PARLAR FORT

Taps per a les orelles. (foto de la xarxa).

En la meua estrena de Bloc, ja en fa quasi tres anys i mig, ja vaig fer una entrada sobre el soroll, i de les males consequencies, que per la salut té aquesta circumstància. Volguda o no, pot ser definitiva per una persordesa prematura, i por arribar fins l’extrem de fer-nos emmalaltir de estrès i d’angoixa.  Però avui, no es pas del que volia tornar a parlar, serie absurd, a pesar de que s’hi podrien treure moltes d’altres conclusions. Sempre queden coses al tinter, parlis del que parlis. Avui el que em porte a tornar amb el tema, es la senzilla observació, de que la gent parle molt fort. I al estiu aquest vici, es tradueix, en xafarderia, o en saber coses  intimes de les famílies, que ni et van ni et venen, i que mes aviat molesten. Els dies de tanta calor, que per poder respirar, s’ha de tenir totes les portes  i les finestres obertes, t’assabentes de tot. Que si el veí del costat es discuteix amb la seua dona, per que no ha tret a passejar el gosset.  Que si el nens de dalt juguen i salten per tots els mobles fent embogir a la seua  mare, que cride com una histèrica. Que la parella de la banda del darrere, s’aixeque cada dia molt aviat i es diuen de tot; des de malparit a bruixa i a maricón de merda, (Amb perdó). I hom  pensa que per això no el hi fa cap falta de sortir del llit tan d’hora. O es pot pensar que es el moment que arriben a casa. Els lladrucs dels gossos, per la nit caldejada, acaben de completar el quadre. S’escolten a més a més, totes les series i novel.les de la tele. Per no parlar del dia que hi ha futbol. Llavors, es molt mes assenyat anar-se’n ben lluny, on no hi arribi la cridòria. Peró, on?....a una Terrassa? Al cinema? Que va!  No en hi ha de llocs silenciosos. Al estiu tot es bullici, tot es soroll i gresca. La pau i la tranquil.litat, es troben sempre al hivern, i millor encara i mes  a gust, en un dia gris i quiet. Per això m’agrade tant el fred.