LOS VIEJOS VIAJES

Interlaken.-

Aquesta ciutat, per ella sola, Ja s’ho val un viatge. Es tan espectacular, i esta tan ben situada, que mires sense saber quin indret t’ha agradat més. Situada entre dos llacs, que alhora estan bordejats, per infinitat d’embarcaders de les cases particulars, també fantástiques, i coronada si es veu de lluy, per aquelles montanyes de glaceres i de neus perpétues. Va ésser una sencsació única. Al llarg de la vida es va perdén, la capacitat d’assombro, sigui pel que sigui. pero la visió que explico, es una d‘aquelles coses que penses sempre, quand es parle amb d’altra gent, sobre viatges.
Vam acampar a Grindelwal, que ya ere el nó va mas. El camping ere plé de turistes holandesos, (ben comprensible), y el meu home, es va asseure devant la carvana, va pendre el binocles, y mirant al Eiger que es gegantí, s´hi passave moltes estones.
Tot el conjunt de poblets i montanyes blanques, es tan formós que jo no tinc mes paraules per descriiu-re’l. Ja passavem al dia 1 d’Agost, i coincidía amb la festa nacional del cantò. Doncs tots al’una, van treure la bandera vermella amb la creu blanca,i vaig pendre conciencia, del que pot fer un país, quand tots van units, devant d’una mateixa premisa. SENSACIONAL.
Molts altres campistes, estàven esperant, que el temps, dalt de les montanyes fos el millor per pujar i escalar, o senzillament, pujar a al Junfrau. Nosaltres, no sabíem que hi hagues aquest muntatge del tren que puje per dintre la montanya en un tunel perforat a pic y pala. y que aquest tren cremallera, que arribe's dalt del Eiger. Aquell any no hi vam puguer pujar perque els tickets per a cinq pesones pujave molt, y no ho havíem previst. De totes les maneres saviem ben clar que hi tornaríem, com així var ser.
Dos dies més vistant Mürren, Lauterbrunen, Trumembal per veure les cataractes de l'aigua que baixe de les geleres per uns forats que ella, l'aigua, havíe perforat i queie des de molts metres d'alçada, fent un soroll ensordidor.
Llavors encara teniem d’altres sorpreses visuals molt agradables. Al vespre. s’anave sempre a dormir d’hora’ y llavors venien el comentaris de tot el que habiem vist i el que ens havíe agradat mes. Les xerades amb la llum apagada, el saver com cada un de nosaltres, havíe canalitzat les emocions del dia, ere un capítol de lo mes plaent i interessant,