.
El meu país en més ample, del que m’imaginava. El Pirineu, que aagafe des de el litoral geroní, fins al país vasc, tota un extenció de valls i muntanyes, que pensava haber conegut de ben jove ara em trobo amb la sorpresa que no l’havia pas arribat a tots els indrets.
En pobles quasi abandonats del tot, ara s’hi han construït, magnífics xalets, cases d’apartaments, i el mes important de tot: s’han fet carreteres, tunels y ponts per puguer anar fin l’últim forat. Totes nou, lluent i verd. Ara, molt, molt verd.
L’electricitat també arrive a tot arreu, de manera que tots els mes petits poblets, ja poden gaudir, de totes les comotitats, que comporte. Bones comunicacions, y llavors el turisme!
No vull ser crírtica, no es al meva intenció. Moltes persones que malvivíen, ara es guanyent folgadament, el pa de cada dia. Si es que els cal treballar, perque, també s’han ben aprofitat del preus de les eres enderrocades, de bocins d’horta als voral dels riuets o de qualsevol paret que estigui dreta.
El que més m’ha intersat d’questa reconeixença, es el paisatge tan magnífic que té. I a pesar de tant forani, encara es quiet i parsimoniós, solitari, tranquil....
Es de tot punt de vista, aconsellable, fer una visita, per aquelles vals de Llanars, La Roca, Morò... sont un somni.
He fet moltes fotos que aniré treient, en aquest espai.
5 comentaris:
Hola Montserrat:
Una entrada mnagnífica que enllamineix i fa ganes de visitar els Pîrineus,.
Jo he estat a Salardú, a Viella, fa molts anys, quand estava en estat del meu segon fill
Aleshores també vareig visitar
Tremp i Talarn.
Només han passat quasi 38 anys.
Petons, Montserrat
Quasi rés. 38 anys!!" tot una vida. ja et toqeu de venir un altrle cop.
Decideix-te.
Petons
Imagina, dius del país, doncs jo estic redescobrint racons de Barcelona. Pel dia del llibre i de la mare, em van regalar els llibres "Històries de Barcelona" i "1001 curiositats de Barcelona2" i encara que hi ha coses que ja conec, hi ha de moltes altres que no i estic gaudint moltíssim tornant a visitar carrers i fixant-me en petits detall de la història d'aquesta ciutat. Així que si extrapolo al país, no vull ni pensar!jaja.
Com ho saps, Encarna! Anem a buscar fora coses i el que tenim a casa, a l'abast, no ho coneixem. Sempre passe així. Som mes tontos...
Un petonet.
Querida amiga, espero que hoy entre este comentario, en verdad tenemos un hermoso país: rincones desconocidos, lugares que nos llevan a soñar, paraísos que no hemos descubierto, playas, montes, centro. A veces no nos damos cuenta de la belleza hasta que un día nos salta esa chispa, nos vamos a conocer países lejanos, cuando tenemos aquí tan cerca, todo lo deseable. Por otro lado sin darnos cuenta nos hemos puesto en cabeza de muchos descubrimientos, o lo que es lo mismo de comodidades, me alegra que vayas descubriendo esos rincones mágicos que tienes sin ir más lejos en esa tan bella y hermosa tierra Catalunya.
Abrazos
Publica un comentari a l'entrada