El negoci del segle

                       Es ven….. Es lloga… En venta…..En alquiller….

Cada dia en hi ha mes. Passejant pels carrers de qualsevol  poble o ciutat, només es veuen  aquestos lletrerets. Penjats de les finestres o balcons, grans, petits i de colors ben llampants. Que lluny queden els temps, en que  les bústies  eren plenes de papers demanant habitatges que es pagarien suposada ment al comptat. “compro pis per aquesta zona”. I era veritat! La gent buscava cases, pisos vells, solars i totxos com fossin, per revendre’ls  pocs dies desprès i fer-se amb uns guanys indecents.

Eren molt hàbils, fins i tot els no professionals. Senyores de una certa edat i un cotxet, s’hi dedicaven amb força encert. I joves que deixaven els estudis penjats, per dedicar-se al negoci més lucratiu del segle. Tothom era empresari o promotor. 

Però no es pas tot. immediata ment, desprès dels habitatges, van començara desmuntar botigues, tallers, fàbriques i naus industrials de tota mena, que havien proliferat de una manera alarmant. Doncs el resultat es que el país es a la ruïna, i molta gent jove millor preparada com mai ha de sortit fora per tenir un treball.

I ves per on, la gallina dels ous d’or, s’ha mort. Millor dit: entre tots l’hem matada, però ja no hi és. Crec que no n’hi  haurà pas cap més d’igual. Guapa, pomposa, grassa i lluenta  se'n anat.  Hi ens ha deixat una crisi i un atur galopant, que vés a saber quan s’aturarà.  El meu amic Ciríac diría: “qui tot ho vol tot ho perd”, però  no s’ajuste massa a la realitat. La meva mare ho explicaría millor: “totes  les masses fan mal”, I es que les economies i el model de societat en la que estem immersos, no es pas la que deuría  d’ésser, El consum irresponsable i l'afany desmesurat de guanyar peles com sigui, no solament ens ha portat aquí, o sigui a les butxaques buides, sinó que fins i tot sembla que hem perdut el Nort. I es greu. Ara no només ens hem d'estrènyer el cinturó, tampoc tenim  la confiança en els nostres mandataris, i encara menys en el sistema. I ningú hi trobe una solució imminent.

 Hem de tornar a cercar els valors tradicionals. i pensar que la solució que no solament  l’han de buscar les autoritats pertanyents, també es cosa de cadascú, i responsabilitat de tots, perquè tots hem contribuïit a escanyar aquesta gallina metafòrica.  Austeritat, treball i menys brillantina. I sobretot un consum responsable, que de passada ajudarem a respectar el medi ambient.