LA FESTA

Ejercici d'esripura: descriure una escena de película: ”el padrino”

la festa. La música moderna, feie ballar a tota la joventut, que havía anat a la casa, en espera d‘aquestos ritmes trepidants que el disc-jokey, els havía promés.
Els més grans, anaven i venien per vigilar el que feient els sues fills,i alhora per portar converses interessants i necesàries amb l’amo de la casa. Aquest home que ere ja d'una edad madura, encara no havíe sortit del seu despatx, completament absort en les coses que l’hi anavent explicant els convidats. Generalment eren notícies de negocis fets o negocis abortats. Aquestos últims, el posaven de molt mal humor, i ere capaç de fer un cop de péu al qui li deie, i que de vegades, no ere pas l’autor del problema, però s’enduie igualment la bronca i els renecs. Mes tard, ja trobaríe la manera de compen'sar-los’hi. Però aquell dia, no hi va haver cap cosa que l’inquietés i per lo tan no hi va haver cap mena de violencia.. L’home encen, un últim habà abans de sortir al jardí. Quan per fí es va decidir; i donà el primer pas per davall el dintell de la porta del disc jockey, parà de cop aquell soroll infernal, i la musica napolitana, amb orquestra, el va susbtituïr i començà a sonar.

Tots es van adonar del canvi, y es posàren a mirar la porta por ón sortie el personatge. Ell, que es donava perfecte compte, del nivell del seu rang, dintre les famílies, i es posava estorrufat, com un gall d’indi, ensenyant tos els colors del seu plumatge, mentre es dirigía parsimoniosament, a buscar una de les netes ja grans que tenia, i amb ella es posava a ballar un vals, tot i que les notes dels mùsics, assenyalèssin una altre cosa
Tothom parava de ballar per mirar aquell homenot gran, gròs i malcarat, ningú gozava ni parlar. S’entenia que ell ere l’amo absolut, i ho demostrava d’aquesta manera.
Només eren uns quands tombs, perque els seus ossos no l’hi ho permitíen de fer moltes filigranes.
La gent peró, es repartíe per la casa. Eren molts i si algú s’escaquejava, no s’hi notaría. Però a ell no se l’hi escapava rès, i es va fixar de seguida en l’absencia del fill petit, i de la nóvia del fill gran. Ara era tard pero demà ho preguntaría.