ELS AEROPORTS

Amb l'increment de passatgers per tot el mon, degut a la mundalització, el turisme, i sobretot a que les noves tarifes lov-cost, que ho fan més facil, ens trobem, que tots aquestos aparcaments d'avions, tallers, y zones de transit de viatgers, s'ha hagut d'ampliar tant i tant, que ja cal que tinguis bones cames, perque aquells passadissos no s'acaben mai.
S'han emplenant de botigues de restaurants i bars, d'espais per a fumadors i no fumadors, de grans instal-lacions de toilettes, i zones d'espera.
Són les modernes catedrals. Hi va tot-hom; i pensant-ho bé crec que no hi ha cap espai public mes enorme. Per anar d'una terminal a una altra hi circulen trens llançadera sense pilot, i ja cal estar molt al cas per no despirtar-te, si vols fer cap destí.
Allí no hi rese ningú, com a les catedrals, peró, els altaveus no paren d'anunciar totes les destinacions posibles, com si fos un minaret de una mesquita imaginable, o les campanandes de toquen als grans temples Tibetans, i cristians
Son llocs confortables, encara que impersonals, on ningú parla amb ningú, i tots corren, com si anesin a apagar foc. Es fan llargues cúes, i la gent va carregada de maletes y paquets de tota mena.
Les comparacions, sempre son edioses, pero deixéu-me que en faci una de molt evident: Fa déu segles, construir una catedral costave la vida de moltes persones y dos o tres-cents anys de feina. Ara de temps no en coste tant, pero de milions i milions d'Euros, un futimé. Ara no hi treballen massa gent, però tots ho paguen ben car.