Ja ho diu la dita: Si la Candelera plora, l’hivern es fora, si la Candelera ríu, el fred es víu. Que n’eren de savis els antics homes i dones del camp! Se les savien totes. De marena doncs, que ens cal esperar un bon fred, i una primavera fresqueta i humida, perque el dia de la Candelera, osigui avans d’ahir, va fer sol i les temperatures, van ser una mica més benignes.
Per Centre-Europa, es veu que hi unes baixades que fan por. A Viena, per ejemple, van arribar als 10 º per sota, durant el dia! i al Nord d’Alemaya esta nevant tant, que la gent, tot i que hi está acostumada, te recel.
El fred al més de Gener, és una cosa bona, natural i sana. El que fastiguexe, es que es posi a gelar el mes d’abril, o de Maig. Si arrribem en aquest punt, es molt, amoïnador i atente contra tots els interesos econòmics. Per les collites, per els botiguers i comerços en general que tenen tots el articles preparats per l´época i no es venen. Per lo tant el fred a de ésser ara o mai.
Jo, inocenta de mí, quand fa molt fred en penso una, que em farie viure una miqueta més feliç i despreocupada: Penso en un posible arranjament del escalfament del planeta i de la recuperació de la capa d’ozò. Segurament no hi té rès a veure, el fred que fagi aquí, amb el desglaç del Pols. No tinc idea de com passe ni perqué. Però jo tinc aquesta sensació. La ignorancia, és de les coses mes atrevides que hi ha.
10 comentaris:
AI, MONTSERRAT QUI FRED QUE FA¡¡¡
I JO QUE SÓC UN CUQUET.
NO PUC PENSAR SI VISQUÉS A VIENA.
PARLANT D´UNA ALTRE COSE HE POSAT UNA ALTRE ENTRADA TRADUINT LA LLETRA DEL VIDEO DEL MEU AVI (HAVANERA), EN ATENCIÓ A UNA SENYORA QUE M´HO HA DEMANAT.
UNA ABRAÇADA. Montserrat llagostera.
abriga't molt, no sigui que prenguis un costipat. Una abraçada forta de la teva tocais
que gracia!! el dia 2 ibamos mi hermana y yo diciendo el refran de la Candelaria, todas contentas porque hacia sol!!
Y es que el invierno se me hace muy largo.....
Hoy llueve, hace frío y mucha humedad y no veas como lo notan mis huesos.
I los mios, Conxa. Me duele hasta el ombligo! Gracia por tu amable visita.Besos.
¡que llegue ya la primavera!
Llegará, llegará...y será una gozada!
Graias mi profesor!
...el aire
sopla al oido
su lenta
estrofa
hace nieve
y en el alto
donde el pastor
recoge su frio
bendice ocres
de piedra
que hablan
cuentan como
esta,es y vive
con el un año
mas este invierno...
un texto lleno de vida donde das al lector , una experiencia agradable para compartir .
saludos monserrat, me alegra te haya gustado
asi como recibe todo mi mas entrañable afecto tu amigo :
jose
ramon....
Todo claro José Ramón. Gracias por tu poética visita
Mira,jo no dubto pas que ens estiguem carregant el planeta, pero també es cert que desconeixem completament quin temps feia fa per ejemple 2.000 anys. Penso que la natura te prou força per renover-se climatológicament i el que em fa mes por es que amb la tala de tants arbres no alterem el clima si no mes aviat la nostre respiració.
Una forta abraçada
La tala dels arbres,es una cosa que igualment com els incendis, que hem posa de mal humor. Sí, yó també em pregunto si no ens mancarà l'oxigen.
Un petò.
Publica un comentari a l'entrada