dimecres, 25 de juliol del 2012

POST PER ELS INDIGNATS

                No todo el campo es orégano

Porto uns dies pensant-hi, i quan això passe, al final exploto. Conec aquest cas perquè tinc dos amigues allá, totes dues, molt preparades, i puc afirmar que una de elles va marxar cap al seu país, perquè l’hi va il.lusionar, el projecte que li oferien. Es  professora d’anglés.

Ara que hi ha un clam tan estès de que tots el polítics son uns lladregots y uns farsants, que enganyen a tort i a dret, als seus votants, doncs ara, i en aquest moment , en hi un que es salve de la crema.  Ho puc dir ben alt, i ho vull dir ben fort. Us recordeu d’una cançó que va polularitzar, una  coneguda folklòrica?, i que deie:
Don José Mujica,es descendrent de bascos
                                              
                                     Al Uruguay, guay, yo no voy, voy.
                                     porque temo  naufragaaaaaaar!!!

Es  justament l’Uruguay, un país petit, i pobric, Peró que sap molt bé el que vol. Va guanyar les últimes eleccions democràtiques, un home ja gran, al voltant de la setantena. L’anomenen, el abuelo, o sinó Pepe. Aquest avi, ho dic per raons de edat, perquè crec que no es avi de ningú, -no ha tingut fills-, dons bé segueix vivint a la seua xaboleta, els seus gossets, i la seva muller de tota la vida. Ha renunciat al 90 % del seu sou com a president; el palau et que hauríe que habitar, l’ha habilitat per els que, en un cas, i en un moment determinat o per alguna desgracia es trobin sense sostre.  Té el mateix cotxe vell, que ja tenia, i el que no ha pogut impedir, es la vigilància, que des de lluny, li fan, per seguretat. Els veïns el veuen cultivar l’hort, com sempre, i cuidant dels seus animalets, però no us penseu pas que sigui un camperol allunyat, de les mancances i dels problemes del país. Ni de la cultura.
Ha pensat primer de tot en al educació del nens, y ha declarat la obligatorietat, de la escolarització, a tots els recons del país, i per donar-li mes impuls, ha premiat a tots els escolars des de els 5 o 6 anys, d’un ordinador, amb tot el programa escolar, i els nens i nenes d’aquell,  petit i in significant país, aprenent a partir del programa CEIBAL. i s’estan obtenint extra ordinaris resultats. l‘esmorzar, es inclòs en el mateix pack.
La meva admiració per aquest home singular, m’ha desviat , del tema que tant ens preocupe. I he pensat amb ell, perquè si s’ha de canviar el model de govern, i el model de societat, no serie un mal referent. Mes austeritat i millor formació acadèmica i per damunt de tot la bonhomia la honradesa i l’educació, des d’el bressol.


15 comentaris:

Anònim ha dit...

Un model a seguir amiga!
Quant han d'aprendre el qui gràcies a nosaltres es fan rics quan apleguen a la política...
Després obliden que estan en el poder gràcies al vot de la gent...

I gràcies per aquest post, però no t'exaltes...que després ho paga la teva salut.
Abraçades Montserrat!

mariajesusparadela ha dit...

Ya sabes que estamos de acuerdo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Remei: no tinguis por que m'exalti, ara ja ens hi anem acostumant, a tota aquesta ralea. Però, no em negarás, que una persona com el Pepe, es d'una tendressa que fa pensar molt. I que et captive.

un petonet.

Montserrat Sala ha dit...

Sí Mariajesús, sé que estamos completamente de acuerdo.
Gracias por entrar. Un abrazo.

Anònim ha dit...

Si que m'ha captivat aquest home...més del que et pots imaginar...
Besos!

Lola Mariné ha dit...

És tot un exemple del que molts haurien d'aprendre.
Petons!

Montserrat Sala ha dit...

Gracies Remei. per repetir. Ets un cas eh?
Un petonet.

Montserrat Sala ha dit...

I tant!!! Lola, i encara que no ho fesin tan exagerat, podriem estar ben contens. Aquí tothom a mangar.

Es el deport nacional. Gracies amiga per comentar.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola tocaia.
Un home admirable.
Molts haurien de seguir el seu exemple i d´altre manera anirien les coses.
Una abraçada, Montserrat

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Hola Montserrat,!me falta tanto por aprender!, pasarán años, antes no pueda levantar un poco mi cabeza. Es muy difícil ser un buen escritor, pero pondré todo en el asador.
Y referente al Presidente Mujica de Uruguay, no cabe duda que es un buen hombre, humilde y deseo que este país prospere, allí tengo amigos, que no lo pasan bien, pero la crisis está por todas partes.
Le dejo un beso de ternura
Sor.Cecilia

Bertha ha dit...

Esto es lo que digo yo, hay que pregonar con el ej.,Cómo se puede pedir peras al olmo eso es un fraude y después negar las cosas que son tan evidentes eso es de recibo.

Los primeros que tendrian que ajustarse a las medidas que nos obligan a los ciudadanos son los propios políticos y comprobar si funciona su sistema en sus propias carnes.

Un abrazo Montserrat feliz finde!

Montserrat Sala ha dit...

Si montserrat: es veritat, que si per aquí tinguèss homes honestos com aquest. Serie tot molt diferent.

T'envio una forta abraçada, amiga.

Montserrat Sala ha dit...

Sor Cecília: Estoy completamente de acuerdo, en que le falta mucho para llegar a la perfección, ¿a quién no? o ¿existe la perfección?.
Siempre, se ha dicho que la gente más sabia era la que opinaba "solo se que no se nada". Solo los necios decían lo contrario.

Yo, que debo de encontrarme a caballo entre los dos polos, pienso, que Vd. sobrepasa, muy mucho, el listón que se adjudica.
Con tantas y tan buenas poesias.
creo que, hasta pudiera pensarse, que hace una crítica demasiado severa de su encomiable labor.

Reciba un fuerte abrazo

Montserrat Sala ha dit...

Hola Bertha. Mi madre decia siempre, que la velocidad se demuestra andando. y esto es lo que hace Pepe. por esto me gusta tanto. pero un dato curioso: Aquí ni los diputados más de izquierdas, ni la gente de los Sindicatos, que van tan a favor del trabajdor, ni estos ahn renunciado jamás, a los sueldos millonarios, que les caen del Estado, de manera vitalícia!!!
mejor no sigo. UN ABRAZO GRANDE.

yraya ha dit...

Pues si no todo el campo es orégano, pero es tan dificil hacer cambiar a los que nos están gobernando y a casi todos los poliícos del mundo?
Precioso post.
Una abraçada