Hola, estimats col-laboradors: He decidit de enviar-vos aquesta carta, per demostrar-vos, el meu reconeixement, i agraïr-vos, el gran ajud, que vosaltres em féu, i que m’es tan imprescindible en aquest moments de la meva vida.
Perque héu de saber, que últimament, es pot dir, que el que mes m’agrade de fer, es escriure.
Amb totes les meves limitacions, que en són un munté, cada dia em poso a escriure, amb l’il-lusió, de un nen petit quan estrene sabates noves. (Aquesta dita ha quedat un chic desfasada, peró estic segura de que m’enteneu igual).
Siguent així ja us podeu imaginar, el que seria del meu temps, sense vosaltres. Òn escriuria? Com m’ho faría per comunicar-me, amb tanta gent, com ara ho faig? Com podria deixar retalls dels meus pensaments, dels meus projectes, i aquí li podría explicar tot el cabdal d’idées que frueixent del meu cap, si no fòs, per vosaltres? Gracies a que em deixeu volcar-les, sobre la vostra esquena, o la vostra panxa, i que les acollíu amb la mateixa cura que, ho faría un micròfon, però vosaltres, em donéu, a més, la oportunitat de rectificar si cal.... Enfí, sóu per a mi, i en aquests moments puntuals, del tot necesaris. I vosaltres no m’heu desabut mai. Gracies!
De papers d’altra mena, n’he fet servir molts, durant la meva vida professional, i escribía tantíssim que al vespre tenia el braços i els dits, fetes pols. Vaig dibuixar centenars de patrons, per les meves clientes de la botiga que tenia. I d’altres. Es pot dir que sense vosaltres, tampoc, hauríe tingut sentit el meu petit negoci. I el fet de estar tan íntimament, associades, va ser la clau del meu exit d’aquella época. El paper avans i el teclat ara, han estat, doncs, el tot del meu vagatje professional i ara ho sóu, del meu caprici de la vellesa.
Espero que seguiréu al meu costat per molt temps encara, i us envío, un senyal inequívoc de la meva gratitut: unes paraules que surten directament del meu cor, i que van dedicades a vosaltres, paper d’escriure i teclat: Us estimo, i us demano que no em deixéu mai.
MONTSERRAT SALA PORTA
Sant Just Desvern, a 11 de Juliol de 2011
13 comentaris:
Què bonic! I què bonic llegir-te sempre!
Per cert, on tenies la botiga? Les meves tietes eren modistes i conec una mica de què va la cosa.
Una abraçada ben forta.
Montserrat molt bonic el que has escrit. Vull agrairte a tu per els teus escrits amens i cotidians.
Saps que darrere d'aquesta pantalla, estem presents i a tu que t'he conegut en persona, a casa meva, has estat sempre molt amable en l'època difícil de la meva cotilla d'immobilització .... A tu el meu agraïment.
Molts petons
(bueno, yo he traducido al castellano tus palabras... jaja).
Pero al igual que los dos comentarios que me preceden: es un texto muy bonito, este que hoy nos ofreces. Realmente todos (o al menos la mayoría), estamos aprendiendo a escribir y combinar las mejores expresiones posibles para hacernos entender por aquellos que nos leen. Por tanto, todos nos beneficiamos y lo agradecemos del mismo modo.
-yo también tengo ilusión por estar por aqui, descubrir personajes, autores y amigos nuevos, de los que siempre se aprende y comparten ilusiones ...-.
un abrazo
Naturalmente que seguiremos a tu lado.
Porque todos nos sentimos cada día "como un niño con zapatos nuevos" cuando dejamos escrito lo que pensamos, sentimos o creemos y alguien deja un comentario. De la misma forma que sabemos que a otros les pasa lo mismo.
Y todos aprendemos de todos.
Eastriver: Ramón tenia ganes de que em visitessis.
Jo entro moltes vegades al teu blog, peró no hi trobo mai res de nou. Gracies per les teves paraules tan caluroses.
Abraçades.
Celebro que t'hagi agradat el eu escrit. Tu ja saps prou bé que faig tot el que puc. Grcies moltes. Que tinguis una bona setmana.
Esilleviana: que o quiere ser sevillana, para nada, aunque yo cuando te leo, pienso para mí:sevillana. jaja!!
Me complace tu comentario, y sobretodo tu vista que aprecio en grado sumo, por tratarse de un escrito en catalán. Siempre escribo en esta lengua que és la de mis antepasados, que no conocian otra. Este es mi pequño homenaje. Saludos
Anna Jorba, ja he tornat a fer una altra pífia. I es que soc incorregibla. El segon comentari es per tu enncara que no t'anomeno. Dispensa l'errada.
Muy bonito lo que has escrito. Yo también estoy y doy gracias por haberte encontrado.
Una abraçada
MªJesus: Con mucho gusto recojo el guante, y puedo decirte que casi me alegro de tu equivocación.
Las gracias esta vez, iban para la hoja de papel, y para mi teclado, que me han acompañado simpre. También, a ellos pido que no me abandonen, porque son de una ayuda grande, y les confieso asimismo, que no sé que haria sin ellos.
Pero te repito, me tomo igualmente el piropo y el consejo. Miles de gracias amiga mia:
hola Reina: Me alegro, que te gustara, corazón, y que lo hayas entendido. Gracias por tu visita. Un abrazo muy grande.
La escritura debe practicarse con constancia diaria.
Somos nosotros los que debemos agradecer a ti que nos dejes leerte.
profesor: Muchas gracias por tu amabilidas y gentileza. Que tengas unas felices vacaciones!!!
Veo que no te decides a desconectar. Tú siempre al pié del cañón. abrazos.
Estimada Montserrat,
No has d'agrair una cosa que és mútua i que som nosaltres els que t'hem d'agrair els teus escrits i les teves dedicacions.
La teva generosa estimació fa d'imant davant de les persones que ens apropem a tu i és molt fàcil i còmode està al teu costat i estimar-te, inclús, tenir la sensació de què no ho fem tot el suficient.
M'agrada sentir que les nostres lectures i els nostres petits comentaris et donen força i et fan sentir millor. Tu ja saps que encara que trigui una mica, jo també rondo pel blog ja que ets una d'aquelles persones que et deixen una marca al cor i aquesta ja és de per vida.
Gràcies per ser-hi!
Ja ho sé, ja que hi ets, que m'estás vigilant. I un dia m'enfadaré per escriure aquestes coses sobre mí. Tu ets massa generosa, aquests el quit de la cuestió. Peró has de llegir el escrit de dalt a baix. t'adonarás que el post no està ben interpretat...No ets pas la primera. Gracies de totes les maneres. entre tots em féu emocionar.
Publica un comentari a l'entrada