 |
| imatges de Internet |
Col.leccions i col.lecionistes
Existeixen en el món, tantes coses col.lcionables com persones disposades a ajuntar-les i guardar-les, per molt estranyes que siguin. M’agradaríe poder-les enumerar totes, però em temo que no hi hauríe el suficient espai, a la meva bitàcola, ni amb cent més com ella.
Pasaré per damunt d’unes quantes que s’em puguin acudir en el moment, perque m’interese més parlar del aspecte social de les coleccions i del perfil de les persones que s’hi aficionen.
Conec persones que es dediquen
a buscar pedres estranyes de diferents llocs del món.(No comprades, sinò buscades i trobades). Bon recull, que no ocupe massa i decore. Feta per gent de gust i bon nivell academic. Ampolletes de sorra de de tots els mars i oceans del mapa i de les séues platjes amagades i llunyanes. Adecuada colecció, per persones molt viatgeres. Les papallones tot un clasic del coleccionisme quasi professional, que ha donat péu, a la figura genérica del col.leccioniste. Capses de totes mides i colors.
Les consabudes xapes de cava, molt discretes i fàcils de obtenirr. Colocades dins els albúms de es venen al respecte, tenen la particularitat de ésser barates i d’ocupar poc espai. Igual que els segells, aquestos sempre resulten mes cars i son per butxaques mes potents. Tenim també clauers, llaunes de begudes o cactus que són a l’abast de tothom, peró no pase igual amb les monedes antigues o de curs legal de tots el paisos del món. Si son d'or o d'argent, la cosa ja es redueix a col.lecionistes, adinerats.
Closques de caragols, petxines de mar. Ampolles de vidre, de licors i vins amb formes rares. Relotges de tota mena i color, i no oblidem els dissenys i vestits del grans modistos, que poden arriba a ser la ruïna de més d’una economía ben sanejada. Si són de firmes ja desaparescudes, llavors ja es el sumum. He vist col.leccions de càmares de fotografiar, proyectors de cinema, de tractors agrícoles, i de juguets antics que son verdaderes peces de culte. Dedicats a els joguines del segle XIX, en hi ha de nines de cerámica, de fussels de llauna, (molt difícils de trobar), y de mapes i cartes de navagació anitgues; igualmente molt buscades. El col.lecionisme com a hobby, pot arribar a ser un passatemps, ludic i una manera de fer més rendibles els estalvis. Col.leccionant obres d’art, cotxes primitíus, ànfores, figures del antic Egipte, mosaïcs grecs, o retaules romànics. Peces precolombines, també molt apreciades.Coleccionar art, por arribar a ser una manera d’especular. I fins i tot de blanquejar diners. Peró aquí me d’aturar. Les coses en aquest punt, ja son figues de un altre paner. I son terrenys que no hI voldria pas entrar per l’abrupte i rellicós del terreny en que es mouen.
14 comentaris:
Ai, Montserrat, jo no soporto el col.leccionisme. Bé, vull dir que a mi no m'agrada, que tothom faci el que vulgui, faltaria més.
A mi no m'agrada doncs m'estressa. La única cosa que podria col.leccionar seria això de la sorra d'altres paísos, o aigua de diferents rius o mars, doncs llavors la col.lecció és alhora record d'un viatge. Però col.leccionar a palo seco és una mica com agafar arrrels fictícies al món.
Quan era jove el pare va iniciar una col.lecció de segells, jo crec que ho va fer per iniciar una afició que pogués compartir amb nosaltres, els seus fills. La cosa va durar uns anys, però la feiem seriosament, apuntats a una filatèlica... i dos o tres cops a l'anys anavem a recollir tots els segells nous. Al principi era una cosa normal, que es podia fer. Amb el temps es va convertir en una forma de treure els quartos, i de cada segells te'n feien comprar varies pàgines per posar en els fulls que ells mateixos et venien. Jo imagino que cert dia el meu pare, al sortir de la filatèlica, devia pensar que a què treia cap deixar-se un dineral en segells. I aquell dia afortunadament va acabar aquella funció. Més valia destinar els diners a un dinar familiar, per riure i compartir, no?
Caram noi, ho dius ben convençut que no t'agraden les col.leccións.
Jo crec, que són com totes les coses de la vida. Mentres ajuden a ser feliç, i es prenent amb moderació, penso que son bones ienes, en tot cas, igual de bones, que d'altes que en hi pugui haver. Peró si ens esclavitzen, i ocupen tots els nostres espais de lleura en detriment de al familia o de la economia, llavors cal condemnar-les unanimament.
i fugir d'elles.
la ditxosa mida intermitja o ideal, tan dificil de trobar.
Et desitjo una bona setmana.
Yo no colecciono pero si que me gusta coger alguna piedar o arena cuando viajo, sin afan de coleccionar, tan solo como recuerdo.
me gustan las piedras...pero cuando las pongo para decorar, muchas veces me olvido de donde son con el tiempo por no ponerle ninguan reseña...pero sé que las cogí con cariño y eso basta.
Petons
Hoal Pluvisca: lo de als piedras se esta poniendo feo.La primera vez que cogí una pequeña pro su olor a azufre fue en Tenerife el año 1977, arriba en el punto mas alto del Teide.la cogí tranquilamente sin darle importancia al hecho, pero ahora, no puedes señalar ni un guijarro sin que te llamen la atención. Esto es lo que vi el año pasado en el Partenon, que esta lleno de vigias sin uniforme,que miran por estas cosas. petonets.
No me gustan las colecciones,pero si tener algún recuerdo de sitios que en su dia me hicieron feliz.
Hola Pakiba: tu haces como yó, que si una cajita por aquí, una lámina, un pañuelo. cosas se van juntando, eso como recuerdos, inconexos, nada coleccionable.
Que tengas una feliz semana amiga.
¿Cuántas colecciones habré comenzado y abandonado?
Saudos, querida amiga.
Creo que nadie puede sustraerse de no caer en la tentación de empezar alguna. en algún momento de su vida. De niños, las canicas.. haber quien tenia mas. Por empezar por algo vaya.
Gracias por tu comentario, profesor.
Coleccionar es un grata ocupación.
Un placer pasar por aquí Monserrat.
Besos
Hola Belkis: el placer querida amiga, siempre es mio de verte por aquí. Y te lo agradezco infinito.
que tengas un buen dia.
Hola tocaia.
Saps de petites la meva cosineta i jo, guardaven els papers de caramels entre els llibres.
A mi m´encanta la gent que col-lecciona.
La meva admirada escritora Lola, que va moriur fa anys, anglada, te un museo a Sitges de la seva col´lecció de nines.
Cuidat molt.
T´estimo, Montserrat Llagostera
Hola Montserrat:
Cada dia et veig amb foto nova, i t'he de dir que en aquesta estás molt
afavorida amb aquest color tan víu. Gracies per venir a parlar dels coleccionistes. Un petó i records per tots.
Hola Montserrat,
Doncs a mi m'encanta el col·leccionisme, la falta d'espai no em permet fer, de forma seriosa, cap col·lecció. Com ja saps m'apassionen els rellotges i tinc uns quants, vaig començar a endreçar postals que guardava de tota la vida i vaig iniciar una de postals que vaig deixar aturada per falta d'espai i temps i amb el cosí de l'Agus portem una de plaques de cava que guarda ell a casa seva i jo em conformo amb les fotos a l'ordi que ocupa menys, haha.
MOlts petonets!
Bona tarda Encarna: No m'havia adonat del teu comentari. I ja saps que tinc el costum de ser agraïda amb tots aquells que em visiten.
Por lo tant, no puc de cap manera de deixarte a tú, sense el caramelet.
Dons mira, últimament escric sobre qualsevol ruqueria que s'hem passe pel cap. perque estic molt cremada per tots els esdeveniments,retallades i d'altres affaires, de la administració que em superen.
Però deixem-ho.
El cas es que jo ja sabia que a tu t'agradaven les coleccions, i penso qeu si no existís el gran problema del espai, hi haurie molta mes gent, que s'animarie a fer-ne. I es que sense gastar massa, es pot reunir cantitat de coses curioses. Jo conec el que colecione Ex-libris, per ejemple.
trobariem moltes mes idees peró tampoc es aixó.
Gracies por venir fin aquí i dir-hi la teva. Pertons
Publica un comentari a l'entrada