Aquesta frasse, que ens recorda antics moments i primeres sensacions en cadena del món de la telenovela, m’ha inspirat avui per comentar la mort, prematura i no pas desconeguda ni anunciada, del gran visionari de la infomática: Steve Jobs el magnat de les finances, y sobretot el cervell, d‘una companyía emblemática i pionera, en el complicat món de la informàticia. A ell se li deuen una pila de avenços, que el van portar, al capdemunt de la piràmide, de la complicada i inaccesible, APLE la marca que ell mateix va fundar, quand ere un jove de 25 anys.
Les seves innovacions han estat en els últims anys, ben acollides, per el gran public, y degut al sorprenent exit y acceptació, la marca s’ha possat com al numero 1, desbancant al anterior home fort de l’altra super marca americana: Windows. Tan poderòs com ell, portser, però igualment ambiciòs:
Bill Gates.
Quins personatjes mes rars. Per un costat, admirables peró per l’altra banda, uns pobres homes de carn i òssos com tots els demés mortals. I vulnerables malgrat, la gran inteligencia, que tenen, estan subjectes a les lleis de la natura. Si els hi vé amb cara esvieixada, cauen de la seva peana, sense paracops i es trenquen per la meitat, primer i a continuació en mil bocinets, com una vulgar esculptura de fang.
No fa gaires dies que en parlava. Recodeu la senyora de la fals? (guadaña).Ella no fa cap distinció, ni se la pot enganyar, ni admet cap tipus de soborn. Quan se li pose una idea al cap... la cumpleix, sense miraments.
I pel que es veu ja feie dies que tenia aquesta persona tan important. al seu punt de mira. I no hi ha hagut res a fer.
Descansa en Pau, STEVE JOBS. Tots els teus admiradors, i tots els amants de la informàtica, en general, et recordarem sempre.
13 comentaris:
Hola Montserrat. La Dama del Alba, o senyora de la guadanya, es la que ens iguala a tots rics i pobres.
Reb molts petons de la teva tocaia, Montserrat
Un buen recuerdo, Montserrat. Y una reflexión cierta, como la vida encaminada al más allá...
Un beso,
Luis.
Ha muerto joven, pero ha vivido. Otros mueren viejos sin vivir.
Un abrazo.
M'ha sobtat la notícia, encara que alguna cosa en sabia. Potser sí que aquesta gent ens sembla una mica immortal. Petons.
No ho és, però, d'immortal... Tots som fets de la mateixa pasta. I ell ho sabia.
En vida podem ser molt diferents, però si alguna cosa ens iguala és la mort.
Que segueixis bé.
Cierto es, la señora de la guadaña no tiene miramientos. No sé por qué a veces pienso que algunas personas que mueren jovenes han de hacer las cosas rapidamente en la vida porque no les dará tiempo hacerlas. Es curioso, es la cara y la cruz de todo.
Un buen homenaje a este hombre que supo cambiar el mundo a su manera.
Un abrazo.
Monserrat Llagostera: La senyora de la falç, ens ha demostrat, una altra vegada, que a ella no l'importe gens, ni la fortuana, ni els títols. ni la edat.
A al hora que ella vé, no s`hi valen escuses. S'ha de marxar i pròu.
Un petonet
Luís. TE contesto aunque un poco tarde, es verdad. He tenido un fin de semana complicadito. Gracias de todas formas, por tu opinión sobore el mas allá.
Un abrazo
Mercedes: Cuanta verdad hay en tus palabras. que te agradezco enormemente. Recibe un abrazo muy fuerte-
Ho savia. es veritat, igual que ho sabem tots. Quant ssrribe l'hora ha pots cridar ous a vendre, que no hi tens res a pelar. Gracies Ramón,
Sí Anna sí, ja m'ho deie la M.LLagostera. Devant de aquesta aduana, tots som igual, tan si portem el
passaport al dia com si el tenim caducat.
T'envío un petó. i l'agraïment.
Hola Encarni: Te agradezco mucho tu comentario, que es una gran verdad. Aqui si que estamos todos de acuerdo. Recibe gran abrazo y un beso.
Publica un comentari a l'entrada