 | |
| Foto de la meua propietat |
No parlo de cap esport, no. Tampoc
parlo de cap rutina, ni de cap obligació. Es tracte de fer una comentari breu de lo que represente per les mestresses de casa l’esmentat ritual.
Per una persona intel·lectual i culta,
la feina d’anar a mercat, és una cosa vulgar que pot fer el més inútil dels
mortals.
Però jo no ho veig així. No es que
sigui la meva tasca preferida o he de confessar, però intento buscar-hi la cara
bonica, i el aspecte més positíu de tot
plegat.
Primerament, m’atrauen els colors. Els
professionals venedors ja ens tenen la
taula posada , des de primera hora del matí. Amb un aspecte tan llamatíu que
els productes frescos sobretot, et diuen: Compra’m, compra’m. Les fruites i les verdures col·locades de
manera estratègica , també reclamen la nostra atenció. Els
colors vermells de les tomates, els taronges de les mandarines, les llimones,
mes intensos els palosantos, les pomes. Per que facin
més goig, una noia les eixugue, una per una, amb un drap de llana, i llavors
aquells colors, es tornen vius i brillants. Les pomes queden que semblen
acabades de pintar. Les verdures, posades en funció del verd més o menys
intens. Si son en gra o fulla. Les olors intenses del camp, es troben i barregen
en harmonia. I es gaudeixen en plenitud.
Descriure una parada de bon
peix, i més per els qui els agrada el
peix, es un espectacle. Es mouen, tenen boques i dents molt prominents, potes estranyes, i ulls
vidriosos. Però són maquíssims, de tan horribles d’aspecte.
Hi ha les parades de bacallà i
olives, igualment de molts colors i olors que fan obrir la gana de
menjar. Les xarcuteries, un altre plat fort, del que no pots prescindir d’aturar-te. La gran
varietat de formatges, pernils i embotits
de tot color i textura, i que
alhora pots tastar…..
Les estanteries plenes de llaunes de tot el que vulguis demanar, lluentes,
ben colocades asimètrica ment, i netes.
Fan molt goig. Un reclam més…
I desprès abans de marxar cap a
casa, un cafetó compartit amb alguna amiga….quin plaer, anar a mercat, encara
que tinguis que mirar pel gasto,
obligats tots, per la ditxosa crisi!!!
12 comentaris:
Un dels meus indrets favorits per retratar son els mercats. Enyoro el mercat de la Boqueria i el de Sant Antoni de Barcelona. No oblido pas els encants ni el de Sants. I molt menys el de Martorell dels dissabtes al mati, ja que la meva infantesa va estar molt lligada a ell.
Trobo a faltar el de Vic. A la plaça. Tantes vegades que hi vaig anar amb un boc amic pintor. El de Puigcerdà, el de Tortosa. El mercat del bolet a Guardiola del Berguedà. Ai els mercats...
Saps, ara m’ha vingut a la memòria la darrera vegada que vaig comprar arengades a la Boqueria. Ja fa quasi vuit anys que no tasto una arengada com deu mana. Senzill, però un dels àpats que mes m’agradava per sopar. Patata bullida i una arengada.
Ara puc retratar quasi els mateixos colors però amb diferencies molt substancials, tant de productes (alguns pràcticament iguals) i els personatges, que em recorden la època dels anys 70 a Catalunya.
Sempre que conec un poble nou, o estic de visita a un nou país, els mercats son part del meu tafanejar diari. Això si, sempre amb la Cámara a la ma i un llapis i una llibreta per prendre notes.
Una abraçada
Yo me acuerdo ir al San Antoni en mí época de estudiante y tienes razón que se meten lon productos por los ojos.El de la Boquería ya eso es una obra de arte es la columna vertebral de la Ramblas con los productos puestos es una organizada arquitectura y en todos los puestos el caracter mercantil de los vendedores que saben vender el productos que lo mejor de su buen hacer.
Tendrían que hacer un monumento a las tan sufridas Amas de Casa que gracias a ellas los que tuvimos la suerte de tener alguien tan sufrido nunca ha sido un trabajo valorado.
Tienes muchísima razón el que compra mal no invierte bien y en este caso con los alimentos.
Un abrazo Montserrat
P.S:te explico lo del "Ojo cadáver": es el nombre artístico de una ilustradora que cada verano compartimos talleres en la escuela de "Arte" durante una semana.Ella"el ojo cadáver" dá ilustración y yo diseño.Estos personajillos que se materializaron son parte de ilustraciones de cuentos que ella ha trabajado y luego materializamos pinocho fué por petición de los alumnos.
Bon dia jan: Avui no et puc enviar, unes paraules d'agraiment al teu comentari, com tinc per costum. Estci probant, aveure si m'en surto. Salutacions molt cordials.
Doncs veig que ha passat.
Et deia en anteriors intentones, que ara de fires i mercats en hi ha moltíssimes, per tot Catalunya. començant per articles molt comuns fins als més sofisticats. t'en apunto uns quans:
Mercat de al perdiu, a Artesa de Segre
Mercat mitjeval a Guissona,
Mercat del meló a Vilanova de Meià.
Mrct.de la rojoleta, Esplugues de Ll.
Mercat del avet a Espinelves.
Mercat de automòbils de ocasió per tots els pobles.
Mercat de les antiguitats.(tot arreu)
Mercat del Ruc autòcton a Banyoles.
Mercat del juguet antic, a Verdú.
Enfí,que hi són, per tots els gustos.
I l'espectacles, es sempre el mateix:
La gent.
T'envio, una abraçada.
Bertha. ¿conoces los mercados de BCN?
¡¡¡Que gracia!!! estudiaste aquí entoces. Pues que te puedo decir que tu no sepas. La boqueria, el mejor de todos. La agencias lo proponen a todos los turistas que nos visitan, y por lo visto tiene mucha aceptación.
gracias amiga por darme la información que te pedia. ose que es el nombre de una artista que colabora contigo. Pues enterada. Felicidades a las dos.
Mis nietas van en vacaciones a un taller de cerámica, bueno tampoco es eso. Hacen "trecadís",. Revisten figuras de yeso con estos cristalitos de colores y espejitos. Si no lo coneces, me lo dices y te envio una foto.
Recibe un abrazo.
...soy de Barcelona y hace unos años que resido en Canarias vine en Comisión de Servicios hasta que me dieron destino definitivo.Primero estube en la Facultad de Bellas Artes de Tenerife y ahora imparto Bachillerato de Artes en Gran Canaria.En Barcelona estudié en la Massana y la Autónoma por eso me conozco el mercat de la Boquería.Ya que es muy peculiar su arquitectura(y me especialicé en una rama de arquitectura efímera)
Es un goce para los sentidos,y como todos los goces,yo creo que también incumbe a los cultos.
Jaja.
Me has hecho sentir hambre.
Petons.
No se que hacer Blogger con mi comentario pero lo manipula jajaja
gracia Bertha, para aclararme todas las dudas.
buenos días Reyes. A mi también me ocurren cosas raras, con los comentarios. No te preocupes por ello.
Gracias por venir a comentar
Te envío un abrazo del oso, y un beso
para ti y no para cada no de los que tus ames
Una abraçada Montserrat, ja estic una mica més bé,pero encara tinc per uns dies.
pakiba: Peró qu t'ha passat? jo la ultiam noticia que tenia era de t'havien operat de galindons. peró que ja anaves per bé. I doncs?
ja m'ho diras,eh? mentres tant t'envio una abraçda molt i molt forta.
Anims, amiga
Publica un comentari a l'entrada