dimecres, 20 de gener del 2010

PERSONES BONES I ALTRUÏSTES

Es una raza aquesta que escasege molt. Es pot dir que s’en troben en un percentatge molt baix, entre tots els estaments socials. Ningú s’ímplica ni es mulle per ningú. I el que menos t’esperes, quand ho necesites, mire cap a l’altra banda. Pero afortunadament per mí, alguna ànima compasiva, queda.
En els últims anys per hache o per bé, m’he trobat, amb problemes de mobilitat importats, en les que he necestat ajuda per ferho tot. Tinc els ossos de vidre, i sense fer gaires esforços, en pete algún, tot sovint. Una petita caiguda, una ensopegada qualsevol, i ja estic K.O. Els familiars més allegats no poden dexiar els seus propis conpromisos de treball i família, i no tinc altre remei que quedar a casa quieteta, ii amb el teléfon a la mà, perque trucar sí, tothom truque i s’interese per la nova trencadisssa, i per la salud en general. Es de agraïr.
Peró jo tinc una cunyada, (esposa d’un germá del meu marit), que quand estic en aquestes circmstàncies, deixe casa seva, la seva propia familia els seus compromisos aparcats, i baixe a casa. Prend la direcció de la cuina, la casa i del sevei d’infermeria. El que s’enten, per un angel bó, dons aixó es ella. I la millor i més desintersada amiga.
Tinc sort de poder comptar amb una persona increïble com ella. i desde aquest post vull deixar-ne constancia i homenetjar-la com es mereix. Gracies Antonieta!!! T’estimo.

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA MONTSERRAT:

SI SEMPRE M´EN AGRADAT LES TEVES ENTRADES, LA D´AVUI ENCARE MÉS.

DIU MOLT EN FAVOR TEU PERQUE ETS UNA PERSONA AGRAIDA I LA TEVA CUNYADA ES MEREIX AQUESTA ENTRADA DEL TEU BLOG QUE TAN CARINYOSAMENT LI DEDICAS.

DESDE VALENCIA, ET DESITJO DE TOT COR UN PRONTE RESTABLIMENT, JA QUEDAN MENYS DIES.

UNA ABRAÇADA DOLCETA I FLUIXETA, DE LA TEVA TOCAIA. Montserrat Llagostera.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Espero querida amiga que sigas un poco mejor, me ha gustado tu entrada y debemos de pensar siempre para bien que todavía quedan algunas personas que gustan de ayudar a los demás, de dar ese cariño tan necesario para poder vivir, con un poco de ese cariño todo cura antes.
Te deseo una pronta mejoría y un beso muy fuerte

Conxa ha dit...

Pues que suerte tienes de tener una cuñada fantastica y además amiga,porque realmente escasean ese tipo de personas.
Un beso para tí y otro para Antonieta.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat, gracies tocaia per aquestes abraçades tan fluixetes, i pels teus comentaris.

Higorca, Gracias per el cuidado que me demuestras, y per tus visitas.

Conxa, tu ets molt amable, i jo tinc molta sort de comptar amb la meva cunyada, verdaderament.