El fet de tenir més d'ún seguidor al meu bloc, m'esperone encara millor a reflecxionar en veu alta, sobre els esdevenimentes quotidians de les persones, de les bestioles, dels paissatges, del paìs, i demés temes sempre intrascendents que s'hem vagin ocurrint. Dic això perque de cap de les maneres em voldría embolicar en fer disertacions, sobre religiò, polìtica, ù de la tant comentada crisi ecomòmica.
Sòn temes abastament tractats per especialistes i estudiosos i el meu petit punt de vista, (que el tinc), rès resoldríe, ni tampoc es el que m'agrade parlar o escriure.
Seria feliç per ejemple de poder organitzar soble el paper, una petita poesía, en vers o en prosa, però el meu inteleccte ara minvat pels anys i d'altres ensopegades, tampoc m'ho permet.
Malgrat tot, no voldría avorrir ningú, i espero seguir gaudint de un pensament clar, i de unes idees particularls i personals, que han marcat el meu tarannà i estil de vida, i que potser podría interessar o distreure a algùn contertulià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada