(Vaig a continuar, amb aquest apartat de viatges de manera cronològica, fins al punt que m’en recordi. I m’hi ayudarán, espero, totes les diapositives, que guardem d’aquells maravellosos anys. Les diapositives eren en aquells dies la manera mes barata, y que ens permitíe treure millors fotos )
Estem en l’ any 1978. Amb al experiecia de les desafortunades vacances a les Canaries, vam pendre una decisió salomónica. Ara que ja estàvem estrenats a fer vacances, (perqué ja havíem creat al necessitat de fer-ne). Aquest punt es per tenir en compte, perqué no n’haviem fet mai antes, i vivíem tant contens.
Com he dit abans, la decisió ere ferma. Per lo tant, vam dirigir els passos, a la fira del Camping, i aviat ens va agradar una caravana no massa gran, però molt complerta, que ere just el que anàvem buscant. La caravana ens permetrie viatjar tots junts, que es el que volí em. I així varem començar, les aventures. Per la setmana Santa d’aquell any 1978, prenguèrem, el camí cap Andalusia. Ens havien dit que allà, la Setmana Santa, tenia un color especial. I amb la nostra caseta de caragol, contens i il-lusionats, vam anar a veure que s’hi cóie d'especial en aquelles contrades.I ho vàrem veure. I tant que ho vàrem veure !!!
Els nens tenien en aquell moment: 13, 11, i 9 anys. La millor edat per iniciar-se, a gaudir d’aquesta manera d’oci. Erem prou grans per cuidar-se de les seves pertinences i ajudar en el que calíe. I prou petits per avindres a viatjar amb els pares. S’adonaven de tot i ho miraven amb una curiositat i un interés, que encara avui, es recorden de cada lloc on vam parar a esmorzar, i el que varem menjar. Ho tenen ben guardat a la seva memòria, del disc dur, com les altres vacances, que vam viure tots junts. Convivint totes ls hores del dia i de la nit, amb països freds , plujosos, o calents. Per tot arreu, vam passejar la nostra felicitat, com el que ensenya un trofeu. acabat de guanyar.
Amb tan preàmbul m’he deixat l’itinerari i demés. Demà potser.... però veia necessària una petita introducció, per agafar posicions
15 comentaris:
Pues, una vez marcadas las posiciones, ánimo y muestra esas diapositivas.
Ya me gustaria, ya. Pero no me entiendo con el escaner. No somos amigos para nada. Pero te prometo intentalo de nuevo. Gracias por comentar.
Nunca he viajado en caravana y debe ser muy interesante, por lo que comentáis todos los que sí lo habéis hecho... ya me gustaría ver las fotos también :) pero igual no es necesario, con el dominio de la palabra nos describes los paisajes y los sitios
un abrazo grande Montserrat que traspase los km
Lo del escaner es mucho más fácil que administrar un blog, es cuestión de ponerse. Así que ánimo.
mariluzGH: Mira es otra historia. el vijar en caravana, da una sesación de libertad, y un desentendersse del tiempo, para entrar en otra dinámica. la de desconectar de todo la de recuperar la paz, comer cuando quieres, paras donde te da la gana, y el dormir allí es estupendo. Sintes la respiración de cada uno, si llueve, entoces es la repanocha. las camso son grandes y el equipo que ropa de casa qu compras ya esta bien estudiado, para proporcionar el maximo confort. Es una pasada, créeme
Me haré vendedora especialista en caravanas, tu crees que serviré?
Un abrazo
Mercedes, lo intentare, te doy mi palabra.
Seria la pera, si lo logro, porque tengo fotos interesantes.
Un beso.
Para mi las caravanas siempre han sido inquietantes. He visto en mi pueblo playero unas cuantas, y las personas que las han habitado muy amables y abiertas.
Montserrat, mira que eres aventurera, me encantará leer la continuación de este viaje :)
Un abrazo.
Si es una aventura, controlada. No todos los caravanistas son iguales,los que normalmentne,solo cogemos la carvana para viajar, son gente, mas bien de claase media con niños como nosotros y con inquietudes culturales,la mayoria de las veces.
Buena gente. A nostros nos ha ido simepre bién.
Gracias por comentar. Ya iras viendo..
M'encanta la idea de viatjar en caravana ... en els meus anys de joventut vaig viatjar a molts llocs de camping i aquesta vida em resultava molt agradable.
És interessant aquesta sèrie viatgera.
petons.
Gracies Anna. A nosaltres, en v agradar molt y vam fer uns viatges, que d'una altra manera, no hauriem fet. NO es pot dir pas que estèssiim fent camping.
ens moviem sempre escepte, el dia que calie fer neteja o rentar roba o anar a comprar. llavors enaturaven y fins que no estabe tota al seu lloc, no tornavem a empendre la marxa
Yo nunca he podido viajar con mis hijos, excepto en una ocasión a Budapest, y tengo esa espinita...
Una suerte la vuestra de poder viajar todos juntos en su momento.
Conxa_ Tienes mas razón que un santo. Hemos tenido una gran suerte, y no sabes bién lo que se disfruta. Nosotros, éramos padres muy jóvenes. y esto cuenta y mucho. A los 35 años tenia un hijo de 15 una hija de 13 y otra hija de 11. Eramos tods unos niños con ganas de correr y saltar. Y esto es lo que hacíamos. Gracias por tu visita.
Jo tampoc he viatjat mai en caravana però penso que ha de ser molt interessant per la llibertat que et dóna.
Espero comencis a fer migues amb l'escànner i aviat ens il·lustris els teus escrits amb imatges d'aquests viatges tan interessants.
Un petonàs.
Si el dia que vinguis a casa m'en ensenyaras, que l'ultim dia, no va ser posible. T'espero. Un petó molt gran.
Hola Montserrat:
Aleshores s´hen feian moltes de diapositives.
Segur que vos ho pasarieu molt be.
Una abraçada, Montserrat
La casa caragol... i la setmana santa andalusa... No m'extranya que els nens, que ja no són nens, recordin tots i cada un dels detalls. Veu compartir molt de temps i anècdotes, i això és una escola de la vida. Ensenyar a mirar, Montserrat, equival, a ensenyar a viure plenament.
Publica un comentari a l'entrada