L'AMOR DELS AVIS

Hi ha qui díu d'els nets, que s'estimen més que als fills. Penso que es una bajanada. Rès al món hi ha, que s'estimi tant com el fills propis, els que son sang de la teva sang, tant si son fruit de una unió responsable i amorosa, com si han vingut d’improvist, i sense haber-ho pogut evitar

Els nets, esclar, que també s'estimen molt, qui ho pot negar, una cosa igual.

T'arriben en un punt de la vida que no cal pasar neguits, i que per lo general es tenen un munt de temes resolts. El treball, els pagaments, i a la teva propia vida en total harmonía, amb l'entorn. Ara et troves en un moment de plenitut, serenor i de relaxació. Sabs com và el món, i véus venir el ensurst només quan treuen el nas per la cantonada. Tens experiencia, en quasi tots el terrenys, perque ja has viscut bastant, i ets més considerat i conscient. Es molt diferent, perque es mire tot des una altra perspectiva. A més, i en primer lloc perque no son mai teus del tot. anant bé només o són en una quantitat perceptual de 5o %, Derrere del nostres nets, existeix una altra famila que també s’els creu seus, i amb raò. Són els altres avis que també reclamen la seva part del pastís. I en moltes ocasions es guanyen les voluntats del menuts, només fent uns regalelts de xuxes o d’altres capricis. sensse més histories.

Veure’ls creixer sentir els seus bracets al voltan del coll, i si et fan una mirada capciosa, és una cosa tan especial, que si no ho has viscut mai, difícilmente es pot explicar i encara mes difícil d’entendre per molt que t’hi esforcis. Desde el bresol, que no fan rés, pels avis ya tenen implícites totes les gracies. I els hi veiem totes. Son la nostra esperança de futur, són la continuitat de la familia són la més gran il-lusió. No cal dir res més.

Respon

Reenvia