Els nets, esclar, que també s'estimen molt, qui ho pot negar, una cosa igual.
T'arriben en un punt de la vida que no cal pasar neguits, i que per lo general es tenen un munt de temes resolts. El treball, els pagaments, i a la teva propia vida en total harmonía, amb l'entorn. Ara et troves en un moment de plenitut, serenor i de relaxació. Sabs com và el món, i véus venir el ensurst només quan treuen el nas per la cantonada. Tens experiencia, en quasi tots el terrenys, perque ja has viscut bastant, i ets més considerat i conscient. Es molt diferent, perque es mire tot des una altra perspectiva. A més, i en primer lloc perque no son mai teus del tot. anant bé només o són en una quantitat perceptual de 5o %, Derrere del nostres nets, existeix una altra famila que també s’els creu seus, i amb raò. Són els altres avis que també reclamen la seva part del pastís. I en moltes ocasions es guanyen les voluntats del menuts, només fent uns regalelts de xuxes o d’altres capricis. sensse més histories.
Veure’ls creixer sentir els seus bracets al voltan del coll, i si et fan una mirada capciosa, és una cosa tan especial, que si no ho has viscut mai, difícilmente es pot explicar i encara mes difícil d’entendre per molt que t’hi esforcis. Desde el bresol, que no fan rés, pels avis ya tenen implícites totes les gracies. I els hi veiem totes. Son la nostra esperança de futur, són la continuitat de la familia són la més gran il-lusió. No cal dir res més.
Respon | Reenvia |
Ilusión!!!! Así es, Montserrat. Dentro de un rato llegarán a mi casa mis tres nietos, y ya siento, vivo, ese momento.
ResponEliminaCon amor de Abuelos.
Un abrazo,
Luis.
Felicidades Luís G.por estos tres nietos que te visitan hoy. Verás lo bien que lo pasas i ls ganas que te van a entrar por la noche, de que se vayan. Es así, querido amigo. Saludos y besos a todos.
ResponEliminaHola:
ResponEliminaMontserrat, nosaltres només tenim una neta, la nostra Lucia. elle es la estrelleta de la nostra vida.
S´estiman molt, pero que molt.
Petons, Montserrat Llagostera
Sí, Montserrat, son la nostra alegria sempre. Volia preguntar-te per La Higorca. Fa dies que no done senyals de vida. si tu saps alguna cosa, m'ho dius sisplau. Gracies amiga.
ResponEliminaQuanta raó tens.
ResponEliminaLe avís tinc la impressió que mai son valorats a menys que faltin. Clar que sempre hi ha excepcions. Afortunadament.
Mai vaig conèixer als meus. Potser per això m’agrada parlar amb tots els que trobo en el meu camí.
La meva entrada de avui te un impassible avi.
Una abraçada.
Hola Jan: Es un plaer llegir i comentar les teves entrades. Suposo que el cap de setmana t'ha fet memòria i avui tinc jo la satisfacció de les teves paraules.
ResponEliminaEs pot dir que sense haver conegut cap avi, d'alguana manera ets un mica orfe. Tambe tendríe una explicació llògica, el fet de sentir-te tan lliure i desarrelat de tot.
Una forta abaçada amic, i gracies per la teva visita
Santa nit montserrat:
ResponEliminaBon tema els avis, jo sols se que els avis acostument a ser més carinyosos quan son avis que no pas quan son pares. Es com si fessin alló de bo que al seu temps no van saber fer prau be.
Amb tendresa
Sor.Cecilia
ser abuelo.. qué lejos me queda eso..
ResponEliminaBon dia Germana Cecília: Hi ha molt de veritat en les seves paraules. Jo mateixa soc molt més indulgent amb les meves netes de que ho vaig ser amb els meus fills. Degut tal com explico, a la
ResponEliminameva situació actual de més tranquilitat, i menys feina. Gracies pel seu encertat comentari, i que tingui un feliç diumenge.
Jordim, Bienvenido a mi casa bloguera, en la que espero que te encuentres a gusto. Gracias por tu coomentrio, que me ha dejado perpleja, Fuiste abuelo muy joven?.
ResponEliminano, me queda lejos porque dudo mucho que tenga hijos...
ResponEliminaTendras tus motivos para pensar así. Y además eres muy libre. Pero no es el mejor camino, te lo aseguro, auque sea complicado, tener un bebé en los brazos y poder acariciarlo y verlo crecer....Dirigir sus pasos,,,tener siempre un amigo fiel. Seguro que no te apetecería? Saludos
ResponEliminaNo tengo nietos, pero si he tenido abuelos y los adoraba, mis padres eran mis padres, pero los abuelos era algo especial.
ResponEliminaGracias por recordar tanto amor.
A Tí Higorca celebro verte por aquí de nuevo. gracias por tu comentario.
ResponElimina