÒ QUE ENS FA IL.LUSIÓ

                                                                      Arriben Festes


foto de la Xarxa
Mitja vida ens la passem escollit, triant i buscant coses que considerem importants, i que en realitat no serveixen per a rés. Quasi bé tots els “pongos”, son d’aquest grup de coses inútils, que anem adquirint, i que al llarg dels anys,van omplint uns espais, que si no estesin tan atapeïts, ens veuríem millor les cares, tots els que vivim i dormim sota el mateix sostre. Encara que agraden a moltes persones, jo crec però que són primer de tot anti-higienics, i en segon lloc, resulten molt cares pel temps nostre que passem netejant’los. Deixant de banda altres qüestions més principals. i de més pes econòmic, com es ara no gastar els diners inutilment en tenir un arsenal de  productes de neteja per a totes les variades matèries que composen aquestes reunions de coses polsoses
M’agrada  rebre als amics a casa meua, potser es un dels plaers que mes  em motiven. M’agrada  veure les meves netes, tots els fills, i si pot ser junts, molt millor. perquè tots hi cabem, i tant hi fa, fer arròs per 4 que per 14. I desprès venen  els amics. Peró hi  ha un in convenient: I es que tots et volen obsequiar, amb  la millor de les intencions, amb alguna coseta bonica,  per damunt d’un moble, d’una prestatgeria, o senzillament per la cuina. I llavors ja hem arribat a Sants!!!
He de confessar que jo també, en compro de cosetes per regalar. Es una tradició molt arrelada, la de obsequiar al amic que t’ha convidat, o perquè es Nadal, I no pots defugir de fer-ho ni de rebutjar del rebre-ho. Això serie de molt mala educació. Per lo tant impensable.
Però amics, es del tot poc pràctic. A més si considerem, que ara les decoracions son molt i exageradament  minimalistes trobarem la excusa perfecta per canviar d’hàbits i tirar pel dret.

16 comentaris:

Eastriver ha dit...

jajaja, tirem pel dret, doncs. Mira, jo quan vaig a casa d'un amic no ho solo fer això de portar una coseta, l'únic una ampolleta de vi si vaig a sopar o un bon postre. Si vaig només de visita la veritat és que ni hi penso. Però no perquè no m'importi l'altra persona sinó perquè jo de l'únic que tinc ganes i en l'únic en que penso és de xerrar una bona estona amb aquest amic, jaja.

Una abraçada.

Pluvisca ha dit...

Estic fins a dalt del tema dels regals, fa un parell d'anys que paso...meys del net...

Una abraçada Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Estem igual Ramón. Però hi ha encara una altra opció. Son les flors o els bombons.
Amb aixó sempre es queda be,i agraden a tot home i tota dona. A més en hi ha de tots el preus i varietats.

La veritat es que sempre es de'agraïr que algú i en algùn moment es recordi de tu i et compri un obsequi, sigui el que sigui
Que gaudeixis del cap de setmana.

Montserrat Sala ha dit...

hola Pluvisca: els regalls fan sempre molta il-lusió. Perósi n'has de fer molts, apart del temps que hi esmerces, també s'hade mirar en puguer arribar a final de més.

JO de moment t'envio de regal, tot el meu carinyo que no es poc.
Si tens ocasió busca uan cançò en frances, qeu es titule "Je veux" esta al You- tube. amab subtítols. T'agradarà.

Mari-Pi-R ha dit...

Es cierto lo que dices, con los años acumulamos una cantidad de cosas inútiles, incluso de cocina que no sirven para gran cosa y menos cuando no se tienen a mano no se utilizan.
Pero hay que seguir regalando, con lo cual intenta obsequiar con productos de baños sabiendo los gustos y comida que hay muchas cosas importadas y frivolidades del que uno no las compra por el precio, pero en cambio son bien recibidas como es un regalo.
En fin tenemos que seguir comprando.
Un abrazo

mariajesusparadela ha dit...

Hace ya mucho tiempo que ruego a todos los que me conocen que no me regalen nada. Pero nada de nada.
Todo lo que me traen lo meto en cajitas para que, cuando falte, les sea devuelto.
estoy en la etapa en que quisiera deshacerme de todo lo que no es imprescindible.
Muchas personas no lo comprenden. Los que de verdad me quieren, sí.

Isabel Martínez Barquero ha dit...

Querida Monserrat:
Llevas mucha razón en que acumulamos cosas de más. Siempre me digo que he de tirar, pero a la hora de la verdad todos los objetos tienen una historia y me resulta muy difícil desprenderme de ellos.
En cuanto a los regalos, sí que a veces somos corteses en exceso, pero también, en otras ocasiones, es una manera de demostrar afecto.
Un beso muy grande.

Montserrat Sala ha dit...

Mariajesús: Cuando nos muramos, quien sabe que será de nuestras pertenencias
No me lo quiero ni plantear.
ahora bien, mirándolo así un libro suele ser imperecedero. Además de ser un buen regalo.

Saludos, cordiales.

Montserrat Sala ha dit...

Hola isabel: si que es cierto que a veces nos pasamos en ser demasiado cumplidores y generosos. Pero por mi parte, lo prefiero a ser escasa. aunque sepas que después aquello que has regalado, irá a parar en cualquier rincón olvidado por completo.
Un abarazo fuerte y mucho éxito en el Vapor Vell

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mari P-IR. Que se me quedaba, tu comentario por recomentar y agradecer.
Tenemos de comprar mucho, porque de lo contrario la crisis ira mas para arriba, interesa.
Besos muy cariñosos.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia.
T´acavo d´escriurer un email, no saps lo contenta qu´estat la Lucia,
t´hi adjunto una foto que li he fet fa una estona.
A mi tot amb fa ilusió.
Saps i tinc coses de l´any de la picó.
Pero de tan en tan s´ha de fer neteja perque sino semnblaría el filóso Diógenes i aixó no es el cas.
Gracies per visitar el meu blog, allá també t´he contestat.
Una abraçada, Montserrat

Montserrat Sala ha dit...

Gracies pel comentari Montserrat Llagostera. He vist a la Lucia EStà molt guapa y molt gran.
Petons.

censurasigloXXI ha dit...

Bueno, lo mejor para deshacerse de todo tipo de enseres engorrosos y cacharritos mil que ya no sabes ni dónde colocar, es una MUDANZA!!!! ¿Ves? Solucionado.

Mejor una botella de vino o un jamón serrano!

Un beso y un cafelito.

Montserrat Sala ha dit...

Gracias por el café y por leerme, escribo siempre en catalán, no me disculpo por ello, porque es mi lengua natural pero si que agradezco doblemente los comentarios.
Así que te mando dos besos bien grandes.

Enry Baskerville ha dit...

Montserrat
Tenir detalls és pensar en l'altre i portar alguna cosa que saps que pot agradar.
petons

Montserrat Sala ha dit...

I estic completament d'acord Anna.
S'ha de valorar aixó sobretot.
I agrair-ho.
Petonets-