COSES QUOTIDIANES

                               Fer la compra a la plaça del barri, o en un mercat.

 Foto de la meua propietat

 

No parlo de cap esport, no.  Tampoc parlo de cap rutina, ni de cap obligació. Es tracte de fer una comentari  breu de lo que represente  per les mestresses de casa l’esmentat ritual.

Per  una persona intel·lectual i culta, la feina d’anar a mercat, és una cosa vulgar que pot fer el més inútil dels mortals.

Però  jo no ho veig així. No es que sigui la meva tasca preferida o he de confessar, però intento buscar-hi la cara bonica, i el aspecte més  positíu de tot plegat.

Primerament, m’atrauen els colors.  Els professionals venedors ja ens tenen  la taula posada , des de primera hora del matí. Amb un aspecte tan llamatíu que els productes frescos sobretot, et diuen: Compra’m, compra’m.  Les fruites i les verdures col·locades de manera estratègica , també reclamen la nostra atenció. Els colors vermells de les tomates, els taronges de les mandarines, les llimones, mes intensos els  palosantos, les pomes. Per que facin més goig, una noia les eixugue, una per una, amb un drap de llana, i llavors aquells colors, es tornen vius i brillants. Les pomes queden que semblen acabades de pintar. Les verdures, posades en funció del verd més o menys intens. Si son en gra o fulla. Les olors intenses del camp, es troben i barregen en harmonia. I es gaudeixen en plenitud.

 Descriure una parada de bon peix,  i més per els qui els agrada el peix, es un espectacle. Es mouen, tenen boques i dents molt prominents, potes estranyes, i ulls vidriosos. Però són maquíssims, de tan horribles d’aspecte.

Hi ha  les parades de bacallà i olives,  igualment de  molts colors i olors que fan obrir la gana de menjar.  Les  xarcuteries, un altre plat  fort, del  que no pots prescindir d’aturar-te. La gran varietat de formatges, pernils i embotits  de tot color i textura, i que  alhora pots tastar…..

Les estanteries plenes de llaunes de tot el que vulguis demanar, lluentes, ben colocades  asimètrica ment, i netes. Fan molt  goig. Un reclam més…

I desprès  abans de marxar cap a casa, un cafetó compartit amb alguna amiga….quin plaer, anar a mercat, encara que tinguis que mirar pel  gasto, obligats tots,  per la ditxosa  crisi!!!