PERSONES BONES I ALTRUÏSTES

Es una raza aquesta que escasege molt. Es pot dir que s’en troben en un percentatge molt baix, entre tots els estaments socials. Ningú s’ímplica ni es mulle per ningú. I el que menos t’esperes, quand ho necesites, mire cap a l’altra banda. Pero afortunadament per mí, alguna ànima compasiva, queda.
En els últims anys per hache o per bé, m’he trobat, amb problemes de mobilitat importats, en les que he necestat ajuda per ferho tot. Tinc els ossos de vidre, i sense fer gaires esforços, en pete algún, tot sovint. Una petita caiguda, una ensopegada qualsevol, i ja estic K.O. Els familiars més allegats no poden dexiar els seus propis conpromisos de treball i família, i no tinc altre remei que quedar a casa quieteta, ii amb el teléfon a la mà, perque trucar sí, tothom truque i s’interese per la nova trencadisssa, i per la salud en general. Es de agraïr.
Peró jo tinc una cunyada, (esposa d’un germá del meu marit), que quand estic en aquestes circmstàncies, deixe casa seva, la seva propia familia els seus compromisos aparcats, i baixe a casa. Prend la direcció de la cuina, la casa i del sevei d’infermeria. El que s’enten, per un angel bó, dons aixó es ella. I la millor i més desintersada amiga.
Tinc sort de poder comptar amb una persona increïble com ella. i desde aquest post vull deixar-ne constancia i homenetjar-la com es mereix. Gracies Antonieta!!! T’estimo.