El mal més demolidor dels nostres dies, el corcò que rosega els més amagats, nobles sentiments i el més punyent ganivet que talle les nostres arrels de cultura i de país, només té un nom: Corrupció.
Com ciutadana del món, veig amb gran sorpresa i enutx totes les descubertes de frau, de blanqueig de diners, d’amiguisme en la política, i de malversació de fons publics, que es produeixen en aquesta terra catalana que tan m’estimo. Sento tal vergonya, que em fa por, de parlar de pàtria, i dels fonaments tan antics de la nostra societat. Vergonya al-liena, només comparada a la que vaig sentir aquell 23-F de 1981, quan un superior de la Guardia Civil va entrar al Congres dels Diputats cridant com un energumen, allò de: Todos al ...!!!!!.
Ja sé que nos es comparabla una cosa amb l’altra, però el sentiment d’haver trencat tots els motllos del respecte i la convivéncia llavors, els tinc ara també, quan em vaig assabentant, de tots els detalls dels cassos flagrants i confessos de corruptel.les que han sortit a la llum, aquestes últimes setmanes.
El cas Montull-Millet revife. Amb ell i amb el, del ex-president Matas i Urdangarin, penso que s’han fet pols tots els esquemes de la ètica professional, i s’han aniquil.lat sense cap mirament totes les manifestacions de seny i austeritat, dels individus implicats, molt i molt catalans per cert. (excepte el gendre del rei, vasc de néixament, peró format, i representant del Barça en l’esport ). Dessabuda completament, escric aquestes ratlles, i el que més em temo, es que en sortiràn d’altres d’affaires per l’estil. Ere de preveure que l’enriquiment, i el treball minuciòs dels trepes, sortís un dia u altre a la llum. Només puc afegir “que Déu ens agafi confessats”, perque deprès de tot el que estem veient, i llegint cada dia, qualsevol cosa malsonant i malgirbada es possible.
20 comentaris:
Des que el món és món, la corrupció ha format part de la vida, en tots els estrats socials i en totes les feines. Potser pequem d'ingenus si atribuïm a algú que té un càrrec important uns valors ètics superiors. Al contrari, quan més poder, més temptació. A mi no m'estranya ni em decep res dels polítics i xupòpters reals perquè mai he esperat res d'ells. En un món ideal haurien de ser un model a seguir però en el nostre món només són representants del pitjor de la condició humana.
Hola Rati: Ho sé que passe com tu díus per desgràcia, peró jo encara que molt dessabuda, crec amb l'home, amb la seva honestedat, i amb els valors tradicionals de la societat. No vull creure, que l'honor i la ética siguin tepitjats, constanment.
Pobres de nosaltres si tot fos tan brut, tan indecent, tan desastrós.
Segur que encara hi queda un bri de decencia,de bonhomia, de voluntat de sevei, dintre els cors dels nostres gobernants. Ho vull pensar així.
Gracies, de totes maneres, m'agradat que em llegeissis, bona nit, maca!!
También siento vergüenza ajena de vivir en este país lleno de corrupción por todas partes.
Además da la sensación que los jueces tienen los pies y las manos atadas para hacer valer el ejercicio de su profesión, en el mejor de los casos, porque en el peor también participan de la corrupción.
En fin Montserrat, difíciles tiempos los que nos están tocando vivir.
Un abrazo
Montserrat, si entre els del carrer i en "petit comitè", de vegades ens topem amb manipulacions, amb mentides, amb estratègies, que no serà en les altes esferes? ... No hi ha un pam de net, llevat d'excepcions, clar ....
i aquests lladres que cites, no tornen ni un euro, que cara tenen ...
nosaltres a pagar, sempre pagant; ja ho saps? un euro per recepta de la Seguretat Social,, l'aigua s'encareix, els sous es retallen ... i visca la pepa.
Petons.
Hola Montserrat.
Mira ara están sortin a la llum "chanchullos", que avans potser far anys pot-ser també existien i quedaven amagats.
I que m´en dius dels Bancs, que a gent gran que tenían uns estalvis i ara no els podrán tocar fins d´aci 10 anys.
I els més vellets, ja podrán ser morts.
Per molt que ens sulfurem no hi podem fer rés.
Esperem que vinguin més bon temps, recapacitin i no ho facin pagar en els més desvaforits.
Bona nit maca.
Un petó de la teva tocaia, Montserrat Llagostera
Puedo entender como te sientes, pero siempre ha habidoy habr'a corrupci'on, forma parte del ser humano ser codicioso, si, ya se que algunos no lo son, pero el poder corrompe, ya sabes...
Solo podemos hacer alguna cosa por los que nos rodean...no hay otra opcion.
Una abra\ada
Buenos dias Laura: mira sé por lo menos de un juez muy corrupto. Y lo sé de cierto, Aún así, esto no quiere decir, que todos los jueces sean corruptos.
EStamos viviendo como tu dices una época muy difícil para la honradez. Prima, por enciima de todo,la cultura del pelotazo. También creo, que todas estas irregulariades, se dan ahora, debido a disponer de tanto presupuesto, y o se han tenido suficentes medios de control. Muchas gracias por darme tu opinón, que valoro mucho
Si que es una gran veritat, estimada Olimpia, tot aixó que díus. Pero no em puc empassar, que la única persona, honrada que hi ha en el món. sigui jo. Noooooo! en hi milions. peró en aquest moment precís, done aquesta sensació. A més a més es la moda. Igual que en els maltractaments, des de que són anunciats a bombo i plateret, no penses que ara en hi ha més? Un altre exmple: en els focs al bosch, des de que es radien es televisen, en hi ha molts mes. et diría mil coses més.
T'envio una abraçada, ben apretada.
Si que sempre n'hi ha hagut de corrupció en la societat, marginació, explotació...
El que veig, a les nostres alçades, que amb tota la informació que tenim d'altres tipos de societat anteriors a la nostra, amb la cultura que em aprés, amb les noves tecnologíes s'ha perdut encara molt més que avans el sentit de la humanitat com a tal, el respecte, la dignitat humana.
Hem de humanitzar a la humanitat, hem de trobar un altre vegada la nostra essència, d'altre manera,com a humans, estem perduts!
Has fet una reflexió molt bonica i certera Montserrat. Una forta abraçada.
Hola tocaieta: Els "chanchullos" que tu dius, son un bona plaga. Y ara com ara no s'els hi veu pas cap solució. Y de la banca ni parlan. Son un xorissos. Jp recordo qeu aavans el diretor d'un banc, ere persona seria i talentosa. Aixó ja ha passat a la historia. ARa Bé si jo fos directiva bancaria., amagaria, a tothom, que ho fos. Em farie vergonya de que ningu ho sapigues. ja es un bon cástic, eh? Petonents guapa.
Hola Pluvisca. Encantada de saludarte.
pienso como tú, que hay que dar la mano, al vecino que puedas ayudar i dejar alos banqueross y altos cargos, que se vayan enriqueciendo al mismo tiempo, que también cojan mas mala reputación y descrédito. Y esperar qeu vuelva la moda de la gente íntegra y horada.
Que llegar, estoy segura.
Muchos muchos besos.
Feli maca: Encara no vol ploure pel tue jardí del Pirineu? Per aquí sol i mes sequera.T'agraeixo molt, les teues o paraules. Tens raò qeu lesnoves tecnologíes han afavorit i molt, als sense escrúpols. I jo penso que tendríe de ser al revés.
El cas es que ens toca sempre de pagar els plats trencats. Si rumies una mica, ja ho son ja, de lladres.
Espermq eu la nova generació, siigi una mica mes decent, més íntegra, més humana.
Un petó molt gran.
Has fet una entrada molt maca,pero no sé si algún dia s'arreglará tot el que avui estem vivin. No més es mira per un mateix i tothom va a veure que molt posarse a les buxaques i quan més tenen pitjor.
Una forta abraçada.
Hola guapa. que tal? Dius q eu he fet una entrada molt maca, serà molt dura i molt crua. m'hauríe agradat molt mes dirte, cuatre tonteries de la revista Hola, afegir un poema com ha fet la Lauara, o parlar del Barça.
aqueste irregularitats, m'enutjen, i ehm posen de mala gaita.
esperem qeu la gent,torni a recuperar el sentit veritable de l'horadesa, i puguem etornaar a creure amb ells. gracies amiga per
les teves paraules.
Querida amiga Montserrat, debemos confiar, todo esto pasará y, aunque la maldad en el hombre es innata, no es menos cierto que hay épocas donde hay más justicia que en otras. Que nuestros gobernantes y miembros de la realeza, que debían ser un ejemplo, sean unos corruptos es muy triste; pero estoy segura de que finalmente el pueblo lo impedirá.
Un abrazo muy fuerte y hasta pronto.
Suscribo todas y cada una de tus palabras. Es tan indignante que una se queda sin palabras.
Un abrazo
Hola Mercedes,meda mucha alegria recibirte en mi casa virtual. Pero su fuena mi casa mundana, te recibiria con mucho mas placer. De las corruptelas actueles, creo que ya me he exresado claramente qque me ofenden como persona, me enojan como ciutadana, y me asquean como parte perjudicada que soy. Porque si me pongo a pensar, qeu todos los botineque se llevan los he de pagar yo, tu, mi vecina, y otra amiaga bloguera Eentonces me da, (que me dá) tal ef¡nfado y asco, qeu me puedo, salir de mis casillas. TE mando una fuerte abrazo, amiga. Aún noperudo arte mas opiniones sobre el otro negocio, que tenemos pendiente. Te supongo esnterada de que es encuentro BB, fué un rotundo éxito. Besos.
Dues coses. Des del punto de vista moral no et figures de quina manera estic d'acord amb tu, Montserrat. A mi, això, em fa una ràbia inexplicable, que arriba a ser gairebé mal quan vec que no passa res, com en el cas del Millet and company. Em desespera, perquè els hauria de caure una garrotada històrica, per tal que no ho torni a fer ningú. Però, si no els passa res, és evident que la idea moral queda grabada en la societat i tornarà a passar en d'altres. Queda grabada a foc aquella idea de que un pot robar una gallina i li cauen anys de presó, però pot robar milions i no passa res. I això em sembla deplorable. I enormement trist.
I la segona cosa: literàriament cada dia escrius millor. Pensa una cosa: escrius millor en la mesura que resultes més natural. Adjectius com malgirbada enriqueixen l'estil, per exemple.
Una abraçada.
Que contenta em fas Ramón. Gracies.
Peró no m'ho vull pas creure. Encara tinc moltes faltes que al publicar no les veig, y desprès quan no hi ah res a fer. llavors m'en adono,(com m'acabe de passar ara mateix, en la nova entrada que vinc de penjar).per cert míra si la pots veure, que penso que t'agradrà.
Referent al post d'avui. val mes no pensar-hi en els "chanchullos" que en diu la meva amiga i tocaia valenciana.
Una abraçada, maco.
P.D. No se si alguna vegada t'he enviat una cosa que et vaid oferir. En tic el dubte.
Hola Concha.
Gracias por entrar y dejarme tu opinión sobre el tema de hoy, que es sin duda vergonzoso. Indignante, y que irrita todavía más cuando ves que lo tenemos que pagar todos, Ya se va notando, pagar por cada receta. encarecer aun mas la gasolina, el tabaco, subir hasta arriba al factura del agua......
No sigo, porque me va a coger un berrinche, más grande de lo que puedo soportar. Muchos besos,Concha
Publica un comentari a l'entrada