DIA11 DE SETEMBRE

Entrada extraordinaria.

Amb motiu de la manifestació, de Barcelona, enceto aquest escrit des de, el cor. Amb la tele engegada, i molt atenta a tots els moviments, que es puguèssin donar. Tinc tota la meva família allà, petits i grans i jo no hi he anat, degut a la caiguda, que de moment el meus ossos, encara adolorits, no m’ho permeten.
Estic emocionada, no puc reprimir les llàgrimes, ni tampoc els sanglots. Estic completa ment imbuïda del ambient, i em sento mes catalana que mai. que ja es dir. I m’hi sento des de el respecte, des de, el fons del temps, des de el record  a tots els herois del 1714. I més estic orgullosa del poble català, que es un poble eminentment treballador, poc amic de aldarulls i molt solidari. Sobretot solidari, i ho recalco perquè. són moltes les veus que s’aixequen arreu el estat espanyol,  en contra d’aquest fet tan principal. Propagandes i males vibracions, que no ens són gens favorables.
Em ve al cap, un altra demostració fefaent, del que asseguro, y que és l que passe als vols de Nadal amb La Marató de TV3. Aquesta col·lecta que rebente tots els rècords cada any, amb la collita d’un munt de mil.lions d’Euros, que es dediquen, a la recerca mèdica.
Avui es un dia històric, ho sé.  Si es traduirà o es concretarà en quelcom del que s’espera, no se sap. Caldrà esperar;  però també penso que el món ha de veure aquest clam, algú  s’ha d'adonar
 que ara i aquí es cou alguna cosa diferent, agradi o no. Jo estic completa ment convençuda que això portarà canvis i penso i m’agradaría que fossin bons. pels catalans i no pas dolents per la resta dels pobles de la península.

Son 3/4 de set de la tarda. Es tot el que tenia que dir.