SENTIMENTS

Fotos de la meva propietat

              L’enyor, la melangia, el romanticisme.

Sonen bé aquestes paraules. Son poesia per elles mateixes. Diferents entre sí, però que totes expressen sentiments que surten del fons del cor. I tan gastades! i tan noves!

En molts moment de la nostra vida les hem emprat amb tanta força, i amb tanta vehemència, que ens han fet plorar, en ocasions suaument i d’altres amb desesper. Totes íntimament lligades a una altre sentiment delicat i formós: l’amor. Qui no ha estat enamorat platònica ment, de la seva parella, o d’una persona que et trobes cada dia al autobús? per exemple. Poc a poc es forme un sentiment tan intim com irreal, però que ens fa somiar desperts, en la gloria. Ens fa tocar el cel amb els dits.

Un cop vençut o caducat el sentiment, ens endinsem en els tenebrosos camins de la melangia, que fan de nosaltres éssers errants, tristos i sense vida; igual com les flors collides al matí, i que a la vesprada ja son marcides. Ganes de no fer res, de deixar-se anar, errant i sense cap horitzó a la vista, i les llàgrimes que sense saber com, suren i s’escampen per tota l’ànima. Es el moment de l’ enyor, el moment en el que voldries cercar allò que ja s’ha fet llunyà i fora del teu abast. Estires la ma, i ja es possible agafar-ho. S’en ha anat.


Novament em deixo portar per la mandra,  que em fa buscar al fons del calaix de sastre, quelcom que ya ha estat publicat anteriorment.