M'AGRADA BALLAR EL XIM-PUM, XIM-PUM

Des de sempre m'agradat el ball. Igual que la meva mare que també deia que l'hi xiflave. I es que en la seva joventut, segons deien tots, ere molt bona balladora. Això jo no ha vaig veure mai, però ara penso que jo dec ser igual que ella perqué, també m'agrade molt. Girar al ritme d'un vals, o trepitjar fort el terra amb xulería, quan es tracte de ballar un pasdoble, m'encante. Per no parlar de marcar uns passos de tango. Potser no es pròu fí, ni adient a una edat, però m'agrada y gaudeixo, quand es presente l'ocasió de poder-ho fer. A més el meu marit balle molt bé, (Vàrem començar a festejar al ball) però s'ha tornat una mica gandul.
Enguany, hem tornat a temps per les celebracions de la festa Major del poble, i ara que ja s'ha acabat , i tot caminant cap a casa, hem contabilitzat, que hem ballat 4 dies seguits. Que no està gens malament. Cap any com aquest!
Al sortir de casa, tinc mal de cap, de ronyons, i no m'aguanto denpeus. Peró quan soc a la plaza, s'hem passen tots els mals, i per l'art encantament, estic com una rosa. Y a ballar!!!