L'ACORDIÒ DIATÒNIC

                                                        
Existeix un refrany en català, que dui: "allà on menys esperes salta una llebre" la meva mare sempre el deie, referin-se a que et pot sortir, quelcom que et sorprén a qualsevol lloc, i en qualsevol hora.
Dons aixó es el que m'ha passat a mi ahir diumenge, mentre feiem unes excursió per les Valls del parc Cadí- Moixerò.
Per ensenyar aquestos paratges prepirinecs als amics que ens han acompanyat, i que no coneixíen rés de per aquí, hem anar al petit poblet d'Aséguel, per veure millor el muntanya, que s'alça allá mateix magestuosa, i ón es poden veure les millors vistes del massís. Un cop allà vam comprovar que realment, es podíe veure i apreciar la magnífica i imponent mole, encara amb força neu a la part nort. Dins d'aquell poblet "amb encant": carrers estrets, totes les edificacions de pedra i la seva Esglesia romànica preceptiva.
El sol ens va acompanyar per arrodonir el dia tan maravellòs que teniem.
Un cop fetes les fotos, vam anar al museu del acordió que ja savíem que hi era i que havíem progamat per omplir l'estona
La sorpresa va ser al visitar-lo. Ens va atendre el mateix fundador en Artur Blasco, un erudit musicòlec del floklore de totes les nostres valls. Un home agradable, que toque tots el instruments antiquíssims que custodíe aquelles sales facides d'acordeons i records de tot el món, perque encara que es bióleg de carrera, desde fà vora de 50 anys que es dedique a viatjar pel món buscant  documentació, cançons,i instruments antics i desconeguts o curiosos.
Com que ens va notar molt interessats pel tema, l'home es và esplair, i fins i tot ens va fer demostracions, de só tocant-nos aquells vells artilugis, per que puguéssim comprovar tot els que ens anave expicant. Molt i molt recomanable visita. Un dia i uns moments, màgics per recordar molt temps.