Entrada extraordinaria.
Amb motiu de la manifestació, de Barcelona, enceto aquest escrit des de, el cor. Amb la tele engegada, i molt atenta a tots els moviments, que es puguèssin donar. Tinc tota la meva família allà, petits i grans i jo no hi he anat, degut a la caiguda, que de moment el meus ossos, encara adolorits, no m’ho permeten.
Estic emocionada, no puc reprimir les llàgrimes, ni tampoc els sanglots. Estic completa ment imbuïda del ambient, i em sento mes catalana que mai. que ja es dir. I m’hi sento des de el respecte, des de, el fons del temps, des de el record a tots els herois del 1714. I més estic orgullosa del poble català, que es un poble eminentment treballador, poc amic de aldarulls i molt solidari. Sobretot solidari, i ho recalco perquè. són moltes les veus que s’aixequen arreu el estat espanyol, en contra d’aquest fet tan principal. Propagandes i males vibracions, que no ens són gens favorables.
Em ve al cap, un altra demostració fefaent, del que asseguro, y que és l que passe als vols de Nadal amb La Marató de TV3. Aquesta col·lecta que rebente tots els rècords cada any, amb la collita d’un munt de mil.lions d’Euros, que es dediquen, a la recerca mèdica.
Avui es un dia històric, ho sé. Si es traduirà o es concretarà en quelcom del que s’espera, no se sap. Caldrà esperar; però també penso que el món ha de veure aquest clam, algú s’ha d'adonar
que ara i aquí es cou alguna cosa diferent, agradi o no. Jo estic completa ment convençuda que això portarà canvis i penso i m’agradaría que fossin bons. pels catalans i no pas dolents per la resta dels pobles de la península.
Son 3/4 de set de la tarda. Es tot el que tenia que dir.
15 comentaris:
Estic amb tu Montserrat, des del cor, perquè tampoc he anat a la manifestació personalment, encara que crec que molts catalans ens manifestem diariament en aixecar-nos cada dia i aprendre una mica més per tirar un poble endevant, amb la nostra cultura, el nostre treball, la voluntat i sobretot l'estimació a qui ens envolta, l'aculliment a qui ens demana. Sento com tu una emoció molt gran, VISCA CATALUNYA !!
Jo n'arribo ara. Agotada però emocionada.
Ha estat la manifestació més multitudinària que recordo, jo no m'he pogut moure del lloc, 3 hores de plantón al passeig de gràcia perquè estava tot col·lapsat...les xifres parlen de milió i mig/dos milions.
Un mar d'estelades i un únic crit: Independència!
Felicidades.
Feliz Diada un patonet Montserrat.
Feliz diada Montserrat, a ti y a todos los catalanes, como bien dices trabajadores y solidarios. Verás a partir de mañana la que va a caer desde esa cada vez más poderosa caverna mediática. Reclamar derechos propios justos y milenarios está muy mal visto desde ciertos sectores cada vez más intransigentes.
Puede que desde aquí empiece a nacer el verdadero cambio.
No sabía que te habías caido, espero que no haya sido nada. Cuidate mucho
Un abrazo fuerte
Montserrat, quina cosa més extraordinària hem viscut! Jo no he pogut entrar a Pg. de Gràcia, de tap de gent que hi havia... Bé, no cal que t'ho expliqui tot que ja ho he posat al meu bloc.
El que més m'ha sobtat, a part de tanta gent cridant el mateix, és que hi havia moooooolta gent jove, molta. Això dóna esperança. I una altra: he sentit independentistes parlant en castellà!!! Gent castellana amb la seva estelada. És fantàstic, perquè això vol dir que és una moviment transversal.
Una cosa meravellosa, Montserrat. Què vol aquesta tropa? UN nou estat d'Europa. Què vol aquesta gent? Catalunya independent.
Bueno, Montserrat en la distancia te estoy acompañando. Cariños.
Un dia com el d'ahir no es pot oblidar facilment, jo també tot el dia amb la tele engegada i amb el cor trist per no poguer anar,també en repós per la cama.
Espero que aviat estiguis bé.
Una abraçada.
Gracies Feli per les teues paraules de adhesió i suport. Una Diada per recordar Sempre!!!
T'envio molts petons i abraçades. però que en hi hagi per tots eh?
Raticulia. Tot aixó que dius es el mateix que m'acabe de dir el meu marit que just arribe ara.
Mort i rebentat, però content i feliç com mai.
ell es mes atemperat, però jo estic com un flam.
Molta emoció.
Gracies per entrar i comentar, amiga.
Felicidades por tus 100 seguidores.
Muchos abrazos
ibso
Mariajesús: te veo muy en la onda. Y se que cmprendes. Muchas gracias amiga.
Un abrazo grande
Bertha. Te agradezco infinitamente, tus buenos deseos.
Se han cumplido todas las espectativas
Te envio un fuerte abrazo.
Celebro que estés de vuelta
RAmón: son dies tan grans, que ocupen tota al memòria històrica de una vida.
Jo no penso que ho oblidi mai més. Independenment de si aquest acte frutificarà,o nó, l'emoció tan grand que vaig sentir, amic meu, no me la llevarà ningù.
Et regalaria mes coses, pero per això ja saps el que has de fer, De moment conforma't amb uns quands petonets
Hola jose´Vicente.Celebro mucho que comprendas nuestro estado de euforia, anteunso hechos qeu ni eren tan previsibles. Un auténtico baño de masas. Emocionante, créelo.
Recibe un saludo y mi gratitud por tu acertdado comentario
Publica un comentari a l'entrada