UN CONEGUT BLOGGER QUE S'EN VÀ

Ho ha anunciat aquest matí. M’estranyat moltíssim perque es una persona brillant, diria que molt competent, bon narrador, bon comentariste i alhora bon fotògraf. Un blogger dels que tenen molts seguidors i molt exit. Tot el que ell escriu es converteix en doctrina,
L’he estat llegint desde que jò també vaig entrar en aquest club, sense que ningú m’ho demanés. Sense saber-ne i sense que sabés ni com funcionave. Mes aviat, tot el contrari. La meva filla gran m’ho va criticar obertament.
Però jo que soc una mare rebel, indomable i amb caracter, no vaig seguir els seus consells i per el moment no m’en penedeixo.
He fet amics, em’he confesat, un munté de vagades, he estat molt sincera, amb les meves opinions, i honesta en la meva manera de pensar.
No he fet gaires seguidors, aixo es veritat, perque m’he entestat en encriure en català i esclar, hi ha molta gent que no m’enten i d’altra que només per fer-ho, ja s’hi giren de costat. Un altre factor es que no hi poso bones fotografies inédites, ni pinto cuadres, ni les meves narracions, son gaire interesants, ni gens importants. Són només comentaris d’estar per casa, i rès més que aixó. Parrafades de qualsevol idea que em vingui al cap.
Però m’agrade apendre i llegir als que en saben mes que jó i em vaig nodrint des seus ensenyamentes, de les seves paraules savies, i te totes les esperiencies del conjunt de bloggers.
I n’estic contenta, pero ara mateix em dol que ja no tindrè la ecuanimitat que transmitíe el blogger que marxe, que em mancarán, aquelles propostes, que ell dirigíe i que jó no vaig complir perque no faig sapiguer com fer-ho. Tampoc sabrè rés més del amor de la seva esposa i fills, i que tan bé ho esplicave, ni de la seva moto... Em sap molt grèu, Cornelius