No cal pas ser el primer de la clase per adonar-se, de que la ennomenada crisi, no ho és pas, una crisi. Es una autèntica batalla campal, peró monetària i d'abast mundial. I ningú hi trobe aturador, que es el mes gréu. Vinga reunions, vinga trobades del ministres o caps d’Estat, i cada vegada en surten més desanimats. Els titulars de la premsa són pitjors cada cop. Això si no contem en les declaracions i contradeclaracions dels més eminents estudiosos del tema, premis Nobel’s inclosos.
En una cosa estan tots d’acord: que cal reduïr les despeses, i apretar-se bé les corretges, perquè sinó ens quedarem amb el cul al aire. Però el personal, només que es parli, de minimitzar els serveis, tancar alguns quiròfans, o qualsevol d’altre dret aconseguit, esclaten amb tantes protestes i manifestacions al tort i al dret, que fan recular, quasi sempre, totes les mesures que es volen portar a terme. Cassolades, acampades, manifestacions i diversió, donen fe del descontent general del mon obrer. I es que potser tenen raó. Perquè ningú ha proposat seriosament, que s’abaixin, els super-sous del mandataris, dels diputats i de tots els privilegis que tenen?. Per donar exemple, tots els nous membres, nous alcaldes i encara més, les autoritats del també nou i remodelat Govern, ho haurien de fer, per ésser consequents amb la nova linea que ens marquen des de Brusel-les, i també des de Washington. Per lo tant, s’entén que aquest gran desgavell de les finances ara ja mundials, no l’han de pagar, únicament, tots els treballadors des de la mes baixa escala social. Ningú d’aquest colectíu hi és d’acord. I ho entenc i també m’hi afegeisso. Es que si no ho fan finalment seran els únics que pagaran els plats trencats i com sempre en seran els mes perjudicats
I els banquers?... Que en farem del banquers? .... aquest es un altre tema punxent Serà millor no posar més llenya al foc, per avui. Apaivagar, si es que encara es pot, els ànims dels uns i el altres.
9 comentaris:
La crisis se solucionaba restando privilegios a los que los tienen: suprimiendo servicios de coches oficiales y teléfonos oficiales (para asuntos privados), sueldos de por vida, excesos en todos los campos.
La crisis no lo es. Somos las víctimas de los abusos de los grandes.
Hoia Montserrat: Cuánta raó tens.
Ara veig que els únics blanc que no cobren interesos, son els de asseures en els jardins. I que duri!.
Petons tocaia, Montserrat
Si Señora. Justo, justo lo que tu dices. Mejor, lo que decimos todos. Pero los que estan apoltronadossto ni se enteran o no se quieren enterar.
Ya estamos listos....
GRacias por dar tu opinión.
Montsrrat Llagostera: Mira aquesta no s'em havíe passat pel cap. Y tens tota l raó.
Gracies tocaia per venir a veure'm
Buenisimo lo que compartes
Pero seguiremos pagando el "pato" los de menores recursos.
En todos los ordenes del escalafon
Cariños
Es lo mas probable, querida amiga. Y esto nos llena de rencor, al ver que los bines comunes están tan mal repartidos y posiblemente se hallen en las manos menos adecuadas.
Esta todo que arde, pero si pensamos en los paises del cuerno de Africa; Ellos sí que són de pena. Con al sequia tan impresionante, que tienen los pobres!
Aquello es una verdadera lástima.
Saludos, y muchas gracias por tu visita.
Menos despilfarro, coches oficiales, viajes, y un sin fin de historias más, que dejen de mirarse su ombligo y miren lo que tenemos.
Un beso.
Com lo sabes Maria. Se vé clarísimo, que no leen ni ven, ni escuchan nada ni a nadie.
Una situación como la de ahora, no recuerdo haberla vivido nunca.
Un momento delicado. Demasiado.
Gracias por comentar.
Me temo que cada vez habrá más diferencia entre los verdaderamente ricos y el resto...
Un fuerte abrazo.
Estoy en la misma onda. Si ni lo para nadie, que lo dudo. Saludos afectuosos, profesor
Publica un comentari a l'entrada