LA SENYORA DE TOUS

LA SENYORA DE TOUS (Antiga faula catalana)
(Aquesta faula la vaig apendre de la meva mare i la meva avia de la Torre de Cabdella, (La Vall Fosca)

Als temps antics dels Templers, visquíe una senyora amb un gran castell, de la Vall d'Ager. Ere Vídua d'un senyor feudal, molt i molt ric. Posseien d'altres castells, ecjercits, criats, i nombroses terres.
Aquella senyora, ere molt bona amb tohom, pero ere molt capriciosa en el menjar. Remilgada fin al extrem, només l'hi agradaven els cervellets de canari negre. I amb el difícil que era de trobar-los, cada dia els seus criats tenien que anar mes i mes lluny, buscar-los-hi. I resultave una mica car.
Per més que les cuineres l'hi preparessin una altra cosa, ella només volie cervellets de canari negre. Va arribar el moment, que es van acabar tots els canaris de la terra, dels païssos veïns i els encarregats del siministrament es que tenien que desplaçar cada dia més lluny. Arrivàren fins a la llunyana Xina, fins L'India, i països desconeguts. I això va ser del tot insostenible. Es va tinguer que despendre de les terres d'algún castell, del ejercit, i no sé que més... però no volie probar cap més aliment. Tot la marejave, tot l'hi feie fastig, i es va gastar hasta l'últim centim de la seva gran fortuna.
Va vindre un dia que no tenie res per menjar, ni res més per vendre. Havíe venut fins i tot, els seus vestits, y ere asseguda al terra sota un noguer, vestida com una pobreta i amb ganes de menjar quelcom.
Hues aquí que li va caure una nou del arbre, la va trencar, i es va menjar el moll amb un rosegò de pa que tenie a la butxaca. Anave mastegant, i com més en menjave més bones les trobave. I menja que menjaràs, va passar molts dies alimentant-se del fruit d'aquell noguer.
Al hivern, anave pels poblets dels que avans eren les seves terres, demanat caritat i diguent a tots: "Si hagues sabut el bo qu'ere el pa amb anous, encara seria la Senyora de Tous".