Fets i cassos
Si comencem a cercar els motius del insomni de moltes persones, que el pateixen, potser ens torbarem, que no es una senzilla disfunció orgànica, sinó que obeïx a moltes d’altres raons, de vegades molt mes inquietants.
Des de temps enrere, cal afegir, la incertesa del futur, es una de de les noves circumstàncies que es miri som es miri, es motiu mes que preocupant. Al voltant de moltes converses, i de quasi totes les tertúlies dels mitjans de comunicació, es respire, una al-alenada de l‘aire corromput dels tripijocs, que fan uns i altres per robar a cara descoberta. Sentim una remor sorda però certa, i no voldríem veure les inútils reunions del ministres, i mandataris de tot el món, que fan, per retrobar-se cada quinze dies, només que per fer bereno les. O, algú sap que s’hagi fet cap avenç, per solucionar quelcom de profit per el pobres mortals, que mentres tant, suen la samarreta treballant com uns bojos? això els que tenen feina, però fument-se de fàstic, i de desesper tots els demés.
Però es que en hi ha d’alltres de motius per no dormir, deixant tots, els dolors físics, que en hi molts i que ens priven del descans nocturn; tan necessari per refer les nostres capacitats i per gaudir d’un bon to muscular, també trobem d’altres motius que encara que no siguin importants, també ens fastiguegen el són. Poden ser: tenir un baby ploraner, les males notes escolars d’un fill, la discussió amb un veí, el no poder fer front a uns deutes que et reclamen amb insistència; Un accident, o una una topada amb el cotxe també ens pot desestabilitzar i fer-nos passar al nit fent voltes sense dormir.
Una separació, por donar molta feina en aquest sentit. Perquè no serà pas el son de una nit. Segurament abans de que es produeixi el trencament, el mes normal es haver vetllat una bona quantitat de dies, I figureu-vos, si cal discutir, la custodia del fills, o el saber qui es queda amb el pis;
bbbffffff!!
Si reflexionem i pensem amb tot alló, que ens pot treure les games de dormir, Arribarem a la conclusió, que que si algun dia podem gaudir de un son llarg i reparador, serà un autèntic miracle.
22 comentaris:
Montserrat, qué gran verdad has publicado. Buen finde. Besos.
Tienes razón si no se puede dormir bien se altera todo el organismo.Y bien dices hay demasiadas preocupaciones en el día a día sin buscarlas.Si encima se trata de cosas personales peor que peor.En fín: dichosa la persona que puede descansar toda una noche el sueño reparador.
-Que tal del incidente supongo que ya estas más restablecida.
Un abrazo Montse.
Estimada amiga, justament aquesta entrada m'ha fet posar de nou en marxa el blogs...
Sempre tenim preocupacions, i aquesta nit mirant els blogs amics, em vai adonar que la fotografía almenys em permet "desconectar" un poc de la realitat...massa dura per mi i per tots...
Trobe que passem per una etapa molt complicada on el més pobre ho serà més...encara més i justament qui menys podrà dormir tranquil.
No vull ser negativa, intente veure la realitat des d'un punt de vista objectiu, i la veritat, no veig sortida...
Gaudim de l'amistat i dels nostres blogs, que quasi sempre són reparadors i ens deixen un bon sabor de boca.
Compartim la vida.
Tot be???
Abraçades Montserrat!
Sí: las preocupaciones nos quitan el sueño.
Gracias Norma.lo bueno seria, que se arreglaran las cosas aunque tuviera
menos razón. ¿No te parece?
Te envio un abrazo muy fuerte, muy fuerte.
Hola Bertha: Yo también pienso como tu. Dichoso aquel, que puede dormir placidamente, toda la noche sin sobresaltos, sin ruidos molestos sin procupaciones y sin dolor alguno..Este quizás no lo sepa, pero yo creo, que ha encontrado el cielo en la tierra.
Gracias por pasarte, y por tus palabras.
Hola Remei: Vols dir, que ja tornes a publicar a tot-estrop?...Doncs si es així, em fas molt contenta. Jo ja et trobava a faltar...
Y sense entrar en cap altra consideració, penso que ací en els blogs ens hi trobem bé, i fins i tot gaudim de una mica de llibertat.
Cal aprofitar l'avinentesa, que ademés fer amics ací es gratis (jajaja)
Un petò ben gross i sonor
Ya lo creo que quitan el sueño las preocupaciones, y las ganas de comer, también....!!!
Te agradezco tu comentario Mariajesús. Un beso.
Muchas preocupaciones nos quitan el sueño y con la edad también se duerme menos, por lo menos a mi me pasa.
Una abraçada
yraya: Y no sera que con la edad se nos acumulan las preocupaciones? Somos mas conscientes de todo, y divisamos una tormenta antes de que se anuncie. Esto es malo. Nos inquietamos antes de hora.
Te agradezco tus palabras amiga mia.
(Sabes que mi hermana me ha preguntado por tí?)
Tienes magnetismo personal.(jajaja)
Un abrazo
)
jajaja, m'encanta... M'agrada com tanques els teus articles, com els articules, com els dones forma, l'estructura que els hi dones, i sobretot aquesta sornegueria de la que fas gala i em sembla tan enginyosa i divertida.
Jo de moment dormo tranquil. I sobretot quan estic de vacances, jajaja, Petons, estimada amiga.
Hola amiga meva.
Jo que sempre dormo tan bé, aquesta nit passada le passada quasi en vella, intentan arreglar el meu "kiko" l´ordenador
Resulta que ahir un amic del meu fill, va tocar-mel m´el va desconfigurar i ara per casualitat he pogut entrar en el meu blog i així tembé en el teu.
Ara estic sense poguer entrar al correo.
El que tinc por d´haver perdut les adreças.
Pero saps que et dic que aixó ja s´arreglará i aquesta nit penso dormir com un tronc.
També amb vareig passar nits en vetlla, vetllan malalts, pero aixís i tot "pesaba figues", com diem els catalans.
Una abraçada, Montserrat LL.
Hola Ramón: Aquesta sornegueria, que tu trobes en els meus escrits patateros, es la única basa, al meu abast, perque siguin diferents i positíus. perque no faig mai cap estudi seriós, ni cap tema, massa estudiat en profunditat,com seria lo recomanable.
Sé perfectment ón estic, i el lloc que ocupo en aquest grup de la gobosfera.
De totes maneres t'agraeixo moltísssim la deferencia que
em demostres, dedicant-me unes ratlles a cada entrada.
Que segueixis dormint bé i somiant amb els angelets.
Hola montserrat llagostera:
Ondia noia. el ordinador personal no el pot tocar ningú, que per aixó es diu que es personal. Espero que trobis la solució ben aviat. Quan es prén aquest costum, es dificil passar sense aaquesta finestra mágica.
M'alegro que dormis bé. I que siga por molts anys. Es un bé molt preuat.
Montse
Le das muchos recuerdos a tu hermana y un fuerte abrazo para las dos.
Se los dare, descuida. Un fuerte abrazo para tí querida Yraya.
Qué malo es el insomnio, Monserrat, y cuántos motivos nos llevan a verle la cara. Todos los que indicas y cualquier preocupación que nos invada se traduce en falta de sueño.
En fin, tocaré madera, que ahora mismo duermo muy bien y sé que es un lujo.
Un beso.
D'acord amb tu.
El somni cal i és reparador.
Hi ha persones que necessiten més temps que altres, d'hores de son;
jo des joveneta he estat, sóc i crec que seré poc dormilega ...
Quan treballava dormia més per estar més centrada en els treballs de responsabilitat, però ara que tinc temps per el que em ve de gust en cada moment, no ho ocupo per a res en dormir ...
Molts petons.
Hola Montserrat, gracias a dios, duermo como una bendita, aún que tenga problemas. Suelo pensar..."Esto Cecilia no te sirve para ser feliz hoy, mañana ya lo intentaré.
pero sé que no todos pueden echarse a la bartola como yo, duermo 4 horas generalmente, ahora un poco más.pero comprendo muy bien quien padece de insomnio
Gracias por su visita y amistad.
Con ternura
Sor.Cecilia
Isabel: la cara del sueño, deberia ser mas dulce y mucho mas asequible. Yo he tenido siempre episodios de insomnio. y los sigo teniendo. Exceso de responsabilidad, de celo por las cosas. Y claro está, al dia siguiente, estas hecha polvo. Para remediar esta disfunción, siempre tengo una libro en la mesita. Pero tampoco es la solución ideal. Si es malo, me pongo nerviosa y si és interesante, no lo puedo dejar.!!!
Celebro que tu no tengas este problema.
Besitos
Es mmolt cert Anna, que hi ha moltes persones, que dorment poc i aguanten tan felices. Pero no es lo normal.Lo corrent i mes recomenable es dormir un mínim de 7 o 8 hores. Per davall d'aixó, penso, almenys a mi em passa, que no estic al cent por cent.
Si no es traballa, la cosa ja canvía. Pero sol pasar que com no s'está tan cansat. Llavors tampoc es pot dormir.
el de sempre, tens una cosa, en el moment que no la necesites, però quan l'has de menester, no en pots disposar. Alló ja no hi és! S'ha fos.
Et desitjo una bona setmana.
Germana Cecilia: qeu díu; que només dorm 4 hores? no es posible! No l'hi hq a dit cap metge que está posant en perill la seua integritat física?. Per un costat,bé pròu que m'ho crec, perque amb tot el que traballa!!! Quidi's molt germana. Diuen els savis que, la caritat ben entesa, comença per un mateix.
Em sap gréu, que s'hagi destorbat per doanr-me una resposta que jo no esperava. Una abaraçada molt gran.
Publica un comentari a l'entrada